Identifiquen gairebé 600 catalans en camps de concentració de Lleó

Més de vuitanta anys després que esclatés la Guerra Civil, encara hi ha milers de víctimes del franquisme sense poder saber com ni on van morir. La recerca i l’anàlisi de documentació permet, però, que encara a dia d’avui es facin nous descobriments sobre què va passar durant aquell guerra i en la postguerra. Un d’aquests descobriments ha arribat gràcies a José Cabañas, un historiador per afició que ha pogut identificar gairebé 600 catalans van passar per diversos camps de concentració de Lleó.

Aquest treball està recollit al llibre Convulsions, una obra que ha publicat amb l’editorial Base, i que té com a eix narratiu el dietari que escrivia Jaume Cusidó i les cartes que intercanviava amb la seva dona, Manolita Muñoz. Jaume Cusidó era un comptable d’una empresa tèxtil de Sabadell que va participar en la Guerra Civil combatent amb el bàndol republicà i que va acabar tancat en un d’aquests camps de concentració. 

“Jo no soc res més que un simple indagador”, explica Cabañas a El Món. Aquesta, de fet, no és la seva professió. Ell és, des de fa dècades, funcionari de presons. Però explica en aquest diari que a la feina fa moltes jornades intensives que després li permeten tenir molt temps lliure. Aquest temps, admet, el dedica a la seva principal afició: investigar la Guerra Civil i ser un activista de la memòria històrica.

El seu interès per descobrir què va passar amb tantes víctimes de la Guerra Civil li ve d’una història familiar. “Quan jo era petit notava que parlar del meu avi era un tabú”, explica. Durant molts anys ha intentat investigar què va passar amb el seu avi, però només ha pogut saber que l’any 1936 “una camioneta de la guàrdia d’assalt se’l va endur a ell i onze persones més”. “Allà es perd qualsevol rastre”, afirma. No sap què més va passar. I per tant, desconeix on estan els seves restes.

Aquest trauma familiar ha estat el que l’ha empès, durant molts anys, a ajudar altres famílies a buscar els seus parents víctimes del franquisme. “Quan trobem les restes familiars d’aquests pares i avis no puc evitar emocionar-me”, assegura Cabañas mirant de contenir les llàgrimes durant la conversa amb aquest diari. Admet que sempre li generarà “molta frustració” no haver pogut saber què va passar amb el seu avi, després d’haver vist com molts familiars han anat morint sense saber com va morir ni on és el seu cadàver.

Els gairebé 600 presoners

Cabañas explica que 14.500 expedients penitenciaris d’aquests camps de concentració de Lleó van arribar a les seves mans, i li va sorprendre el nombre de cognoms catalans que hi va trobar. “Els vaig anar separant, fins que en vaig compta que n’havia trobat més de 500. Això vol dir que com a mínim hi van haver 500 presoners catalans, però segurament n’hi van haver més, perquè els ‘Rodríguez’ i ‘García’ els vaig descartar, però potser també eren catalans”, explica a El Món. Cabañas ha seguit investigant, i assegura a aquest diari que actualment ja ha pogut aconseguir confirmar la identitat de gairebé 600 catalans. També ha pogut calcular que 300 d’aquestes persones van morir en aquests camps de concentració; alguns, executats i d’altres, per circumstàncies que generen molts dubtes. 

El paper del Memorial Democràtic

El Memorial Democràtic ha donat un important cop de mà en aquest descobriment. El director de la institució, Jordi Font, explica a El Món que José Cabañas es va posar en contacte amb el Memorial per informar-los que estava treballant sobre aquest tema. “Li vam oferir poder trobar una editorial i li vam donar suport a través d’una subvenció per fer possible l’edició del llibre. “A nosaltres ens interessava molt que aportés aquests expedients”, afirma Font.

No obstant, el director del Memorial Democràtic lamenta que aquest “importantíssim” descobriment de Cabañas és només un granet més de sorra per descobrir què va passar amb totes les víctimes de la Guerra Civil. “Ens podem arribar a imaginar que per tots els camps de concentració de l’estat espanyol hi van passar desenes de milers de persones”, apunta Font. Ara la institució haurà de “contrastar” tota aquesta informació aportada per Cabañas per tal de incorporar-la a les seves bases de dades. Font explica que hi ha la possibilitat que algunes d’aquestes persones ja estiguessin registrades pel Memorial Democràtic.

“Els camps de concentració eren llocs on classificaven els presoners i allà esperaven a rebre avals per poder tornar a casa, però a vegades eren sotmesos a judici o traslladats a altres punts”, diu Font, que assegura que és per aquest motiu que el Memorial Democràtic es pot trobar que alguns d’aquests presos ja siguin dins les bases de dades per haver estat identificats anteriorment.

