La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, ha declarat aquest dilluns al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), on serà jutjada per malversació de fons públics i desobediència per la seva participació en l’organització del referèndum de l’1-O. La compareixença de Garriga, que llavors era directora de serveis de Vicepresidència, Economia i Hisenda, ha estat molt breu perquè només ha respòs les pregunta de la seva advocada i ha assegurat que no va rebre cap requeriment judicial.
La causa contra Garriga prové del jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona i s’ha acumulat a la que ja tenen oberta els diputats d’ERC Josep Lluís Salvadó i Josep Maria Jové, que el 2017 també eren alts càrrecs de la Generalitat. La consellera ha arribat al TSJC acompanyada pel conseller d’Empresa, Roger Torrent –que també serà jutjat per desobediència–; per les conselleres Laura Vilagrà, Teresa Jordà i Tània Verge; per la presidenta del Parlament, Laura Borràs, i per representants de Junts, la CUP i Òmnium.
La portaveu d’ERC, Marta Vilalta, ha insistit que l’independentisme ha de mantenir la seva defensa de les “solucions polítiques” al conflicte català davant la “persecució obsessiva” de la justícia espanyola. La presidenta del Parlament i membre de JxCat, Laura Borràs, ha denunciat la “persecució política” que des de l’1-O “no s’atura”, mentre que Dolors Sabater (CUP) ha defensat la solidaritat “antirepressiva”, però ha reclamat no “estabilitzar” les relacions amb l’estat espanyol.
Cerca de naus
El TSJC atribueix a Garriga els mateix fets que la interlocutòria del jutjat 13. La consellera està acusada de participar en la cerca i la preparació d’una nau annexa a les instal·lacions del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CCTI) per instal·lar-hi un call center per a diversos processos electorals, entre els quals hi havia l’1-O. En concret, Garriga hauria signat l’adjudicació dels projectes bàsics i executius d’arquitectura, instal·lacions i direcció d’obra a través de quatre contractes valorats en uns 70.000 euros més IVA.
Garriga negat que hi hagués cap malversació perquè les instal·lacions es van utilitzar per a les eleccions al Parlament del desembre del 2017 i per als rastrejadors de la Covid-19 durant la pandèmia. A banda, Garriga també hauria aconseguit la cessió de diverses naus industrials arreu de Catalunya per emmagatzemar documentació electoral per al referèndum i hauria demanat a una tercera persona la seva contrasenya d’accés al web referendum.cat per fer unes gestions i eliminar del portal el requisit d’usuari i contrasenya per accedir-hi amb l’objectiu de fer-ho d’accés públic.
