La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, regna aquest dimecres a totes les portades dels diaris de Castella i Lleó i de la premsa de Madrid. El salt que va fer dimarts la líder popular a la campanya del PP en aquesta comunitat ha capgirat el relat que els populars han intentat sostenir fins ara. Amb Pablo Casado, els del PP han jugat amb la idea d’un triomf del partit el pròxim 13-F que faci innecessari pactar amb Vox. Portades i primeres planes estan acaparades per Ayuso, que pren les regnes de la campanya en el moment en què algunes enquestes mostren que els populars perden pistonada i es debilita l’objectiu d’un govern en solitari del seu candidat, Alfonso Fernández Mañueco. Una mitjana de les enquestes dona al PP un 34% dels vots, però sembla que Vox continua guanyant terreny, un fet que no deixa de sorprendre en alguns àmbits polítics de la comunitat.
El miratge de Pablo Casado i els dissenyadors de la campanya des de Gènova que dibuixa un govern en solitari es trenca i el discurs d’Ayuso ha vingut a donar un cop de volant a la campanya: “Tant de bo no ho necessitem, però si fos necessari sempre pactaria abans amb el partit d’Ortega Lara que amb aquells que pacten amb qui el van segrestar [en referència al PSOE]”. El protagonisme de Vox aquest 13-F aixeca alguns interrogants. Hi ha qui destaca que l’increment de l’extrema dreta en aquestes eleccions a la Junta de Castella i Lleó és un fet estrany perquè els de Santiago Abascal només van aconseguir un procurador (diputat) a les corts de la comunitat en els anteriors comicis del 2019. “Em sembla que aquest ascens de Vox forma part d’una operació d’Estat, estan agitant la por perquè els interessa”, opina en conversa amb EL MÓN un bon coneixedor de la política castellana, Luis Ocampo, portaveu d’Izquierda Castellana, un partit que batalla ara contra la seva il·legalització per qüestions administratives.
Ocampo explica que, tot i que a Castella i Lleó fa 35 anys que hi governen els populars, no s’atreviria a dir que la comunitat es compon de gent “retrògrada”. Com Ocampo, David, un empleat de banca a Valladolid, defensa que la seva ciutat, on ha viscut tota la vida, “no és tan facha com la pinten” i es queixa: “Em molesta molt quan vaig a Barcelona i em diuen que vinc de Fachadolid”. Per defensar-se d’aquest imaginari, el David recorda que el PSOE governa la ciutat amb una majoria absoluta.
Jiménez Losantos, el fil musical a l’estació de busos de Valladolid
Tot i així, hi ha molts elements que fan pensar en un conservadorisme ben arrelat a totes les províncies i un nacionalisme espanyol que es fa ben visible als carrers amb la bandera que exhibeixen moltes persones a les mascaretes per protegir-se de la Covid. A les set del matí, a la cafeteria de l’estació d’autobusos de Valladolid —una infraestructura rònega que sembla congelada en el temps— hi ressona la veu de Federico Jiménez Losantos. Mentre desenes de persones circulen cap a les parades que els han de portar als diferents punts allunyats de les nou províncies de Castella i Lleó, el periodista renega des de la ràdio contra el PP de Casado, els socialistes i Podemos. La seva veu i els seus insults, a tot volum, són l’esmorzar enfurismat dels clients de la cafeteria mentre suquen un croissant al cafè amb llet.
Els cartells electorals amb el lema Siembra de Vox es fan notar per tots els racons de la comunitat, fins i tot en pobles perduts de l’Espanya vacía. Cap cartell del partit ultra ha patit estripades o grafits. Els mitjans de comunicació disseminen els missatges més ultres. El Norte de Castilla, el diari local més significatiu, abona l’espanyolisme més intransigent. Des de les seves pàgines, el periodista José F. Peláez, escriu diàriament una crònica de campanya. Fa pocs dies, aquest articulista no dubtava en carregar durament contra els socialistes per la seva política respecte a Catalunya. A l’article El extraordinario caso del PSC de Castilla y León, Peláez enviava dures crítiques als socialistes espanyols: “Un mira les enquestes i es pregunta com pot tenir un sol vot en aquesta regió un partit que anteposa els interessos dels catalans als dels castellans i els lleonesos… Que us votin els catalans!“.
Una setmana després d’aquest article, el mateix Peláez, respon eufòric a l’entrada d’Ayuso a la campanya electoral: “Jo no estaria tranquil amb Vox al govern del meu país, però, per descomptat, no estaria més preocupat que avui amb Podemos”. En la defensa d’un pacte amb Vox, aquest articulista també hi acaba citant els catalans: “Ahir escoltava Tudanca [candidat del PSOE] dient que la ‘dreta democràtica’ no pot pactar amb Vox. I això ho diu un partit que pacta amb comunistes, amb etarres, amb la ultradreta catalana i fins i tot amb els que han fet un cop d’estat. És fins i tot insultant”. La relació de Peláez amb els independentistes ratlla l’obsessió tenint en compte que fa pocs dies es referia als presos polítics catalans indultats com una colla de “feixistes”.
La incertesa plana de moment sobre el possible resultat de diumenge a Castella i Lleó, però es tracta d’uns comicis que estan posant en alerta els despatxos a Madrid dels grans partits del règim del 78. El 13-F també ha de servir per veure de quina forma Cs continua en davallada. El partit taronja, nascut a Catalunya per dinamitar el consens sobre la llengua, ha aconseguit representació a Castella i Lleó pel seu discurs a favor de la regeneració política de la dreta. Després d’entrar al govern va obtenir la conselleria de Salut, un cartera que amb els problemes de la pandèmia es creu que li pot passar factura. La inquietud també és pels resultats que puguin fer les formacions de la plataforma España Vaciada. De moment els candidats d’aquesta coordinadora contesten que no canviaran serveis i infraestructures per drets humans. Ho deia el candidat per Sòria, Ángel Ceña, en una entrevista a EL MÓN ahir.
