Més de vuitanta anys després que esclatés la Guerra Civil, encara hi ha milers de víctimes del franquisme sense poder saber com ni on van morir. La recerca i l’anàlisi de documentació permet, però, que encara a dia d’avui es facin nous descobriments sobre què va passar durant aquell guerra i en la postguerra. Un d’aquests descobriments ha arribat gràcies a José Cabañas, un historiador per afició que ha pogut identificar gairebé 600 catalans van passar per diversos camps de concentració de Lleó.
Aquest treball està recollit al llibre Convulsions, una obra que ha publicat amb l’editorial Base, i que té com a eix narratiu el dietari que escrivia Jaume Cusidó i les cartes que intercanviava amb la seva dona, Manolita Muñoz. Jaume Cusidó era un comptable d’una empresa tèxtil de Sabadell que va participar en la Guerra Civil combatent amb el bàndol republicà i que va acabar tancat en un d’aquests camps de concentració.
“Jo no soc res més que un simple indagador”, explica Cabañas a El Món. Aquesta, de fet, no és la seva professió. Ell és, des de fa dècades, funcionari de presons. Però explica en aquest diari que a la feina fa moltes jornades intensives que després li permeten tenir molt temps lliure. Aquest temps, admet, el dedica a la seva principal afició: investigar la Guerra Civil i ser un activista de la memòria històrica.
El seu interès per descobrir què va passar amb tantes víctimes de la Guerra Civil li ve d’una història familiar. “Quan jo era petit notava que parlar del meu avi era un tabú”, explica. Durant molts anys ha intentat investigar què va passar amb el seu avi, però només ha pogut saber que l’any 1936 “una camioneta de la guàrdia d’assalt se’l va endur a ell i onze persones més”. “Allà es perd qualsevol rastre”, afirma. No sap què més va passar. I per tant, desconeix on estan els seves restes.
Aquest trauma familiar ha estat el que l’ha empès, durant molts anys, a ajudar altres famílies a buscar els seus parents víctimes del franquisme. “Quan trobem les restes familiars d’aquests pares i avis no puc evitar emocionar-me”, assegura Cabañas mirant de contenir les llàgrimes durant la conversa amb aquest diari. Admet que sempre li generarà “molta frustració” no haver pogut saber què va passar amb el seu avi, després d’haver vist com molts familiars han anat morint sense saber com va morir ni on és el seu cadàver.
Els gairebé 600 presoners
Cabañas explica que 14.500 expedients penitenciaris d’aquests camps de concentració de Lleó van arribar a les seves mans, i li va sorprendre el nombre de cognoms catalans que hi va trobar. “Els vaig anar separant, fins que en vaig compta que n’havia trobat més de 500. Això vol dir que com a mínim hi van haver 500 presoners catalans, però segurament n’hi van haver més, perquè els ‘Rodríguez’ i ‘García’ els vaig descartar, però potser també eren catalans”, explica a El Món. Cabañas ha seguit investigant, i assegura a aquest diari que actualment ja ha pogut aconseguir confirmar la identitat de gairebé 600 catalans. També ha pogut calcular que 300 d’aquestes persones van morir en aquests camps de concentració; alguns, executats i d’altres, per circumstàncies que generen molts dubtes.
El paper del Memorial Democràtic
El Memorial Democràtic ha donat un important cop de mà en aquest descobriment. El director de la institució, Jordi Font, explica a El Món que José Cabañas es va posar en contacte amb el Memorial per informar-los que estava treballant sobre aquest tema. “Li vam oferir poder trobar una editorial i li vam donar suport a través d’una subvenció per fer possible l’edició del llibre. “A nosaltres ens interessava molt que aportés aquests expedients”, afirma Font.
No obstant, el director del Memorial Democràtic lamenta que aquest “importantíssim” descobriment de Cabañas és només un granet més de sorra per descobrir què va passar amb totes les víctimes de la Guerra Civil. “Ens podem arribar a imaginar que per tots els camps de concentració de l’estat espanyol hi van passar desenes de milers de persones”, apunta Font. Ara la institució haurà de “contrastar” tota aquesta informació aportada per Cabañas per tal de incorporar-la a les seves bases de dades. Font explica que hi ha la possibilitat que algunes d’aquestes persones ja estiguessin registrades pel Memorial Democràtic.
“Els camps de concentració eren llocs on classificaven els presoners i allà esperaven a rebre avals per poder tornar a casa, però a vegades eren sotmesos a judici o traslladats a altres punts”, diu Font, que assegura que és per aquest motiu que el Memorial Democràtic es pot trobar que alguns d’aquests presos ja siguin dins les bases de dades per haver estat identificats anteriorment.
