Onze de març del 2004. Un atemptat brutal a Madrid que deixa un rastre negre de gairebé 200 morts i centenars de ferits. El jihadisme perpetrava un assassinat massiu i indiscriminat a quatre dies de les eleccions espanyoles. Aquell mateix dia, amb tot Europa en xoc per l’atemptat, Juan Cotino, un destacadíssim dirigent del PP que després seria director general de la Policia, portava una bossa amb 200.000 euros en efectiu per a la caixa B a la seu del PP, al carrer Gènova de Madrid. “A. Villaba” en canvi, era més prudent, i només en va portar 50.000. Així es desprèn dels “papers de Bárcenas”, els documents comptables incriminatoris del sumari del cas de la seu del PP, als quals ha tingut accés El Món i que aquest dilluns arriben a judici a la secció 2 de l’Audiència Nacional, a San Fernando de Henares. Un senyal de la sistematització de la possible trama de finançament il·legal del PP durant anys i panys des de la seva fundació. I un exemple més de la immunitat amb què es portava a terme aquesta pràctica en el partit que acumulava més poder territorial a Espanya.
La causa inclou una sèrie de carpetes batejades com a “sèpia”, “verda”, “blava” o “marró” que contenen una munió de documents que han de servir per acreditar una de les desenes de peces del cas Gürtel, la del pagament en negre de les obres de la seu del PP. La complexa causa Ro 6/15 PA 275/08 que va instruir el jutjat central d’instrucció número 5 i que a mida que ha anat avançant ha anat generant moltes sorpreses. De fet, la trama Gürtel ja té en el seu haver uns quants finats i un president del govern espanyol, Mariano Rajoy, censurat pel Congrés de Diputats.
El judici, en principi, només ha d’aclarir si el PP va pagar amb la seva caixa B els 900.000 euros de la remodelació de la seu del PP, al carrer Gènova –pocs metres més enllà d’una de les seus de l’Audiència Nacional–, que es va portar a terme entre l’any 2005 i el 2010. El principal implicat és l’extresorer del PP, Luis Bárcenas. De fet, el cas porta el seu cognom. Era l’home que gestionava la comptabilitat, complexa, del partit, de les comissions i els virtuals sobresous que cobraven els dirigents del partit. Els papers de Bárcenas acumulen gairebé 20 anys de comptabilitat en efectiu, amb noms i cognoms, dates, dades i destins.
La fiscalia demana per a Bárcenas 5 anys de presó. Ara bé, aquesta setmana la fiscalia ha sorprès en el guió del judici amb una confessió urbi et orbe de Bárcenas apuntant directament a Rajoy. Una confessió negre sobre blanc que el seu advocat, Gustavo Galán, utilitzarà com a tàctica per pactar amb el ministeri públic. Serà una de les armes, la col·laboració amb la justícia encara que arribi deu anys tard i sobretot, treure l’espantall del cas Kitchen, la suposada trama policial orquestrada pel comissari jubilat (i empresonat) José Antonio Villarejo, utilitzat per espiar Bárcenas i trobar-li la documentació que podia implicar la cúpula policial.
“Hi ha gravacions”, alertava l’advocat aquest dissabte al FAQS de Tv3, però hàbilment, matisa que l’objectiu de l’extresorer “no és anar contra el PP d’avui”. “Luis Bárcenas vol cooperar amb la justícia. Hi va haver un moment que va guardar silenci perquè s’havia firmat la pau amb el PP i ell s’ho va creure”, va afegir per argüir el canvi de posicionament. El problema que haurà d’afrontar Galán és la credibilitat del seu testimoni, perquè l’Audiència de Madrid, en una de les primeres peces separades, la dels discos durs dels ordinadors deixa clar en sentència ferma la manca de credibilitat de Bárcenas en totes les seves declaracions i contradeclaracions.
Al banc dels acusats també hi seran el gerent del PP quan Bárcenas va plegar, Cristóbal Paez i els administradors de l’empresa Unifica que va fer les obres, Gonzalo Urquijo, Belén García i Laura Montero. La llista de testimonis és llarga i sucosa, des de Mariano Rajoy a José María Aznar, Dolores de Cospedal o Ángel Acebes, tot apunta que algun d’aquests podria acabar la vista com a investigat.
En qualsevol cas, la vistad que comença aquest dilluns és un judici a una manera estandarditzada de corrompre el finançament del PP a través de comissions, pagaments en negre o sobresous. Paral·lelament, el jutge García Castellón reprendrà també aquesta setmana la seva investigació sobre l’operatiu Kitchen, amb la declaració de l’ex ap de la Unitat d’Assumptes Interns (UAI) Marcelino Martín-Blas, que serà interrogat per les vigilàncies que la seva unitat va realitzar, precisament als voltants de l’habitatge de l’extresorer del PP Luis Bárcenas. Una manera de fer que va permetre, fins i tot, portar diners en efectiu en un Madrid col·lapsat pel jihadisme.
13 
2 