El 4 de novembre de 1926, una puntada de peu dels serveis de seguretat francesos a la porta de Vil·la Denise, a Prats de Molló (Vallespir), estroncava el que havia de ser una insurrecció per aconseguir l’alliberament nacional de Catalunya. Aquest era l’objectiu de qui, sis anys després, seria president de la Generalitat, Francesc Macià. Havia organitzat un moviment de base insurreccional armada per abatre la dictadura de Primo de Rivera i proclamar la independència de Catalunya. Tot plegat amb centenars de patriotes vinculats a l’organització desacomplexadament independentista fundada pel mateix Macià, Estat Català, i la col·laboració de la CNT.
El complot va ser desarticulat, però la repercussió internacional del judici a Macià arran de la seva detenció va ser extraordinària i, possiblement, no tan inesperada com alguna tesi ha fet creure. De fet, va ser el primer cop que la causa catalana s’internacionalitzava i arribava a l’opinió pública d’arreu. Ara bé, Macià feia temps que havia treballat el camp internacional i, fins i tot, hi havia demanat suport i finançament. Així ho acrediten dos documents, als quals ha tingut accés El Món, que detallen com Macià va explicar el seu pla a la Unió Soviètica per aconseguir ajuda militar, financera, política i diplomàtica, en un viatge iniciat el 24 d’octubre del 1925, del qual aquest divendres fa cent anys.
25 pàgines amb el pla per declarar la independència detallat
Un dossier interessantíssim de 25 pàgines en què detalla fil per randa el seu pla, els motius que el justifiquen, la necessitat d’armament, la confiança en la victòria i la possibilitat que, a través del cop, la Unió Soviètica pugui escampar el comunisme o la seva revolta social a Catalunya i a Espanya. El document va ser lliurat per Macià al Kremlin el 27 d’octubre de 1925, tres dies després d’arribar a Moscou i un any abans de la detenció. Les seves explicacions i el seu dossier van originar un altre document, per part del responsable d’Internacional, dirigit al secretari del Comitè Executiu de la Internacional Comunista, el “camarada Zinovieff”, on apostava per intervenir perquè, a parer seu, “desentendre’s d’aquest moviment” podia suposar “suïcidar-se políticament”.
L’informe sobre el dossier que lliura Macià a les autoritats soviètiques subratlla que fa dies que volta per Moscou i en detalla la biografia com a exmilitar espanyol i diputat. El defineixen com un “element completament seriós com a nacionalista-revolucionari”, un “separatista català” amb “gran influència sobre les masses de petits pagesos i petits burgesos de Catalunya”. L’analista del Kremlin proposa que se li atorgui l’ajuda. Això sí, “amb una necessària preparació política i tècnica”.
“Per la revolució a Espanya”
El primer apartat del dossier, redactat en francès, que va presentar Macià al govern socialista de l’URSS es titulava Per la revolució a Espanya. En el text, abans de res, Macià fa una valoració de les forces “contrarevolucionàries”, detallant fil per randa les “unitats de l’exèrcit, la Guàrdia Civil, els agents de la policia armada de les ciutats i els carrabiners-duaners”. Així mateix, fa un especial esment al sometent, però deixant clar que no representen cap perill. Les descripcions que l’informe fa de cada força permet fer-se la idea del caràcter marcial i directe del futur líder d’ERC. I no s’està de criticar obertament el monopoli de la força de l’Estat que dirigia Miguel Primo de Rivera i el seu directori.
Així, de l’exèrcit espanyol, indica que, descomptat el personal exempt d’armes, els buròcrates i els administratius, només tenen efectius operatius entre 40.000 i 50.000 homes. També afirma que tenen una “formació militar deficient” i que els “soldats espanyols es troben a la caserna com en una presó”. Fins i tot, destaca la tendència a “desertar” de la tropa espanyola, sobretot entre els “milers de catalans i bascos”. En aquest context, l’informe especula amb la possibilitat que els soldats destinats al Marroc “rebrien amb alegria la notícia d’una revolució a Espanya”, cosa que afebliria la seva capacitat de reacció. Així mateix, proposen arribar a un acord amb Abd el-Krim -el líder anticolonialista del Rif- per tal d’organitzar una “forta ofensiva contra els espanyols, o bé provocar l’aixecament dels espanyols”. En síntesi, el document insisteix que el “valor efectiu de l’exèrcit espanyol és gairebé nul”.
Sobre la Guàrdia Civil, tampoc es mossega la llengua, i els titlla de “mercenaris, molt ben pagats, severament disciplinats i amb una tradició tan brutal i sinistra que la seva presència per Espanya evoca el terror i la por”. “És molt odiada per tot el poble espanyol”, afegeix. El dossier calcula que l’institut armat compta amb 25.000 efectius, però amb una “capacitat combativa limitada”, i que “només són coneguts per la seva crueltat característica i el seu refinament criminal”. En tot cas, recorda que tenen els efectius escampats i no compten amb “elements de combat com ara metralladores, granades de mà o artilleria”. Per tant, no veu cap mena de dificultat per reduir la seva força i apoderar-se de casernes i el seu armament.
