Els col·legis electorals del País Basc han obert aquest diumenge a les 9 del matí per a unes eleccions en què, segons les últimes enquestes EH Bildu, amb Pello Otxandiano de candidat, està en disposició de fer el sorpasso al PNB, amb Imanol Pradales al capdavant després de prendre el relleu del lehendakari Iñigo Urkullu. La victòria de l’esquerra abertzale a les urnes significaria la primera derrota dels jeltzales des de 1986 i la primera en vots i escons de tota la història, perquè fa 38 anys només va perdre en vots. Per decantar la balança cap a un costat o cap a l’altre hi haurà alguns factors claus, com ara el resultat a Àlaba i el vot dels indecisos, que se situa en el 20%, i el percentatge d’abstencionisme que hi hagi en aquesta cita electoral. Així ho indiquen els experts consultats per El Món, que, a més, subratllen que, més enllà del resultat de la nit electoral, la gran incògnita és si el PNB i el PSE poden mantenir la majoria absoluta per reeditar l’acord de la passada legislatura sense dependre d’altres formacions.
La periodista i investigadora Zuriñe Rodríguez opina que aquestes eleccions seran les “més intenses dels últims 20 anys” i creu que “serà la primera vegada que hi haurà partit real” entre el PNB i Bildu, perquè les enquestes donen la victòria a la candidatura de l’esquerra abertzale, però amb un avantatge molt petit, i amb el marge d’error que solen tenir els sondejos podria significar “un empat tècnic” amb un “EH Bildu a l’alça i un PNB a la baixa”. “Però Bildu pot guanyar”, admet. Un argument compartit per la Doctora en Comunicació Audiovisual i Publicitat i professora a l’EHU, Estitxu Garai, que detalla que aquests comicis es perceben com a “disputats” perquè “són les primeres eleccions on està en qüestió l’hegemonia del PNB” i és un aspecte que, segons ella, “ha condicionat força tota la campanya”. Afegeix que una de les claus per entendre la posició de Bildu és que ha sabut connectar “amb les preocupacions de la ciutadania sense renunciar al projecte polític sobiranista”.
“Tot indica que Bildu està en condicions de guanyar”, assegura Asier Blas, politòleg i professor de l’Euskal Herriko Unibertsitatea (EHU), i assenyala que aquestes eleccions li semblen una mena de segona volta dels comicis del 2012, l’últim cop que hi va haver una competència tan directa entre les dues formacions nacionalistes, perquè durant els darrers anys, amb la irrupció de Podem, va quedar en suspens. Aleshores, recorda que fins i tot hi va haver una enquesta que donava la victòria a Bildu enfront del PNB, però les urnes van donar un resultat amb “força diferència entre un i l’altre”. Van ser 27 escons per als jeltzales i 21 per a l’esquerra abertzale.
Àlaba, un territori clau
Amb un feu molt clar per a cadascun dels partits que competeixen per la victòria, ja que es dona per fet que Bildu guanyarà Guipúscoa i el PNB a Biscaia, serà clau el resultat d’Àlaba perquè, segons apunta Rodríguez, és el territori on “tot està obert”, ja que en els darrers quatre anys han guanyat quatre partits i perquè, a més, el vot “és més barat”. És a dir, costa menys obtenir un escó a causa de la llei electoral basca.
En aquest sentit, Asier Blas destaca que Àlaba és la demarcació que fa que el Parlament basc “sigui plural” perquè “queden representats tots els partits que seran a la cambra”. “Ens dona una foto més semblant a la que serà el parlament, i qui guanyi a Àlaba pràcticament guanyarà les eleccions”. I, en aquest sentit, apunta que “tot indica, a més per la tendència també ja consolidada de les últimes eleccions, que serà a Eh Bildu”.
Estitxu comparteix els arguments dels altres dos experts, perquè Àlaba és un territori “molt disputat” i “molt igualat”, però creu que cal posar especial atenció en els vots que pugui retallar Bildu al PNB a Biscaia: “Pot ser clau perquè Bildu sigui la primera formació també en vots, no només en escons, perquè és on viu la majoria de població de la comunitat autònoma basca”.
El paper dels indecisos i l’abstenció
Un altre aspecte que cal tenir en compte és el percentatge d’indecisos, que se situa al voltant del 20%, uns votants que poden fer que la victòria es decanti cap a un costat o cap a l’altre. “Són els que mouran la balança i els que finalment donaran la victòria a Bildu o al PNB”, assegura Zuriñe Rodríguez, encara que Estitxu Garai apunta que Bildu té un vot “més fidel i consolidat” i això provoca que la base de la qual parteixen uns i altres “no és la mateixa”. “Amb un 20%, fins i tot més, d’indecisos i indecises, la campanya ha tingut una rellevància que altres campanyes electorals potser no tenien perquè hi ha “més incertesa i més pulsió de canvi”.
“És veritat que hi ha més volatilitat que mai entre els electors”, admet Asier Blas, que subratlla que això no és nou i és una tendència consolidada perquè “cada vegada hi ha menys creients de les esglésies i el vot l’utilitzen de manera estratègica”. Tot i l’alt percentatge d’indecisos que pot decantar la balança, ell apunta que hi ha molta gent que es planteja anar a votar o no anar-hi. Així mateix, creu que Bildu té moltes probabilitats de guanyar si la participació se situa al voltant del 60%, però aquestes possibilitats de victòria disminueixen si es produeix una participació del 65-70%. En aquest cas, posa la mà al foc que guanyarà el PNB.
La crisi del PNB i la impossibilitat d’un govern de coalició nacionalista
Sigui quin sigui el resultat –que en tot cas deixarà una diferència estreta entre els dos partits abertzales–, cap dels tres experts consultats té cap dubte que el PNB i el PSE reeditaran el pacte per formar un govern de coalició, si sumen construir una majoria. A més, creuen que els jetzales no volen compartir govern amb els abertzales perquè és una formació que li podria batallar l’hegemonia nacionalista al País Basc i perquè els d’Andoni Ortuzar, actual president del PNB, estan en ple procés de reconstrucció. Garai exposa que els nacionalistes bascos estan “molt còmodes” amb l’aliança amb el PSE perquè “no els exigeix gaire” i assenyala que és una formació que “ha perdut l’ambició de país a alguns àmbits”. “Hi hauria d’haver com una ambició transformadora d’agafar les regnes del país en un altre sentit perquè es donés aquesta gran aliança estratègica amb EH Bildu”, exposa.
Un argument força semblant al de Blas, que creu que aquestes situacions només ocorren “en situacions excepcionals” des del punt de vista nacional i creu que ara mateix no es donen les condicions per fer-ho. “No es veu que tingui cap rèdit per a tots dos ajuntar-se en un govern en el qual tots dos sortiran escaldats. Són dues opcions diferents i que pugnen per ser el primer”, sentencia. “Al PNB se li estan morint els votants i a Bildu li estan creixent els seus” i, a més, subratlla que el PNB té una crisi enorme. Tot i això, destaca que en ser un partit històric “té grans amarratges” i “capacitat de resistir” un embat tan complicat com el d’ara, encara que “té qüestionada l’estratègia, la tàctica i la comunicació”. “Per això crec que no permetrà de cap manera que Bildu governi”, conclou el politòleg de l’Euskal Herriko Unibertsitatea .
