Ofensiva abans que s’acabi el termini d’instrucció. El magistrat, Joaquín Aguirre, titular del Jutjat número 1 de Barcelona, busca a la desesperada proves per poder incriminar el cap de l’oficina de Carles Puigdemont, Josep Lluís Alay, en el cas Estela, la causa primària que va originar l’operació Volhov, on també està investigat i cas pel que té confiscats els telèfons mòbils. El cas Estela investiga presumptes irregularitats en les subvencions atorgades per la Diputació de Barcelona a projectes de cooperació internacional. De fet, Aguirre ha reclamat més documentació amb l’avís de la Fiscalia que el proper 29 de juliol acaba el termini d’instrucció i que, de moment, no veu motiu per decretar una pròrroga.
El passat 11 de maig, el jutge va emetre una nova providència, en una de les nou peces separades del cas Estela, -la corresponent a la Fundació Catmon i Igman que relaciona amb l’antiga Convergència-, amb una requisitòria de documentació tot i que s’investiga des del 2016. En concret, el magistrat ha reclamat “que s’aporti l’expedient administratiu de nomenament d’Alay, les funcions per les quals se’l va contractar, les funcions que va desenvolupar, el nivell de responsabilitat i grau d’autoritat, i si tenia reconeguda les capacitats per autoritzar o no pagaments, i de contractar i/o assignar tècnics”.
És a dir, tot i gairebé cinc anys després d’iniciar-se la investigació, el jutge vol ara la documentació relativa al nomenament d’Alay com a comissionat de Relacions Internacionals de la Diputació, i que va exercir des del 2015 al 2018. La petició de documentació coincideix amb la petició a les parts del mateix jutge per ampliar el termini d’instrucció. Una petició a la que, de moment, el ministeri fiscal s’hi oposa perquè considera que encara queden declaracions per realitzar i prova per practicar per tal de “decidir la conveniència de noves diligències d’instrucció i l’ampliació del termini”.
Així, el jutge Aguirre va demanar el passat 13 de maig a les parts a través d’una providència la possibilitat d’ampliar el termini d’instrucció de la causa. La frontera és que la instrucció no pot anar més enllà del 29 de juliol d’enguany, data en la que entra en vigor la reforma de l’actual article 324 de la Llei d’Enjudiciament Criminal -per cert, anomenada, “reforma Cuevillas”-, que determina un termini màxim d’un any per les investigacions judicials. Tot i això, el mateix article preveu pròrrogues de sis mesos o d’un any, que podrà proposar el jutge o una part, sempre i quan es doni parer a totes les parts.
Amb el rellotge en marxa, Aguirre no només ha fet la petició sobre Alay. Al mateix paquet hi ha inclòs que s’investigui encara més Catmon i Igman i un “llistat de totes aquelles subvencions que ja es troben a la causa, que inclogui el nom dels tècnics que haguessin intervingut en la revisió formal, material i en la revisió de la justificació de despeses, indicant si eren funcionaris, interins i subcontractats a la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona”. Aquesta entitat és la que avaluava i controlava el compliment dels projectes subvencionats. El jutge interpreta que va ser contractada per emetre informes favorables. A més, és una petició amb la que el jutge vol constatar si Alay va tenir res a veure amb aquestes contractacions.
A més, el jutge també demana a la Diputació que s’identifiquin els tècnics que van informar de manera “positiva” o “negativa” als expedients investigats. També el magistrat vol incorporar a la causa les “condicions del personal” subcontractat per la Diputació a través de la Fundació Solidaritat de la UB així com un llistat dels funcionaris de la direcció de relacions internacionals, dedicats al control i fiscalització dels expedients de subvenció a projectes. És a dir, Amb aquestes darreres interlocutòries, el jutge intenta trobar indicis per provar irregularitats en la tramitació dels expedients i, sobretot, d’embolicar Alay en el cas, tot i que fonts de la instrucció admeten que ara per ara -i després d’una intensa investigació- no hi ha cap indici que impliqui l’actual cap de l’Oficina del president Puigdemont en cap maniobra per afavorir una entitat o altra a les que la Diputació subvencionava els projectes.