Experts internacionals, de reconegut prestigi i que han treballat en el camp del control policial i l’ordre públic per millorar la Brimo (i l’ARRO) dels Mossos d’Esquadra. Aquesta és una de les línies de treball, que a instàncies de la CUP, estan acordant els grups parlamentaris d’ERC, Junts i Comuns de cara la comissió d’estudi sobre el model policial que s’ha de constituir en els propers dies. Els contactes entre els grups han començat a perfilar el pla de treball i a concretar-ne el contingut a partir del que es va acordar el passat 21 de juliol en el plenari de la cambra.
En concret, la resolució acordada per la majoria dels grups, amb l’abstenció del PSC i el vot en contra de Ciutadans, Vox i PP, establia com a “objecte i abast” de la comissió “l’anàlisi i la investigació dels mecanismes de control, avaluació i investigació de les actuacions policials, amb la possibilitat d’implantar mecanismes independents de control, i la fiscalització d’aquestes actuacions”. A més, també preveu la revisió del model d’ordre públic i la possibilitat de plantejar-hi canvis. En tercer terme, també entrarà en la la transparència en la informació i les dades per part del Departament d’Interior, i l’anàlisi de les actuacions de la divisió d’informació dels Mossos d’Esquadra i del seguiment d’activistes polítics i els mecanismes de control i fiscalització de les actuacions policial. Una feinada que els grups pensen organitzar en un any amb sessions mensuals.
Per portar a terme aquest programa, els grups també miraran d’importar experiències i estudis. Aquest és un dels objectius que s’han marcat els cupaires, que ja han convençut republicans, junters i comuns. La idea és fer comparèixer experts en seguretat, ordre públic i control institucional del monopoli de la força al Parlament per tal que en detallin la seva experiència i els projectes que han dut a terme i han reeixit. De fet, no és la primera vegada que la cambra tira d’expertesa internacional. Abans del 2014, la comissió d’estudi pel dret a decidir va convidar politòlegs i experts que van exposar els exemples del Canadà i Escòcia.
En el cas de la nova comissió, hi ha noms de pes que ja s’apunten a les llistes de convidats estrella com Alex S. Vitale, sociòleg i autor del llibre assaig El final del control policial, (Tigre de Paper, 2021). Un llibre de referència, precisament per a la futura presidenta de la comissió, la cap de files de la CUP, Dolors Sabater. Un dels altres noms és Anja Bienert, un veritable referent internacional en models de control policial i coordinadora dels estudis més avançats i densos d’Amnistia Internacional. Curiosament, estudis i informes que es coordinen i s’editen sempre des d’Amnistia Internacional a Holanda. Són dos dels noms que podrien relatar al Parlament experiències de millora en la qualitat democràtica del sistema policial, i així ho creuen els partits que defensen la seva participació.
De fet, Osse ha estudiat un dels punts estrella de l’agenda de la comissió, “mecanismes de control i investigació policial”. La proposta de la resolució de creació de la comissió és concloent: “La creació d’un mecanisme públic i independent de control, avaluació i investigació de les actuacions policials”. La idea és proposar un organisme que sigui “creïble” i independent a l’estil del model danés, britànic o l’establert a Nova Zelanda. Els grups també aspiren a “crear òrgans auditors de segona instància fora del departament d’Interior i dels cossos policials”. És a dir, superar les actuals divisions d’Afers Interns i d’Administració i Serveis, la DAS, totes dues regides actualment del director general de la Policia.
Tot plegat per millorar amb experiències foranes la tasca tant de les unitats especialitzades en ordre públic –la Brigada Mòbil i les Àrees Regionals de Recursos Operatius (ARRO)– com de la poderosa Comissaria General d’Informació. El concepte abstracte de la comissió serà comparar sistemes internacionals en marxa per adaptar-los a la realitat social i política catalana. Un any serà el termini per redreçar la feina policial.
