El Tribunal d’Apel·lació de Sàsser (Sardenya), celebrarà aquest dilluns al matí la vista per decidir si tramita l’extradició del president a l’exili Carles Puigdemont a Espanya. És a dir, per decidir si el nou intent de caçar Puigdemont també fracassa, com tots els anteriors fins ara. Tot arran d’una petició del magistrat instructor de la causa del Procés al Tribunal Suprem, Pablo Llarena, que ha generat una agra polèmica entre les institucions de l’Estat i un conflicte diplomàtic encobert.
L’equip d’advocats de Puigdemont, amb Gonzalo Boye i Agostinangelo Marras al capdavant, estan convençuts que Itàlia descartarà el lliurament del president. Tant és així que divendres van sol·licitar mesures cautelars, i no cautelaríssimes, per tal d’emetre un senyal de “confiança” a la justícia italiana. Entretant, Vox va demanar al Tribunal Suprem personar-se en la vista italiana, un petició rebutjada de ple. Per això, l’extrema dreta espanyolíssima ha bescanviat aquest acte judicial per una compareixença de bona part dels seus líders davant la premsa a la porta del Tribunal de Sàsser.
La vista se celebrarà el dia de Sant Francesc d’Assís, patró d’Itàlia. Cada part podrà fer-hi les seves al·legacions després d’haver tingut accés a les pretensions de Llarena remeses al tribunal italià divendres passat. L’instructor parteix d’un problema i és que la detenció que va propiciar dijous passat a l’Alguer per haver mantingut les euroordres actives no va arribar a durar ni a 24 hores. Un fet que va deixar a la vista una batalla interna entre la més alta magistratura espanyola i l’advocacia de l’Estat davant el Tribunal General de la Unió Europea. Tot per la qüestió prejudicial que Llarena va presentar sobre les euroordres atès que els jutges belgues no van voler extradir l’exconseller Lluís Puig. En principi, aquesta qüestió prejudicial suspenia les euroordres o les deixava inactives. Una suspensió que els lletrats de la Moncloa van asseverar davant el mateix TGUE en el procés sobre el suplicatori de Puigdemont que li va aixecar la immunitat. De fet, el tribunal va aixecar-li la immunitat en considerar que no hi havia cap risc de detenció perquè les euroordres estaven en guaret.
Llarena però, les va mantenir actives malgrat la resolució del TGUE que permetia interpretar que Puigdemont gaudia d’immunitat com a eurodiputat per poder circular per Europa. D’aquí que la magistrada Plinia Azzena deixés ben clar en la seva resolució de divendres passat que la “detenció era legal” però ordenava l’immediat alliberament sense mesures cautelars. Una manera de treure’s les puces de sobre i advertir a la defensa de Puigdemont que no emboliquessin la policia italiana i les seves institucions en un arrest irregular. Ara Llarena torna a la càrrega i ha presentat una interlocutòria amb la defensa total i absoluta de la detenció del president exiliat i assenyalant l’advocacia de l’Estat com qui ha complicat les coses i ha generat un garbuix processal d’abast internacional.
Però l’equip de la defensa de Puigdemont manté el pols. En primera instància, pensen defensar, com han fet altres estats europeus com Alemanya, Bèlgica o Suïssa que el seu client està perseguit per la seva condició d’independentista. Per altra banda, que els delictes pel quals se l’acusa –rebel·lió o sedició– no tenen un article comparable al Codi Penal italià. I en darrera instància, que té immunitat com europarlamentari. D’aquí que la prudència de Boye i Marras els hagi portat a demanar al TGUE, pel retorn de la immunitat, mesures cautelars, que poden trigar setmanes a resoldre’s, i no cautelaríssimes, que a tot estirar trigarien poquíssims dies, si no hores. De fet, és una pista d’aterratge per a la justícia italiana que podria deixar dormir la causa fins que el TGUE resolgui sobre la immunitat de Puigdemont.
És més, els exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí també han viatjat a Sardenya i ningú no els ha detingut malgrat que segons la tesi de Llarena, les seves ordres de detenció estan vigents. La confiança que la justícia italiana rebutjarà el lliurament de Puigdemont és tan clara que el programa oficial de la seva oficina per a aquest dilluns inclou una roda de premsa amb el president a l’exili i el seu equip jurídic a la tarda, a l’Alguer. Els vols d’aquest diumenge tarda a Sardenya portaven destacats dirigents de Junts com el secretari general, Jordi Sànchez, el diputat Josep Rius o la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró. Per part de la CUP també assistiran Dolors Sabater i Carles Riera. Una delegació d’Esquerra Republicana encapçalada per la consellera de la presidència, Laura Vilagrà, la portaveu adjunta del grup parlamentari, Meritxell Serret, i el diputat, Chakir el Homrani, també assistiran a la vista.
El numeret de Vox
Per acabar de reblar el clau, Vox que ha estat part acusadora a gairebé totes les causes del Procés, va demanar, segons fonts jurídiques, comparèixer a la vista de dilluns. El Suprem li va denegar però la seva direcció jurídica ha convocat una trobada amb mitjants davant el tribunal de Sàsser, a més d’una concentració. Els partits sards han advertit la policia per tal que incrementin la seguretat de la seu judicial.
La vista d’aquest dilluns és crucial per al futur de Carles Puigdemont, en el benentès que la decisió judicial –que no policial– d’Itàlia marcarà no només l’estratègia de la línia de defensa del president a l’exili, sinó de la resposta espanyola a nivell europeu i internacional. De fet, en el probable cas que la petició d’entrega sigui rebutjada, Espanya sumarà un nou fiasco internacional en què ja es comença a concebre com una veritable caça a l’home, a un líder del col·lectiu (els catalans) que Europa ja entén com a “minoria nacional”.
