Pablo Iglesias, l’exlíder de Podem, va plegar de la política el passat 4 de maig. Curiosament una setmana i dos dies després el ple del Tribunal Constitucional ha resolt una de les batalles político jurídiques més intenses de la legislatura espanyola. Els magistrats han donat la raó a Vox, i consideren inconstitucional que els vicepresidents -com ho era Iglesias- puguin integrar-se a la Comissió encarregada de l’control de el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), els serveis d’informació espanyols. La sentència té un vot particular del magistrat Cándido Conde Pumpido.
En concret, Vox va interposar un recurs d’inconstitucionalitat contra la disposició final segona de el Reial decret llei 8/2020, de 17 de març, de mesures urgents extraordinàries a la pandèmia de la COVID-19. Aquest precepte disposava la integració en la Comissió encarregada del control del CNI, “dels vicepresidents designats pel president de Govern”. Aquest article va permetre el nomenament de l’aleshores vicepresident segon, Pablo Iglesias, com a membre de la mateixa.
La sentència, de la que n’ha estat ponent el magistrat Pedro González-Trevijano, considera que hi ha un “defecte formal determinant de la seva inconstitucionalitat“. Concretament, que la seva aprovació a través de la figura jurídica del decret llei vulnera els requisits exigits per la Constitució per a la utilització d’aquest instrument legislatiu. Així, els magistrats destaquen que l’article 86.1 de el text constitucional assenyala que només en “cas d’extraordinària i urgent necessitat” el govern pot dictar disposicions legislatives provisionals que prendran la forma de decrets llei. En aquest cas, el Tribunal conclou que no s’acredita “l’extraordinària urgència i necessitat”, que habilita el govern per utilitzar el decret llei i “obvia el procediment legislatiu ordinari o d’urgència, per a regular el nomenament”.
Pels magistrats, “no resulta possible determinar la connexió de sentit que pogués existir entre les circumstàncies desencadenades arran de la pandèmia, i la modificació de la composició de la Comissió Delegada de Govern per a Assumptes d’Intel·ligència, que va propiciar la integració de l’aleshores vicepresident segon del govern”. És a dir, que no hi havia causalitat ni motiu que justifiqués aquest canvi de composició per “urgència”. Aquestes raons interpreten que són “essencials” per entendre que hi ha infracció constitucional. Amb aquesta resolució, el control de la intel·ligència, queda de moment al marge dels vicepresidents com Yolanda Díaz de Podemos, així com la resta de vicepresidents. De fet, Vox va interposar el recurs per evitar que el líder de Podem tingués accés a informació reservada i confidencial del CNI.