Pedro Sánchez ha establert un “punt i a part” en la legislatura, diu. El president espanyol ha aturat cinc dies la seva agenda per “reflexionar” si valia la pena seguir al capdavant del govern espanyol. Les travesses apuntaven a diferents desenllaços; una dimissió, una moció de confiança, una ofensiva contra la dreta, una bateria de mesures… Sánchez ha decidit quedar-se, ha promès regenerar la democràcia, però encara no ha detallat com ho farà. Sí que ho han fet els seus companys de viatge, Sumar, que reclamen accelerar un seguit de reformes fins ara encallades per la dreta espanyola. La mateixa Jéssica Albiach, candidata dels Comuns al Parlament, l’ha avisat: si no ho fa, “estarà donant la raó a tots aquells que diuen que ha estat un moviment tàctic i electoralista”.
La vicepresidenta segona del govern espanyol, Yolanda Díaz, ha celebrat la decisió final de Sánchez. Però alhora ha elevat dos tons la crítica que fa el mateix president espanyol, a qui insta a complir “íntegrament” l’acord d’investidura, però també a “anar més enllà”. Què vol dir això? Bàsicament, dues coses: renovar la cúpula del poder judicial i acabar amb la coneguda com a llei mordassa. Sumar demana al PSOE oblidar el PP i centrar-se en els socis d’investidura per tirar endavant ambdues qüestions. Declaracions del grup parlamentari en aquests últims dies apunten a aquesta línia. Gerardo Pisarello ha demanat a Sánchez que convoqui al bloc de la investidura per planificar noves reformes i eliminar, d’aquesta manera, qualsevol dubte de tacticisme. En aquesta línia, el diputat Íñigo Errejón l’ha recriminat que “torni sense res” després d’obrir un debat sobre l’estructura del poder.
Com s’articulen les propostes de Sumar
El govern dels jutges està format per 12 magistrats i 8 juristes. Pel que fa al primer bloc, la Constitució espanyola deixa la seva elecció en mans de la Llei Organitza del Poder Judicial, que actualment estableix el següent: sis jutges són escollits per una majoria de 3/5 del Congrés i sis més per un 3/5 del Senat. Per tant, canviar les ràtios necessàries per escollir els jutges que formaran part del CGPJ és relativament senzill, només n’hi ha prou amb modificar la llei. En canvi, el parlament espanyol no pot abaixar el quòrum necessari per canviar els altres vuit membres, els juristes, ja que la Constitució estipula que es necessita la majoria qualificada tant del Congrés com del Senat.
Dit això, Íñigo Errejón ha insistit que cal anar “més enllà de la reflexió” i canviar la llei per modificar la part que els permet la Constitució, la que escull els jutges. De fet, Felipe González ja va modificar la norma una vegada per evitar una ingerència de la judicatura més franquista en les seves lleis. El PP, quan va tornar al poder, no retornar la llei als seus orígens. Ara, Sumar proposa rebaixar a majoria absoluta –la meitat més u del parlament– l’elecció dels magistrats que pertoquen al Congrés i el Senat. D’aquesta forma podrien escollir els jutges que li pertoquen a la cambra baixa amb el vistiplau de la majoria de la investidura, la qual cosa inclou Podem i els partits nacionalistes i independentistes. “Sumar la presentarà tant sí com no, ja estem treballant en ella i presentarem mesures de democratització del Poder Judicial”, ha remarcat des del Congrés Errejón. Mentrestant, la part socialista del govern espanyol insisteix en l’acord amb el PP, però per primer cop ha obert la porta a la fórmula que proposa Sumar. Estudiaran “nous mecanismes”, diu la portaveu Pilar Alegría, “si continua l’empeny total i absolut de bloquejar la negociació”.
Ara bé, malgrat que la renovació del poder judicial és sobre la taula, Yolanda Díaz ha dit que la “prioritat” és erradicar la coneguda com a llei mordassa. La vicepresidenta ha acusat el PSOE de reduir el canvi de la llei a una mera “qüestió retòrica”. Díaz considera el canvi d’aquesta norma com el primer pas per a la “democratització de la justícia”. Alguns dels punts més polèmics de la llei és que considera com a infracció entorpir la seguretat davant les cambres legislatives espanyoles, encara que aquestes estiguin buides, o que cedeix a la policia la potestat de decidir què és i què no pertorbar la seguretat.
Els Comuns, més contundents en campanya
A Catalunya, els Comuns encara s’han mostrat més contundents. En una primera reacció a l’anunci definitiu de Sánchez, la candidata al 12-M Jéssica Albiach assegurava que veia “comprensible” que algunes persones estiguin “desconcertades” després que el president socialista hagi estat cinc dies de reflexió per després sortir en una compareixença sense presentar cap mesura concreta.
La candidata dels Comuns ha apuntat que la seva formació política ha estat la primera a “omplir de contingut” el “punt i a part” de Sánchez, i, entrant al fons de cada una de les qüestions, li ha demanat al socialista que s’oblidi d’una vegada per totes del PP: “Amb aquesta dreta no es pot pactar, té tics antidemocràtics i és impossible arribar a acords”. El cop d’efecte de Sánchez podria apuntar al poder judicial, però des dels Comuns creuen que si el PSOE no proposa mesures ràpides “donarà la raó als que l’acusen de fer un moviment tàctic”.
