Diversos dirigents d’ERC han proposat a l’expresidenta del Parlament i de l’ANC, Carme Forcadell, que assumeixi la presidència del partit a partir del congrés del 30 de novembre, segons ha avançat El Periódico. Fonts de la formació consultades per El Món, confirmen aquesta proposta i asseguren que respon a un intent de pacificar la formació amb una fórmula clàssica. En concret, convertir la presidència del partit en una figura simbòlica, de consens, sense una intervenció directa en la direcció i allunyada del dia a dia de la gestió del carrer Calàbria. “Que mani quan hagi de manar, però que no governi”, apunten les mateixes fonts.
La idea és evitar una de les xacres del partit dels darrers anys i és la “sectorització entre els presidencialistes i els secretarisgeneralistes”. És a dir, els bàndols que les dues figures de màxima autoritat dins el partit han acabat tot sovint com el Rosari de l’Aurora. Com ara està passant o com va passar entre Josep-Lluís Carod-Rovira i Joan Puigcercós. “D’aquesta manera, hi haurà un secretari general que mani i s’allibera el candidat”, apunten.
Rovira veu bé la proposta
De fet, la secretària general d’ERC, Marta Rovira, considera que Forcadell podria ser una figura de consens dins de la formació i que és el nom idoni per a una presidència que pugui aglutinar les diferents sensibilitats. Tot això, cal apuntar que la proposta és per a ostentar una presidència no executiva del partit, és a dir sense poder efectiu. En cas d’acabar acceptant aquesta proposta, ERC hauria de crear aquesta figura, ja que en aquests moments no existeix i la que havia ostentat fins fa poc més d’un mes Oriol Junqueras sempre havia estat executiva.
Per la seva banda, Oriol Junqueras manté que es vol presentar a la reelecció per tornar a ser el president d’ERC. Entre els dirigents que veuen bé Forcadell com a pròxima presidenta d’ERC hi ha noms de l’executiva actual, del grup parlamentari com de l’actual Consell Executiu en funcions. Ara, comencen les càbales per tal de trobar figures que puguin ser igual de consensuades per una virtual secretaria general de la formació o bé buscar algú de consens capaç de pacificar la situació, com va fer Gerard Gómez del Moral, a la Federació de Barcelona.
