“En tot moment van ser molt amables”, assegura el president a l’exili Carles Puigdemont quan esbossa com va ser la seva detenció de dijous al vespre a l’aeroport sard Fertilia. Una detenció curosa per part de la policia italiana però en què hi hauria participat, de testimoni, un membre de la policia espanyola que va gravar la primera retenció amb un telèfon mòbil. Així ho ha explicat el mateix Puigdemont a preguntes d’El Món. Una situació que ha descrit com a “visiblement incòmode” per als funcionaris italians i, fins i tot, per a la mateixa justícia italiana.
De fet, la presidenta del tribunal d’apel·lacions de Sàsser va haver de deixar clar en la seva interlocutòria de llibertat que l’arrest havia estat legal. Ara bé, avui la premsa italiana filtrava la informació que si Puigdemont no compareix el proper 4 d’octubre a la vista, la causa decauria. No hi hauria causa, i per tant, es procediria a l’arxiu. Una manera de fugir d’estudi de l’estat italià davant la crisi oberta per la detenció. “El Tribunal Suprem ha intentat aplicar el fòrum shopping, és a dir, triar una jurisdicció favorable als seus interessos”, apuntava l’advocat del president Gonzalo Boye en una roda de premsa celebrada aquest vespre a l’Alguer.
Fonts de l’equip de Puigdemont, detallen a aquest diari que en arribar amb el vol de Ryanair, a les nou del vespre, el president va baixar de l’avió a pista perquè no hi havia finger. En entrar a la terminal i aturar-se a la presa de temperatura, se li van acostar quatre policies que li van fer retirar la mascareta –per procedir a la seva identificació definitiva– i li van fer una fotografia. El van fer esperar escortat per dos agents i els altres dos es van dirigir cap a l’interior de les dependències policials. En pocs segons, va ser conduït a una sala amb una taula sempre acompanyat per la policia duanera. Allà li van explicar que el sistema Sirene havia detectat l’ordre europea de detenció emesa pel Tribunal Suprem espanyol del 14 d’octubre del 2019. “En tot moment van ser molt respectuosos”, insisteixen fonts de l’equip directe de Puigdemont.
El dubte sorgia com s’havia arribat a constatar que Puigdemont arribava i per què se li va fer la identificació. El dubte que planava era si hi havia hagut un preavís policial espanyol per forçar la detenció, a la vista que Puigdemont s’ha bellugat lliurement per Europa sense problema malgrat que el Tribunal General de la Unió Europea va aixecar-li la mesura cautelar per mantenir-li la immunitat el passat 30 de juliol. Fins i tot, la setmana passada va visitar l’Assemblea Nacional Francesa i va rebre el guardó Carrasco i Formiguera a Prats de Molló, a tot just 20 quilòmetres de la frontera espanyola entre la Catalunya Nord i el Principat.
L’home que filmava darrere d’un vidre
La resposta possiblement la té un home que “sospitosament no formava part del dispositiu policial italià que filmava des del vidre de la baixada de les escales de l’avió d’una manera molt ostensible”. De fet, va recollir testimoni gràfic de tota la detenció. “No em va semblar que fos de la policia italiana, francament”, ha afegit. “Que aquesta és una operació inspirada per Espanya està fora de dubte i només cal veure la incomoditat que representava”, ha resumit. “La policia italiana va fer la seva feina i la vaig animar a què la fessin, però els era incòmode”, ha remarcat.
Un cop explicats els motius de la retenció, la policia italiana, que havia reforçat la seva presència de paisà a l’aeroport, va permetre l’entrada de l’advocat Agostinangelo Marras, un prestigiós lletrat sard que va rebre la notícia de la seva detenció. Un cop amb l’assistència legal se li va comunicar el procediment de detenció fins que passés a disposició judicial a les onze de la nit.
La policia el va informar davant del seu lletrat que el protocol italià a la zona és que l’espera a la disposició judicial es fa a la presó, en aquest cas, la més pròxima, la presó d’alta seguretat de Sàsser. Una presó on hi ha membres de les tres famílies mafioses italianes arran de la política de dispersió de presos que porta a terme la justícia italiana, com Espanya feia amb els presos bascos. En tot cas, Puigdemont va romandre sol a la presó, sense cap contacte amb altres presos, fins que a la tarda va poder sortir alliberat.
El cap de la seva oficina, Josep Lluís Alay, l’estava esperant a l’aeroport perquè ell feia hores que s’estava a l’Alguer preparant tot el protocol de la visita. Es va quedar esperant notícies mentre el mantenien retingut, pensant que seria un simple tràmit administratiu o tècnic, però al cap d’una estona ja va constatar que la “cosa podia anar per llarg”. Fins a les onze, després de la visita de l’advocat, no van tenir la informació precisa que en tot cas van facilitar les autoritats policials italianes. “Després, la vista davant la jutgessa i la insistència del fiscal a no demanar mesures cautelars van anar en sintonia amb la incomoditat de la policia italiana en detenir-lo”, conclouen des de l’oficina de Puigdemont.
En tot cas, fonts del ministeri de l’Interior neguen la participació directa de la policia espanyola en l’operatiu d’arrest. Una afirmació que l’equip del president posa en dubte. Alay que també va viure la detenció a Alemanya diferencia molt les dues ocasions. A Alemanya la detenció va comportar fins i tot, un equip d’intervenció especial de la policia davant l’avís d’Espanya que podien anar armats i que entre els delictes dels quals se’ls acusava s’hi trobaven rebel·lió i terrorisme.