Comentaris

    De 14500 expedientes 600 eran catalanes Setembre 18, 2021 | 19:33
    No vendáis que el Franquismo fue una guerra entre franco y los catalanes.. si eran 14500 expedientes hay 14.000 del resto de España .. no fue Una guerra Catalunya contra Espanya, fue una guerra del Franquismo contra todo lo “rojo”
      fat boy Setembre 18, 2021 | 20:48
      Es clar que si, per aixo van prohibir tot allo que estava en catala fins i tot les sardanes, el Patufet i els Pastorets. No perque fossin en catala sino perque eren rojos. Una mica com els nazis que no van matar a 6 milions perque fossin jueus sino perque tambe eren rojos.
        Franquistas Catalans Setembre 19, 2021 | 05:17
        Busca en google cuantos Franquistas / falangistas tienen apellidos catalanes ( y eran catalanes ), empezando por el abuelo del presidente de la Generalitat.. lee xaval .. lee
          fat boy Setembre 19, 2021 | 11:00
          Busca tu quants francesos col.laboraven amb els nazis. Ja ho se que hi havia catalans feixistes i encara n'hia: Vidal Cuadras, Garriga, Bou, pero hi ha una diferencia amb els fatxes espanyols i es que els vostres no vendrian la seva patria mentres que els catalans, a mes de fatxes eren uns traidors venuts a una potencia estrangera, es com comparar Hitler amb Petain o Quisling.
            Haces la odiosa comparacion, TU, con los nazis y los judios Setembre 19, 2021 | 11:39
            Tú comparas los judios con los catalanes, das a entender que todo lo que era catalán, era perseguido por ser Catalán. Pues no era así, el abuelo del hoy presidente de Catalunya, Un Catalán.. ponía esquelas cuando asesinaron a Carrero Blanco, era un falangista. O sea.. no se perseguían por ser Catalanes, se perseguían por están en el otro bando .. lumbreras.
      joan Setembre 19, 2021 | 13:32
      Ja estàs manipulant. L'article no diu aixó. Es veu que encara n'hi ha molts rojos espanyols molt anticatalans abans que rojos. Aixi va Ñ.
        Lee.. se contesta al comentario anterior de Ricard .. Setembre 19, 2021 | 14:12
        Lee, te irá bien Joan
      Al xovinisme espanyol corcat i arnat Setembre 20, 2021 | 10:41
      Un altre "nonacionalista" espanyol, i és clar, negacionista de les nacions d'arrel no castellana que actualment son de sobirania espanyola (en part, algunes compartides amb França). És curiós que sempre volen negar fets evidents, per una altra banda, allò que no existeix no cal negar-ho, cada dos per tres, aleshores perquè tenen la paranoia de negar l'existència de les nacions catalana, basca o les relacions evidents culturals i històriques de tota la galaico-portuguresa ?
      Gilbert Setembre 20, 2021 | 11:15
      Un altre xovinista espanyol que ha llegit "catalans" i tot d'una s'ha tornat de nou histèric.
    A l'aguait Setembre 18, 2021 | 19:56
    La guerra civil va ser una guerra per aniquilar Catalunya i també per fer neteja dels que no volien seguir el model espanyol centralista de segles de tirania
    Ricard Setembre 18, 2021 | 20:13
    Els que es fan dir " constitucionalistes" en són "tant" que no suporten que es parli dels catalans sense parlar de les demés nacionalitats que tenen el passaport del mateix estat sense posar-se histèrics. En el fons els molesta que els catalans parlem del nostre país i de les nostres preocupacions amb naturalitat. I és clar, un n'està ben tip de la fatxenderia castellana, que no necessàriament franquista.
    Enric Giner Setembre 19, 2021 | 14:49
    El meu pare va ser un dels presoners del camp de concentració/extermini "Hostal de San Marcos" (si, l'actual hotel de luxe) de León. Pertanyia a l'escamot d'enterradors de camp. I si, la Convenció de Ginebra encara no estava aprovada però si ho hagues estat no s'hauria complert.
      José Cabañas González Setembre 19, 2021 | 15:40
      Estimado Enric: Me agradaría mucho poder contactar con usted, para que me aporte, si lo tiene a bien, algún dato más sobre su padre y su injusto e inmerecido paso por el que fue Campo de Concentracion de Prisioneros de Guerra y Presentados de San Marcos, en la ciudad de León, lujoso hostal o parador de turismo desde los años sesenta. Mucho le agradecería que contacte a través de este diario con Abel Degá, el periodista autor del artículo, quien le facilitará gustosamente mi teléfono y mail. Gracias por su amabilidad, y a la espera del placer de hablar con usted, reciba un cordial y atento saludo. José Cabañas González www.jiminiegos36.com
    Donec Perficiam Setembre 20, 2021 | 14:31
    Gràcies a la tasca secreta, el valor i la resiliència d'aquests republicans i de les families dels asesinats per Franco, potser podrem anar recuperant poc a poc la nostra memòria hitòrica, perque si espereu que Caspaña rància, feixista i prepotent, demani perdò per res, és com si esperessiu veure volar els porcs.

Respon a Ricard Cancel·la les respostes