La ministra de l’Interior, Priti Patel, ha aprovat l’extradició del cofundador de WikiLeaks, Julian Assange, als Estats Units. El cas de l’activista va arribar a mans de la ministra el mes passat, quan el Tribunal Suprem britànic va concloure que no hi havia impediments legals sobre les garanties i el tracte que rebrà el cofundador de WikiLeaks per part de les autoritats nord-americanes.
La defensa de l’acusat encara té 14 dies per presentar un recurs contra la decisió de la ministra del govern de Boris Johnson. És més, la apel·lació dels de l’equip legal d’Assange és l’escenari més esperat i, per tant, el procés s’allargarà encara uns mesos més.
Pot recòrrer la decisió
Segons ha informat el mitjà britànic The Guardian, el més probable de la apel·lació d’Assange és que se centri en els drets a la llibertat d’expressó i argumentaria que la sol·licitud d’extradició té motivacions polítiques. Patel havia estat considerant durant aquestes setmanes sila sol·licitud d’extradició els Estats Units d’Amèrica complia les proves legals, inclosa la promesa de no executar-lo si és declarat culpable.
El portaveu del Ministeri de l’Interior britànic ha dit: “En aquest cas, els tribunals del Regne Unit no han considerat que pugui ser opressiu, injust o un abús l’extradició del senyor Assange”, argumentant que l’extradició no és incompatible amb els drets humans.
S’enfronta a 175 anys de presó
Julian Assange, periodista, activista i programador, es va refugiar a l’ambaixada l’Equador a Londres l’any 2012 fins el 2019, perquè els Estats Units el persegueixen per 17 càrrecs d’espionatge i un de conspiració per revelació de secrets, que li podria suposar una condemna de fins a 175 anys de presó. L’any 2019 va ser expulsat de l’ambaixada equatoriana i va ser detingut immediatament per les autoritats britàniques. Fins ara, ha estat presoner a la presó d’alta seguretat de Belmarsh al sud de Londres. De fet, Assange ha donat el suport a la causa independentista en reiterades ocasions i ha tingut simpatia per l’exili català.