Geoestratègia del 2014 però amb coneixement de causa. Aquest podria ser el marc conceptual del virtual “Govern del 52%”. Entre els estrategs d’ERC, JxCAT i la CUP planeja la possibilitat que Escòcia torni a convocar un referèndum. Una finestra d’oportunitat per afegir la demanda catalana al context europeu. “Si Escòcia ho posa en marxa, ens hi hauríem d’enganxar”, comenten fonts dels negociadors d’ERC. Per la seva banda, els junters recorden que al seu programa ja hi porten que aprofitaran les instàncies europees per al reconeixement del dret dels catalans a l’autodeterminació, i la CUP s’ha mantingut fidel a reclamar un nou referèndum abans de 2025. “Si el Govern del 52% no pot fer el mateix que el del 48%, una proposta seria un nou referèndum aprofitant la dinàmica que podria obrir Escòcia“, coincideixen fonts dels partits negociadors.
Precisament, el fenomen escocès –com ho va ser el 2014– pot influir en el full de ruta del govern que articularien republicans, junters i cupaires. Escòcia té eleccions el proper 6 de maig. Uns comicis en plena pandèmia i els primers amb el Brexit ja executat. La promesa del partit majoritari i independentista, Scottish National Party (SNP), amb Nicola Sturgeon al capdavant, es celebrar un referèndum d’independència abans del 2023. Aquesta vegada, el primer ministre britànic, Boris Johnson, ja ha advertit que no està per la feina com ho va estar David Cameron. Ara bé, veus com l’ex primer ministre John Major no veuen malament un segon referèndum si a les eleccions tornen arrasar els independentistes. En un context on, a més, l’SNP no té el monopoli independentista, perquè l’ex ministre principal d’Escòcia i impulsor del referèndum del 2014, Alex Salmond, ha muntat un altre partit, Alba. Les enquestes vaticinen una victòria per clara majoria independentista.
Si l’independentisme escocès guanya les eleccions, Sturgeon posarà sobre la taula la demanda del nou referèndum promès, fins i tot amb la mateixa pregunta que el celebrat fa set anys: “Hauria de ser Escòcia un país independent?“. A més, amb l’argument de l’europeisme escocès, que ajudaria a crear complicitats amb la consulta sobretot al continent. Tot i que ara hi ha un handicap, perquè Johnson treu pit del ritme de vacunacions contra la Covid, molt lluny de la poca traça de la Unió Europea en aquest terreny. En tot cas, en l’horitzó de mig termini la possibilitat d’un segon referèndum escocès és ferma i present.
De fet, el mateix candidat d’ERC a la presidència, Pere Aragonès, fa un any i mig es va reunir amb Sturgeon. Els republicans remarquen que la líder escocesa té una visió molt “semblant” a la d’ERC en el full de ruta per a la independència d’Escòcia. En aquest sentit, insisteixen que Sturgeon renuncia en primera instància a una via unilateral com la que va portar a terme Catalunya el Primer d’Octubre de 2017. L’independentista escocesa defensa que cal que el referèndum sigui acordat i amb base legal. De fet, l’estratègia de l’SNP passa per diferenciar-se del Primer d’Octubre, que no tenia el suport ni el pacte amb l’Estat. “Si Escòcia emprèn de nou el camí, ens hi haurem d’enganxar per defensar que també tenim dret a celebrar un referèndum d’autodeterminació i aprofitar el context internacional que ho afavoreixi”, comenten des d’ERC a El Món.
Pel que fa a Junts, és el seu màxim líder, el president a l’exili, Carles Puigdemont, en les seves intervencions als mitjans internacionals gestionades per Josep Lluís Alay, preconitza el model escocès. De fet, en diverses entrevistes ha esmentat el cas escocès com a “molt inspirador” pel procés català. Una idea que recull bona part de la direcció estratègica del partit consultada per El Món. En aquest sentit, consideren que no seria coherent desaprofitar l’oportunitat d’internacionalització que obriria un segon referèndum a Europa, en un país on ja se n’ha celebrat un amb totes les garanties i pactes.
Per part de la CUP es respira la mateixa tendència. De fet, els cupaires recorden a El Món que en l’acord amb ERC destaquen que cal arribar a “l’embat democràtic”. Precisament, aquest “embat” hauria de “prioritzar la via del referèndum d’autodeterminació”. Per això, els cupaires no veuen malament aprofitar l’avinentesa d’un context internacional idoni. Escòcia doncs, pot tornar a ser el mirall, aquest cop del “Govern del 52%” i no pas de la històrica consulta sobiranista del 9N.
11 
28 
