L’historiador Joan B. Culla ha escrit avui un article al diari ‘El País’ on parla sobre les eleccions catalanes del 27 de setembre d’enguany i sobre com les afrontarà el PP: “Les prepara com si fossin unes eleccions normals, però prepara la gran batalla entre unionisme i independentisme”, constata. Culla vaticina que hi haurà “sobreactuació i demagògia a dojo, i guerra bruta, i mobilització general de recursos privats i públics, i un ensordidor soroll mediàtic, tot plegat per presentar el 27-S com la batalla d’Harmagedon entre el bé i el mal, entre unionisme i independentisme”, i afegeix que “el que és divertit en aquest cas és que això ho faran els qui sostenen, impàvids, que les plebiscitàries no existeixen, que tindrem unes anodines eleccions ordinàries”.
En l’article, l’historiador assenyala que “les reaccions immediates del PP davant l’anunci d’Artur Mas s’han mogut entre el desdeny i la dramatització impostada, però els seus dirigents hauran d’escollir molt ràpid un camí o l’altre. Si fos el primer, si de debò a Génova i a la Moncloa contemplessin el 27-S català amb els mateixos ulls que unes eleccions autonòmiques a Galícia o a Múrcia, o fins i tot que unes andaluses anticipades, llavors durant els propers mesos la premsa amiga del PP no desenvoluparia noves estratègies mediàtiques de fustigació i criminalització contra el sobiranisme català”.
En aquest sentit, continua: “I els aparells de seguretat de l’Estat es dedicarien només a perseguir gihadistes -que bona falta fa-; i Rajoy, ministres, Cospedals i Florianos no s’involucrarien en la campanya fins al juny com a molt aviat; i ho farien en termes semblants als que van utilitzar els seus predecessors durant les campanyes del 1999, o el 2003, o el 2010, els termes propis de qui se sap marginal a Catalunya”.
Alhora, es pregunta com s’entén que “si, segons el president espanyol, les eleccions del 27-S no són més que la repetició d’una rutina democràtica inaugurada el març del 1980, a la delegada regional de Rajoy a Catalunya, la senyora Sánchez-Camacho, li hagi faltat temps per oferir al PSC una cosa tan insòlita i inimaginable durant 35 anys com un pacte postelectoral a la basca contra el sobiranisme? En què quedem, seran uns comicis corrents per distribuir 135 modestos escons o bé l’oportunitat històrica d'”alliberar-nos de l’oligarquia independentista”, segons ha clamat una matinera Alicia amb vuit mesos d’antelació sobre l’obertura de les urnes?”
