Carles Puigdemont, president de la Generalitat a l’exili, tenia un “pla d’acció exterior” per internacionalitzar la causa catalana. Un document titulat Proposta de Pla Estratègic d’Acció Exterior del Consell per la República Catalana 2020-2024 que establia els objectius estratègics internacionals de l’entitat a través de la figura del president a l’exili, Carles Puigdemont. El document, però, va ser interceptat per la Guàrdia Civil arran de la instrucció del cas Volhov del jutjat 1 de Barcelona, que investiga el “finançament internacional del Procés” així com l’estructura del Tsunami Democràtic. En concret, la interceptació va ser a partir d’una actuació de la Unitat de la Policia Judicial de l’institut armat que, amb l’ajuda de Cellebrite , empresa de seguretat informàtica israeliana, va extreure el pla del telèfon mòbil de Josep Lluís Alay, cap de l’oficina del president Puigdemont.
El pla consta d’onze pàgines, a les quals ha tingut accés El Món, en què es reconeixen “mancances” i es defineixen “tres objectius estratègics” i els instruments per al Consell de la República a fi de “treballar la credibilitat exterior per millorar la reputació en l’escena internacional”. Convencions, trobades internacionals, diplomàcia pública, premsa o la “creació d’una comunitat d’interessos amb públics estrangers més enllà d’icones, seguidors a Facebook o campanyes virals” són algun dels elements que proposen els estrategs de Waterloo.
El document es divideix en set apartats en què s’analitzen els objectius, “la diplomàtica i el rol del Consell per la República Catalana”, els “criteris de desplegament” i les “temàtiques a tractar” així com elements “filosòfics” i “analítics” i els elements operatius que es desglossen en “tres objectius estratègics”. En definitiva, el pla que havia de ser aprovat pel Consell de Govern de la institució “contempla la creació i el desenvolupament d’una estratègia de diplomàcia com a instrument plural i transversal mitjançant objectius estratègics i actuacions”. L’objectiu d’aquest pla consistia a fer entendre la “institució com una porta al món i la millor eina d’acció exterior per representar tota la diversitat del moviment republicà, amb totes les forces polítiques independentistes de representació parlamentària i les entitats independentistes més representatives de la societat civil”.
En aquesta línia, el “full de ruta” proposava “criteris de desplegament” com la creació de grups de treball, utilitzar eines clàssiques com ara programes de visitants i centrar “temàtiques estratègiques i d’interès que marcaran els països i les àrees geogràfiques d’actuació prioritari”. De tota manera, deixa clar que “l’entorn natural del Consell és la Unió Europea”. En definitiva, defineix la “missió” com “guanyar reconeixement i legitimitat a escala internacional tot teixint una xarxa de contactes estables amb l’exterior per tal de donar a conèixer el Consell i la seva raó de ser, fer efectiu el mandat de l’1-O”.
El document inclou un estudi de Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats, el clàssic DAFO. En concret, com a debilitats inclou “l’autocensura, l’equip limitat de recursos humans, la confusió de la marca o la manca de xarxa de relacions internacionals”. Com a fortaleses s’hi addueixen una “causa legítima i democràtica”, “el reconeixement internacional de l’independentisme català i dels membres del Govern a l’exili” i “un equip motivat, multidisciplinari i multilingüe”. Com a amenaces, el document alerta de les “fake news“, “atacs i campanyes de desprestigi contra el Consell i els seus membres” o el fet de percebre Catalunya com a “conflicte”. En l’àmbit de les oportunitats, indica la “localització geogràfica estratègica” i la “potencialitat del Govern a l’exili”.
Els “objectius estratègics” definits en són tres. En primer terme, “rellançar el dret a l’autodeterminació al segle XXI i promoure el reconeixement internacional de la República catalana”. Un objectiu amb actuacions com “monitoratge” dels “processos d’autodeterminació actius al món”, la “publicació a llarg termini d’un llibre blanc sobre el cas de Catalunya com a subjecte del dret a l’autodeterminació”, “col·laboracions anuals amb dos think tanks“, “assistir a dos fòrums internacionals” i “impulsar l’organització d’un fòrum internacional anual on es reflexioni sobre el dret a l’autodeterminació” o “promoure una activitat anual de diplomàcia ciutadana”.
En segon lloc, donar a conèixer el Consell en l’esfera internacional mitjançant “la participació i presència activa en fòrums, esdeveniments i iniciatives internacionals” i participar dels “grans debats globals”. En aquest àmbit, plantegen “visites a l’exterior”, “seminaris d’intercanvi” i “aliances amb homòlegs internacionals”. I en tercer terme, “posicionar el consell als mitjans de comunicació internacionals” a través de diverses accions com trobades amb corresponsals o articles d’opinió.
El document, al qual la Guàrdia Civil dona una importància com la del famós Enfocats –un PDF que va servir per bastir el relat del Procés– s’ha inclòs com a document en la causa separada que investiga a Josep Lluís Alay. Una investigació que, per cert, no té el vist i plau de la fiscalia, que l’ha titllada de “prospectiva” i n’ha demanat l’arxiu. En qualsevol cas, la interceptació per part de la Guàrdia Civil dels plans d’internacionalització de la causa catalana ha donat informació de primera mà a l’Estat de quin és el plantejament i el full de ruta previst per Waterloo per fer de la causa catalana un actor internacional.
