Què li sembla que el Sevilla jugués dissabte al Camp Nou amb el lema “Orgullosos de Andalucía” a la samarreta? Quina una indirecta al PER i Duran, no?
Sí, obertament. És la reacció a una interpretació poc acurada del que va dir Josep Antoni Duran respecte al PER. Però Duran no es va referir en absolut al poble andalús, al qual respectem i per qui tenim tota la simpatia. Entenem que se sentin orgullosos de ser andalusos, fins i tot creiem que se n’han de sentir. De la mateixa manera s’ha d’entendre que els catalans se sentin orgullosos de ser catalans.
Què criticava Duran?
El que va criticar Duran és que tant el PSOE com el PP s’han especialitzat en el subsidi de la gent que està a l’atur. Nosaltres, en canvi, creiem que més que subvencionar l’atur, cal subvencionar el treball. Duran feia justament referència a aquesta diferència. Tots sabem que el PER és un sistema per captivar vot, però no millora la situació estructural d’Andalusia i Extremadura per generar treball.
El repte de CiU en aquestes eleccions generals és frenar la majoria absoluta del PP?
No, el repte no pot ser frenar la majoria absoluta del PP. El repte és aconseguir una CiU forta a Madrid per tal que no es pugui governar en contra de Catalunya.
Totes les enquestes prediuen que el PP obtindrà majoria absoluta. En aquestes condicions serà possible defensar la proposta de pacte fiscal?
Nosaltres no contemplem un pla B. Fins a les eleccions del 20 de novembre, intentarem que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya entenguin que qui defensa millor els interessos del país és CiU. Que s’atreveixin a passar del que ells pensen, si és així, a votar-ho.
Està ja en campanya.
És que no contemplem per ara cap escenari que no sigui el d’aconseguir el màxim suport per defensar els interessos dels catalans. Ara bé, si CiU no té prou força a les Corts espanyoles, és segur que serà molt difícil fer qualsevol plantejament per modificar el model.
Però insisteixo. Si el PP llavors rebutja el pacte fiscal, quina serà la reacció?
Ara com ara només tenim un pla, que és sortir al terreny de joc i anar a guanyar. Dit això, hem de tenir molt present la cojuntura econòmica europea. Tal com estan les finances públiques, encara que tingui majoria absoluta el PP necessitarà suports que donin credibilitat i confiança als mercats i a la UE. I això requereix majories polítiques més àmplies que una sola formació.
La forma de negociar CiU a Madrid canviarà. Ja no faran més de lobby?
Seguirem fent de lobby sempre, però d’un lobby que es diu Catalunya. A partir del dia 21 de novembre, l’endemà de les eleccions, només hi haurà un despatx d’un grup parlamentari que estarà obert en exclusiva per defensar els interessos dels autònoms, els pensionistes, les vídues, els empresaris, els fabricants, les farmacèutiques, i tots els col·lectius catalans.
Això no ho fan tots els partits?
Si van a la porta del PP o a la del PSOE hauran de fer cua radera dels lobbies d’Extremadura, d’Andalusia, de la Rioja o d’Astúries.
Les enquestes apunten una forta alça del PPC, que es pot aproximar bastant al PSC i CiU. Com encara la possibilitat d’aquest tercet?
Això li ho ha de preguntar al Partit Socialista. El Partit Socialista a nivell d’Estat ha fet que l’alternança fora de Catalunya passi pel PP, amb la política que ha dut a terme. Catalunya té un mapa polític que pot ser diferent.
En les generals també?
Per castigar els socialistes aquí no cal anar a votar el PP, ni molt menys. Hi ha una altra opció, la del govern de la Generalitat. Als qui ens van fer confiança a les eleccions catalanes, els recordem que ni el PP ni el PSC els donaran un pacte fiscal, al no disposar d’un grup parlamentari propi.
On posarà l’accent en la campanya?
Ocupació i crisi. Quan la gent passa les dificultats econòmiques que està passant, aquesta és la nostra principal preocupació. Però tingui en compte una cosa. La política econòmica del PP ha estat la cultura del ‘pelotazo’. I la del Partit Socialista és bàsicament la cultura del subsidi.
I la de CiU?
La cultura econòmica de CiU és la del model productiu català. Nosaltres apostarem per l’economia productiva, que a més és el que pot crear més llocs de treball.
