“Rectificar i aclarir els errors materials comesos a la interlocutòria de 9 de març de 2021,per la que es va acordar cursar, davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, la qüestió prejudicial”. Així acorda el jutge instructor de la causa del Procés, Pablo Llarena, el requeriment efectuat per part de la secretaria del mateix TJUE per tal que esmenés les errades de traducció amb confusió inclosa de dos articles claus en l’argumentari del magistrat.
D’aquesta manera, Llarena que va preguntar al TJUE després de la negativa de la Justícia belga a lliurar-li el conseller Lluís Puig, com s’havia d’intepretar la legislació de les Ordres de Detenció Europees. Després de presentar la qüestió prejudicial, el primer pas que ha hagut de fer és emetre un corrigendum de la interlocutòria per esmenar les errades de traducció i d’articles al·legats. La breu interlocutòria, a la que ha tingut accés el Món, corregeix el text i afina més la legislació aplicable.
Llarena s’acull a l’article 267 de la Llei Orgànica del Poder Judicial per aprofitar l’oportunitat que li confereix per rectificar qualsevol errada material i aclarir els conceptes foscos que es puguin percebre a les resolucions emeses. A més, a la interlocutòria fa un breu contrast d’errades de la traducció neerlandesa sobretot en les justificacions de la justícia belga per no remetre detingut el conseller Gordi, com ara la vulneració de drets com el jutge determinat per llei. La qüestió prejudicial es va presentar el passat 9 de març per intentar afinar la punteria del Suprem per procedir a la petició de lliurament de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, que fins ara ha topat amb la negativa dels tribunals europeus.
144 