El perquè del sosteniment del règim de Primo de Rivera” i la “catalanofòbia”
El document també analitza per què, “si ningú està a favor del Directori de Primo de Rivera”, el general encara se sosté en el govern. La seva conclusió és que s’hi manté “per la seva pròpia feblesa”, perquè “tota Espanya té el pressentiment que algú vindrà” per “donar el senyal de revolta que ha de posar fi a això”. “Ningú creu útil, mentre espera, fer un gest violent”, raona l’informe. Per això, Macià convé que “és el millor moment”, perquè calcula que, un cop es faci la revolta, la gent s’hi afegirà. En aquest sentit, assegura que ha creat un “comitè revolucionari que inclou els separatistes d’Euskadi i de Catalunya, el Partit Comunista Espanyol i la Confederació Nacional del Treball”.
En aquest marc, Macià veu “possibilitats d’èxit de la revolució”, fins i tot, pel seu efecte sorpresa. A més, el dossier exposa un dels perills de la revolta, que no és altre que la “catalanofòbia” dels espanyols. Per això, reclama el suport soviètic per tal que afecti tota Espanya. En cas contrari, si la revolta la inicia de manera “separada” Catalunya –”com Irlanda davant d’Anglaterra”, exemplifica–, Primo de Rivera tindria una “solució simple”. En concret, “suscitar sentimentalment Espanya contra Catalunya”. D’aquí que reclami l’aixecament dels bascos, catalans i elements del Partit Comunista Espanyol i la Confederació General del Treball per “garantir que qualsevol por al fracàs està completament descartada”. De fet, escriu en el document que amb l’èxit de la revolta “s’acabarà d’un sol cop i per sempre amb aquesta abominable Espanya imperialista, reaccionària i despòtica, que era una vergonya intolerable tant pels espanyols com per a tot el món”.
“Pla general del moviment”
L’informe relata com pensen dur a terme el cop des de la Catalunya Nord i els materials i la logística que necessiten. El pla preveu mil homes a la frontera i rebentar els controls des de la Mediterrània a Andorra, fins a arribar a Figueres. En aquest punt, explicita com es disposaran i concentraran les forces espanyoles i com han pensat fer-hi front amb atacs sorpresa a casernes. A mesura que avanci el cop, els revolucionaris preveuen que s’aniran afegint “forces populars” que aturaran els batallons militars que es trobin de camí a Barcelona, un dels objectius principals del cop i “on s’ha d’establir el Govern català” que garantirà “materialment i moralment la revolució, que no podrà ser sufocada de cap manera pel govern de Madrid”.
La ‘comanda’ que Macià farà a la Unió Soviètica és ben clara: “1.500 fusells, sis metralladores, un milió i mig de cartutxos per al primer cop, 4.000 granades de mà i 300 pistoles automàtiques amb les seves municions corresponents”. “També caldria passar 500 fusells i 2.000 granades de mà amb 200 pistoles automàtiques a Barcelona”, afegeix. “Fer un dipòsit de 1.000 fusells, un milió de cartutxos, cinc o sis metralladores i 100 pistoles automàtiques amb munició en dos o tres llocs de la frontera francesa”, precisa el document. A més de “dos avions” per “llançar manifestos a les ciutats” per a “l’efecte moral”. Pel que fa a salut de les tropes, el document assegura que els “metges, farmacèutics i infermers de Catalunya són entusiastes separatistes”.
“El separatisme català i el comunisme davant l’obstacle comú”
L’informe també admet que a Catalunya ha arrelat amb més força l’anarquisme que no pas el comunisme, i destaca l’arrelament de l’individualisme. Tanmateix, Macià afirma que això “no vol dir que Catalunya no pugui convertir-se mai en una probabilitat atractiva per al comunisme”. De fet, apunta que els joves catalans “desil·lusionats per l’egoisme dels més rics” es podrien apuntar al comunisme. En aquesta línia, raona que no li estranyaria que si es “desintegrés territorialment Espanya arribaria el moment del comunisme” i que “és evident que el comunisme només pot recolzar la seva palanca a Catalunya”. Així, es compromet que quan arribi al Govern de Catalunya facilitarà la “propaganda” que es faci en territori català.
En aquest context, defensa les “negociacions amb els dirigents del comunisme internacional” per “col·laborar activament en la revolució catalana per a la independència política del país”. Un escenari que permetria dividir Espanya en diverses zones i poder “transmetre les consignes comunistes de manera diferent a cada lloc”. De tota manera, Macià els recorda que la direcció de la revolta ha de recaure sobre Estat Català, encara que hagin acordat lluitar amb els comunistes. Per això proposa crear un Comitè Central Revolucionari i comitès regionals per organitzar la recomposició del poder institucional i la “implantació de l’ideal”. Aquesta sí que, potser, va ser la famosa trama russa del procés independentista.
