El pròxim 28 de maig estaran en joc tots els ajuntaments de Catalunya. PSC, Junts i Esquerra Republicana parteixen com a grans favorits per a repartir-se el pastís, com mostren les diverses enquestes que s’han publicat. Però la cirereta del pastís a cada circumscripció és la Diputació, una institució amb un pressupost alt, molt important per a centenars de municipis petits i amb un enrevessat sistema per designar els seus membres, que no són d’elecció directa dels ciutadans.
Tot plegat explica la polèmica durant tot l’actual mandat entre ERC i Junts perquè els postconvergents governen amb el PSC la Diputació de Barcelona. I també permet entendre que tot un exvicepresident del Govern, Jordi Puigneró, vagi en un lloc tan poc destacat com el número 5 en la llista electoral de la seva població, Sant Cugat. Si Junts obté bons resultats a Barcelona –confien en l’efecte Trias– tindrà força a la Diputació i pot aspirar a la presidència o la vicepresidència d’aquesta preuada institució. I si es dona aquesta oportunitat, la formació de Laura Borràs i Jordi Turull vol que sigui Puigneró qui ocupi aquest lloc, i per això necessita que hagi estat elegit regidor. Encara que els primers llocs ja estiguessin ocupats en clau estrictament local, el número 5 garanteix a Puigneró que obtindrà un lloc al consistori, i amb això ja en té prou per fer el salt a la Diputació.
Les quatre diputacions
Malgrat que gran part de la ciutadania desconeix el funcionament d’aquesta institució, té una gran rellevància pel que fa a la gestió econòmica del país. Per exemple, la Diputació de Barcelona, presidida actualment per l’alcaldessa socialista de l’Hospitalet, Núria Marín, compta amb un pressupost de 1.087 milions d’euros.
La funció de la Diputació és assegurar que es prestin amb qualitat tots els serveis de competència municipal i a tot el territori que abasta la demarcació. Per això, és clau per als serveis en municipis petits on els ajuntaments no podrien prestar-los. Els donen cobertura tècnica i jurídica i els reparteixen fons estatals per a infraestructures, cultura o educació. Per a això, les eleccions municipals també són claus per a l’elecció d’aquest òrgan, que es renova cada quatre anys.
Els partits judicials
Si les funcions de les diputacions són poc conegudes –excepte per als alcaldes, regidors i funcionaris que hi tenen contacte directe i saben fins a quin punt són importants–, encara menys popular és el complicat sistema per designar els diputats que la formen. I és que els membres de les diputacions han de ser obligatòriament regidors o alcaldes de cadascuna de les quatre demarcacions de Catalunya, però no són d’elecció directa. En el cas de Barcelona, compta amb 51 diputats provincials segons estableix la normativa electoral espanyola, la d’aplicació a Catalunya, que no té llei electoral pròpia. Segons aquesta regla, les demarcacions amb fins a 500.000 residents compten amb 25 diputats, mentre que les que tenen de 500.001 a 1.000.000, 27 diputats; d’1.000.001 a 3.500.000, 31 diputats; i de 3.500.001 en endavant: 51 diputats.
Això fa que, per exemple, la Diputació de Lleida no superi els 25 diputats, i que, en canvi, la de Tarragona i la de Girona en tinguin 27. Cada diputat provincial ha de representar el seu partit judicial. Barcelona compta amb 14 partits judicials. El partit judicial amb més diputats és el de Barcelona ciutat (18), seguit dels de l’Hospitalet de Llobregat (6), Sabadell (4), Terrassa (4), Granollers (3), Mataró (3), Sant Feliu de Llobregat (3), Manresa (2), Arenys de Mar (2), Vic (2), Berga (1), Igualada (1), Vilafranca del Penedès (1) i Vilanova i la Geltrú (1).
A Tarragona, els partits judicials són: Reus (7), Tarragona (7), Tortosa (5), El Vendrell (5) i Valls (3). Així mateix, a Lleida, els partits judicials i els seus respectius diputats provincials són: Lleida (13), Balaguer (3), Cervera (3), les Borges Blanques (1), Tremp (1), Sort (1), la Seu d’Urgell (1), Solsona (1) i Vielha (1). Pel que fa a Girona, els partits judicials són: Girona (8), Santa Coloma de Farners (6), Bisbal d’Empordà i Figueres (5), Olot (2) i Puigcerdà (1). S’ha de tenir en compte que, en funció de la Llei D’Hondt i de la variació del nombre d’habitants, cada any podria variar el nombre de diputats dels partits provincials.
Com es tria el diputat provincial
Una vegada constituïts tots els governs dels ajuntaments després del 28 de maig, la junta electoral de zona elabora una relació de tots els partits polítics, coalicions, federacions i agrupacions d’electors que hagin obtingut algun regidor dins de cada partit judicial. La junta electoral procedeix, aleshores, a determinar quants diputats corresponen a cada formació política en cada partit judicial, d’acord amb els vots obtinguts i els escons disponibles i aplicant-hi la llei D’Hondt, que no és res més que el sistema de càlcul que es fa servir en totes les eleccions regulades per la llei electoral espanyola.
En els 5 dies següents, la junta electoral de zona convoca per separat els regidors de cada partit, coalició, federació i agrupació d’electors amb dret a un o més diputats perquè designin, d’entre les seves llistes, aquells que seran proclamats com a diputats provincials. Per tant, la normativa estableix quants diputats toca a cada partit –de manera objectiva– però els noms els trien els partits i no els electors. Això, han de ser persones ja electes, escollides pels votants per als seus respectius ajuntaments.
Els pactes de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona
Un cop s’han escollit els diputats provincials, s’hauran d’escollir els governs i les presidències. El candidat a la presidència pot ser qualsevol dels diputats i ha d’obtenir el suport de la majoria absoluta en primera votació, o la majoria simple en la segona. És aquí on usualment hi ha hagut polèmica. En el cas de la Diputació de Barcelona (Diba), els retrets entre independentistes han estat notoris els últims quatre anys, ja que Junts, amb 6 diputats, va donar suport al PSC (16) perquè liderés la Diba, malgrat que podien sumar amb els republicans (16). Tot i això, és cert que la suma entre republicans i junters no sumava per tenir majoria simple si es té en compte que la resta de formacions hi haurien votat en contra per evitar un govern independentista a la Diputació. De fet, fins ara la Diputació de Barcelona, històricament, se l’han repartit entre convergents i socialistes i amb una clara influència del cinturó roig de l’àrea metropolitana.
Pel que fa a Girona, l’alcalde de Banyoles, Miquel Noguer (Junts), va revalidar fa gairebé quatre anys el lideratge de la diputació gironina, amb un pacte entre les dues principals forces independentistes. A Lleida i a Tarragona es va repetir la fórmula, però a la inversa. Esquerra Republicana ha governat els últims quatre anys aquestes dues diputacions, com ho ha fet als seus dos principals ajuntaments. La vicealcaldessa de Reus, Noemí Llauradó (ERC), presideix la de Tarragona i governa amb Junts. Així mateix, l’alcalde d’ERC de Bellvís, Joan Talarn, va ser escollit per liderar la Diputació de Lleida, també amb Junts dins al govern.
2
