Els Comuns han tancat la campanya electoral a Cornellà, una zona de confort. La candidatura de Jéssica Albiach s’ho ha jugat tot a casa després d’haver donat molta importància a Girona i Tarragona, on els Comuns pensaven inicialment jugar-se les garrofes. De fet, en un inici, des de la candidatura s’apuntava que estaven “en disposició de créixer”, donant per fet que retindrien els 7 escons de Barcelona, que suarien però que aconseguirien mantenir el de Tarragona i que sumarien un diputat per Girona. D’aquí que els Comuns hagin apostat més per visitar aquestes ciutats que no pas Barcelona, l’Hospitalet o Badalona, per exemple, on només hi han anat un cop. Però les enquestes, que en un inici apuntaven a la tendència amb què treballaven, han anat a la baixa, en part fruit d’un efecte Pedro Sánchez evident i per una pugna Illa – Puigdemont cada cop més forta. I el que al principi era il·lusió per créixer, ara és patiment per mantenir el resultat del 2021.
Els Comuns es planten al 12-M amb la incògnita de saber com respondrà l’electorat a l’avançament electoral que ells mateixos han provocat. El president Pere Aragonès va convocar els ciutadans a les urnes després que els Comuns decidissin tombar els pressupostos de la Generalitat de Catalunya, un cop constatat, defensa Albiach, que PSC i ERC no cedirien amb el Hard Rock. Internament, l’equip d’Albiach manté que la gent “ha entès” la seva postura, i reconeixen que hi ha hagut cert neguit. Certament, però, la negociació frustrada pel pressupost no ha centrat els principals debats de la campanya. En part, si això és així perquè el president espanyol, Pedro Sánchez, ha monopolitzat el 12-M, com a mínim en l’inici de campanya, amb la seva ja famosa “reflexió”. I això sí que ha alterat els plans d’Albiach i companyia.
De la irrupció d’Illa el 2021 a la de Sánchez el 2024
Segons apunten la majoria d’enquestes, el PSC de Salvador Illa capitalitzaria el “punt i a part” que ha fixat Pedro Sánchez en la legislatura espanyola. El president espanyol ha assenyalat la “persecució” de la dreta contra el seu govern, i els socialistes no han hagut de tramar més estratègia que apel·lar a la defensa de la “democràcia” davant l’assetjament de l’extrema dreta mediàtica i judicial. Encara que l’efecte Sánchez s’ha anat diluint amb els dies –malgrat que mai ha acabat de marxar de l’ambient–, Illa ha continuat amb pas ferm a les enquestes, que el situen per sobre dels 40 diputats, en alguns casos. Cop mortal per als Comuns, que intenten aturar la fuga de vots mentre experts, tertulians i polítics debaten si el moviment de Sánchez és premeditat o no. Tant és així, que la sensació a les files dels Comuns és que serà molt difícil créixer si el PSC continua tan fort com ara. Encara més, amb l’ensorrament d’ERC i la pujada de Carles Puigdemont, que es podria situar a prop d’Illa el 12-M, les apel·lacions dels socialistes al vot útil encara són més evidents.
La carta de Pedro Sánchez ha agafat a contrapeu els Comuns, que van començar la campanya electoral a l’espera de la decisió final –com tots– i carregant contra l’extrema dreta. El dilluns següent s’acaba la intriga, Sánchez es queda. Albiach reacciona amb timidesa, demanant una renovació urgent del CGPJ i la llei mordassa, i apuntant, sense entrar gaire en detall, que “entén” aquells que podien estar “desconcertats” després de la pausa del president espanyol. La timidesa va durar el que va trigar Ada Colau a irrompre en campanya. Després de tornar d’Istanbul (la missió humanitària de la flotilla de la qual formava part s’ha posposat), l’exalcaldessa de Barcelona va carregar amb duresa contra el PSC recordant altres casos de lawfare en què els socialistes han estat callats. I, els darrers dies de campanya, figures de l’entorn dels Comuns i Sumar han instat Pedro Sánchez a “omplir de contingut” el punt i a part. “No es pot tornar [després de cinc dies de pausa] sense cap mesura!”, és la crítica que més han repetit, desacomplexats, contra PSC i PSOE.
Tres anys després, doncs, es torna a repetir la pel·lícula. L’any 2021, que acaba amb PSC i ERC empatats a 33 escons, els socialistes dibuixen un cop tàctic mortal pocs dies abans de la campanya electoral. Per a sorpresa de tots, l’aleshores ministre de Sanitat, Salvador Illa, es proposa com a candidat del PSC al Parlament de Catalunya. Un moviment àgil, ràpid, dels socialistes per aprofitar l’atenció mediàtica de l’aleshores “ministre de la pandèmia”, que només va compartir els focus amb Fernando Simón, l’epidemiòleg a qui van carregar el mort d’explicar la Covid-19 i que fa temps que ha tornat a l’anonimat, o Josep Maria Argimon, secretari de Salut Pública de la Generalitat i posterior conseller de Salut. Sigui com sigui, el PSC aprofita la projecció del ministre “serè”, el ministre que va comandar a l’estat espanyol la pitjor crisi sanitària de la història recent d’occident, i aconsegueix guanyar les eleccions de 2021. El cop d’efecte va sentar un precedent. Poc més tard, és Collboni qui intenta fer escac i mat als Comuns, sortint del govern d’Ada Colau setmanes abans de les eleccions municipals per fer campanya en contra de la mateixa Colau. Inèdit i, vistos els resultats, efectiu. Agradi o no, els socialistes s’han acostumat als cops de timó.
La foto final
Tornant al 2024, els Comuns encara tenen una carta. Aquest divendres a la tarda a Cornellà han aparegut juntes, per primer cop durant la campanya, Yolanda Díaz i Ada Colau. Els dos tòtems de l’espai, les figures més mediàtiques i que més vot mobilitzen. Fins a aquest míting final havien aparegut per separat, però amb una missió semblant: atacar el principal rival. Yolanda Díaz, més centrada en la figura de Pedro Sánchez, ha demanat als socialistes que accelerin les reformes del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i la llei mordassa. Ada Colau, més directa amb Illa, ha estat l’encarregada de recordar altres casos de lawfare en què, a parer seu, els socialistes n’han estat “còmplices”. A Cornellà, Colau i Díaz han reaparegut juntes per atrapar el socialista desencantat. L’última bala d’uns Comuns que encara es pregunten què dimonis està passant.
