La proposta de resolució presentada per dos membres de l’Assemblea de Representants del Consell per la República per tal que el president a l’exili es desvinculi de la presidència de Junts per Catalunya està generant un debat “complex” i “animat”. Així ho asseguren diverses fonts consultades per aquest diari, tant membres del Consell com membres de la direcció de la formació independentista. De fet, hi posicions de tot tipus. Des dels que consideren el text de la resolució de “toc d’atenció” a tenir en compte, als que opinen que no tindrà cap recorregut, als que pensen que és una decisió “personal i intransferible” i els que aposten perquè es debati amb fruïció i “sense hiperventilacions”. Fins i tot, n’hi ha que hi veuen un detonador per generar un efecte dominó en altres formacions, com ERC o la CUP.
Ara bé, sobre el nucli de la proposta hi ha un acord clar entre les fonts consultades: “Aquest debat sempre ha estat sobre la taula”. En aquest sentit, molts recorden que Poble Lliure, amb un representant al govern a l’exili, Guillem Fuster, va aprovar una resolució el juny del 2020, amb la vista posada a les eleccions del 14 de febrer, en què demanava deslliurar de dominis partidistes el Consell. En concret, reclamava fer l’organisme de l’exili “independent de qualsevol tendència política, tant des del punt de vista orgànic, com ideològic i representatiu”.
Una tesi que topava de ple amb la doble presidència de Puigdemont, de Junts i del Consell. “La novetat és que és la primera proposta de resolució que s’ha aportat al Parlament a l’exili, abans fins i tot que hi hagi un reglament. Això acredita que el debat hi era ja des de fa temps”, al·leguen diverses fonts. El fet que ja s’hagi presentat és, per a alguns membres electes, “un toc d’atenció al president per tal que no s’encanti i deixi clares les coses”.
“La qüestió és complexa”, remarquen fonts consultades. “Ningú no li pot dir al president Puigdemont, que per a nosaltres és el president legítim, el que ha de fer”, indiquen. “També cal veure que una formació com Junts, que just té un any de vida, no vulgui perdre, encara que sigui formalment, el seu líder natural”, afegeixen altres fonts. “Ho ha de decidir ell”, subratllen, “però això no treu que es pugui discutir i debatre aquesta qüestió, el Consell ha de demostrar que té noves maneres de fer política”, conclouen.
“Tots el volem” és la resposta de membres de la direcció de Junts. “Ni ens plantegem que pugui deixar la presidència del partit, però, en tot cas, serà la seva decisió”, insisteixen. En aquest marc, argüeixen que “la presidenta de la Mesa de l’Assemblea, Ona Curto, no deixarà el seus càrrecs orgànics a la CUP, ni Joan Puig, també secretari de la Mesa, estriparà el carnet d’ERC”. “El president no es planteja deixar la direcció del partit, ras i curt”, emfatitzen altres membres de la direcció. “Ara no és el moment de plantejar aquest debat”, repliquen altres noms que no volen ni a sentir a parlar de l’afer.
Una derivada interessant d’aquesta discussió la plantegen dos dels integrants del parlament a l’exili. En concret, què passaria en els altres partits independentistes. “La jugada podria incomodar per exemple als lideratges d’ERC, en la figura d’Oriol Junqueras o Marta Rovira, si Puigdemont deixa de presidir el partit per ser la figura de l’exili, podria descol·locar els lideratges a l’Estat. “Seria una jugada enormement desestabilitzadora perquè deslliuraria el Consell del pretès jou dels juntaires, i aleshores poca excusa podrien al·legar més sectors de la CUP i d’ERC contra l’entitat de Waterloo”, argumenten.
Però el debat, que ja hi és, arribarà al plenari. La Mesa té previst reunir-se “aviat” per començar a tramitar iniciatives i la convocatòria per a l’aprovació del reglament que s’ha d’aprovar el mes de febrer. “Podria ser que no fos l’única resolució en aquest sentit”, sospiten integrants de l’Assemblea. “No és cap secret que una part de l’Assemblea també ho vol debatre, fins i tot, molts dels juntaires”, asseveren altres integrants. De fet, hi ha algun dels membres més agosarat que especula amb el fet que “el president ho té present, i que la idea, tampoc li desagrada, perquè al capdavall això de la política de partit mai l’ha acabat de convèncer, ni quan estava a CDC”.
“Cal destacar”, addueixen altres fonts, “que hi ha molta gent empipada, emprenyada per la manera amb què han anat les coses, perquè entenen que s’ha donat la imatge que el Consell és un instrument més de Junts que no pas de tot l’independentisme”. “Aquest gruix vol que el debat es faci de manera franca, i hi ha manera de fer-lo sense necessitat d’esquinçar-se les vestidures, sense tocar a sometent, ni fer escarafalls”, aposten altres veus. “Al capdavall, el Consell podrà decidir fins i tot, en el seu reglament, si el president cal que sigui membre de l’Assemblea o no, tot està per decidir”, adverteixen.
“El debat s’ha de fer. Si ens em compromès a fer una nova governança, tenim el dret de debatre-ho tot, encara que no tingui recorregut per les circumstàncies o perquè els debats són massa aviat, abans que l’estructura comenci a funcionar”, expliquen participants en la constitució de l’assemblea. “Malament aniríem si no es volgués el debat; de fet, ja s’han apagat les veus que demanaven sancionar els impulsors de la iniciativa per les formes, no tenia cap sentit, no podem repetir les formes espanyoles de fer política”, conclouen.
