No hi havia més remei. Finalment, la Mesa de l’Assemblea del Consell per la República ha hagut d’admetre a tràmit la proposta de resolució que reclama la “desvinculació de Carles Puigdemont, de la presidència de Junts per Catalunya”. Un text registrat i defensat per dos diputats del parlament de l’entitat a l’exili que guarda el projecte del Primer d’Octubre.
De fet, fonts del Consell admeten a El Món que tot el que “s’ha presentat fins a dia d’avui s’ha hagut de tramitar”, perquè fins el dia 6 de febrer no estarà enllestida la proposta de reglament de la cambra legislativa a l’exili. Un text que estarà a disposició dels seus integrants per fer-hi esmenes. “Encara no hi ha res regulat, per tant, tot allò que s’ha presentat per ara es tramita”, argüeixen les mateixes fonts. En tot cas, un cop s’hagi aprovat el reglament també s’haurà de tramitar mentre s’adapti al protocol que s’hagi aprovat.
La lentitud en aprovar la normativa interna inquieta molts dels parlamentaris perquè entenen que dona la raó als detractors del Consell. “Sembla que no tinguin pressa per fer res, que no tiri endavant, que no tingui iniciativa… No pot ser tant temps per posar en marxa tots els mecanismes”, critiquen les mateixes fonts. “Correm el perill de fer una rèplica de les institucions autonòmiques”, comenten en discreta conversa amb el Món.
La resolució, avançada per aquest diari, va xarbotar la incipient institució republicana en posar en dubte com ha de ser el lideratge de la mateixa. En aquest sentit, no es pot oblidar que es tracta d’una de les primeres iniciatives del “poder legislatiu” del Consell que es va constituir el passat 14 de novembre en un conclave constituent a Canet del Rosselló, a la Catalunya Nord. La proposta inclou que la baixa del president a l’exili com a president del partit juntaire seria “recomanable que es produís abans de l’elecció d’un nou president del Consell per la República”.
El títol de la resolució és prou directa: Proposta de desvinculació del legítim President a l’exili Carles Puigdemont i Casamajó de la presidència de Junts. El text destaca la feina i el lideratge que suposa l’exili –tant en conjunt, com pels exiliats per separat– en la lluita per la independència. De fet, els promotors de la iniciativa creuen que l’exili és “part indispensable i necessària” del Procés i creuen que aviat podrà fer “escac i mat judicial” a l’Estat.
En aquest context, la resolució destaca “la figura del legítim President de Catalunya a l’exili, Carles Puigdemont i Casamajó, perquè creiem que hi té un paper indiscutible”. De fet, consideren que exerceix un “lideratge històric” i suposa una “icona institucional de la lluita de l’alliberament de la Nació Catalana, que representa en l’àmbit internacional”. En aquest sentit, hi afegeixen el repte de “capitalitzar” les victòries jurídiques de l’exili en victòries polítiques a Catalunya que s’ha de portar a terme a través del Consell. D’aquí que reclamin la “màxima transversalitat, neutralitat i legitimitat democràtica“.
Així, els signants de la iniciativa consideren que el Consell haurà d’assumir el “paper de lideratge i representació” quan comencin “les negociacions reals (amb mediadors i garanties internacionals) entre subjectes polítics sobirans, a fi de resoldre el conflicte entre Catalunya i Espanya de manera política, ja que aquesta és la seva veritable naturalesa”. Per això, entenen que la institució republicana haurà de tenir “capacitat per gestionar aquest lideratge de manera robusta i sense elements que el puguin debilitar”.
