El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha obligat el Govern a facilitar els enunciats dels exàmens de selectivitat en català, castellà i aranès, excepte en els de llengua. El TSJC estima així les mesures cautelars urgents demanades per l’Assemblea per una Escola Bilingüe de Catalunya. Ho fa un dia abans que comencin les proves, aquest dimarts a les 9.00 hores. El jutjat considera que l’elecció de la llengua dels enunciats de l’examen “no pot venir determinada per l’administració” i per això estima que estiguin disponibles en les tres llengües cooficials i que sigui l’alumne de forma individual el que esculli l’opció “en l’idioma oficia que estimi”. La Generalitat disposa de tres dies per presentar al·legacions.
El recurs de l’Assemblea per una Escola Bilingües ha presentat el recurs contra un punt de les instruccions donades pel Consell Interuniversitari als tribunals de les proves de selectivitat. Concretament, contra el tercer paràgraf de l’apartat 1.2.2, que ordenava: “Repartir primer els enunciats d’examen en català i, només si algun
alumne ho demana, donar-li la versió en castellà i recuperar la versió en català. A efectes estadístics, cal fer constar en l’informe quants sen lliuren, en castellà, sense identificar els alumnes”. L’entitat ha demanat l’anul·lació d’aquesta instrucció considera que, si es mantingués, “els alumnes hauran de significar-se per realitzar l’examen en castellà, i disposaran de menys temps per a la realització dels exercicis”, segons resumeix la interlocutòria de la secció cinquena de la sala del contenciós administratiu que dona la raó a els recurrents.
Aplicació de la sentència del TC contra l’Estatut
Com ja ha passat moltes altres vegades en plets sobre l’ús de la llengua, el TSJC recorre també aquest cop a la sentència del TC espanyol que va retallar l’Estatut el 2010. Els jutges consideren que en aquest cas cal aplicar la decisió del TC que va anul·lar el concepte de llengua “preferent” que s’establia per al català en l’administració i els mitjans públics.
La interlocutòria feta pública avui recull tot aquest passatge de la sentència de TC: “L’art. 6.1 EAC, a més de ‘la llengua d’ús normal’, declara que el català com a llengua pròpia de Catalunya és també la llengua d’ús ‘preferent’ de les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics de Catalunya. A diferència de la noció de ‘normalitat’, el concepte de ‘preferència’, pel seu propi tenor, transcendeix la simple descripció d’una realitat lingüística i implica la primacia d’una llengua sobre una altra en el territori de la comunitat autònoma, imposant, en definitiva, la prescripció d’un ús prioritari d’una d’elles, en aquest cas, del català sobre el castellà, en perjudici de l’equilibri inexcusable entre dues llengües igualment oficials i que en cap cas poden tenir un tracte privilegiat. La definició del català com a llengua pròpia de Catalunya no pot justificar la imposició estatutària de l’ús preferent d’aquella llengua, en detriment del castellà, també llengua oficial a la comunitat autònoma, per les administracions públiques i els mitjans de comunicació públics de Catalunya, sens perjudici, és clar, de la procedència que el legislador pugui adoptar, si s’escau, les adequades i proporcionades mesures de política lingüística tendents a corregir, si existeixen, situacions històriques de desequilibri d’una de les llengües oficials respecte de l’altra, esmenant així la posició secundària o de postergació que alguna d’elles pogués tenir. No admetent, per tant, l’incís “i preferent” de l’art. 6.1 Estatut, que en una interpretació conforme amb la Constitució ha de ser declarat inconstitucional i nul”.
22 
14 
