Un document clau de la investigació del cas Bombers apunta el pagament del 2% de recàrrec en cada factura a l’empresa concessionària del manteniment dels camions, Iturri, sense que se n’hagi explicat ni raonat el motiu. De moment, l’única explicació que s’ha fet arribar al jutjat és el relat del que va dir l’exdirector general del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis, Manel Pardo, a la lletrada d’Interior que li va demanar explicacions sobre aquest percentatge el 27 d’abril de 2021, tretze dies després del mail que va disparar les alarmes. La resposta de Pardo va ser: “Factura això, nena, i no ens queixem, que abans era més!”. Així ho va explicar a la jutgessa la mateixa lletrada, que va testificar aquest dilluns.
En concret, l’anotació sobre el “recàrrec” és en un power point –al qual ha tingut accés El Món– on l’aleshores director dels Bombers va exposar els problemes que existien i s’arrossegaven amb els contractes de manteniment dels vehicles, tant els preventius com els correctius. El document, prou explícit i que esbossa desacomplexadament les irregularitats administratives denunciades a la fiscalia pel mateix departament d’Interior, detalla el circuit de les factures i com s’exhaureixen els recursos previstos de cada licitació.
En aquest document, hi apareixen, anotats a mà, el “2%” i els concepte “factures” i “despesa”. En principi, aquest percentatge aniria destinat a l’empresa com una mena de bestreta amb l’argument que trigava a cobrar la feina que realitzava. Tot i que fonts de la defensa al·leguen que era un percentatge o una despesa contemplada en el plec de condicions, des d’Interior ho neguen a la instructora. De fet, la informació reservada que consta al sumari és prou clara, en el benentès que les compensacions pels retards es computaven amb un quadrant per quantitats i temps i mai amb un percentatge fix. De fet, aquesta compensació ja ha desaparegut de les licitacions.
En tot cas, qualsevol interès generat per l’impagament s’ha de reclamar per una altra via. És a dir, a través de la llei de contractació pública i d’acord amb la llei contra la morositat, s’ha d’obrir una nova reclamació pels interessos de demora generats per un impagament quan el servei s’ha complert. “Aquest recàrrec no té cap explicació”, apunten fonts de la investigació, que no hi veuen cap fonamentació tècnica, ni administrativa, ni jurídica. I el que és més inquietant: no veuen clar ni quina derivada podrien tenir.
Investiguen si hi havia comissions il·legals
En el moment en què Interior va voler aclarir l’origen d’aquest 2% i es va començar a preguntar a què es destinava, les explicacions van ser opaques. “No delataré la meva gent”, va advertir un dels comandaments del cos a un dels responsables de la informació reservada. També es van encendre totes les alarmes pel fet que es reconegués que aquest “percentatge” havia estat superiors en anys anteriors. Ara, la titular del jutjat d’Instrucció 14 que porta la investigació, Míriam de la Rosa, i la fiscal del cas, volen aclarir l’origen i destí d’aquest percentatge per determinar si hi ha indicis que formés part d’una comissió il·legal.
En aquest sentit, la jutgessa va entendre, a la vista de les intervencions telefòniques, que no hi havia indicis que apuntessin cap al pagament de cap suborn a canvi de licitacions. Ara bé, també adverteixen que les intervencions telefòniques han estat molt limitades en el temps i més quan ja s’havia destapat el cas tant internament com a través d’una informació d’El Món, al mes de novembre, que la jutgessa fa constar en la interlocutòria d’aixecament del secret de les actuacions.
Les sospites del “2%”, que “abans era més”, es contextualitzen amb el que la instrucció ha anat mostrant en els mesos d’investigació. D’entrada, i així ho entén la instructora, les “irregularitats administratives” que han suposat les factures elaborades per fer-les quadrar amb el pressupost i amb pressupostos futurs. De fet, una mecànica que dibuixa una possible falsedat en document públic i mercantil, i que suposaria la connivència tant dels responsables tècnics i polítics amb els caps d’intervenció que avalen aquesta enginyeria financera des d’encara no se sap quin any.
“No hi ha cap explicació tècnica de per què no es va redimensionar el contracte si des de la direcció sabien que cada any o a cada licitació quedaven curts”, recorden fonts del cas consultats per aquest diari. “Ara el contracte s’ha redimensionat, en un…46%!!!, Ara el valor de licitació del contracte són 9,6 milions!”, emfatitzen.
“Cal afegir”, subratllen altres fonts d’Interior que van investigar el cas a la instructora, “que els manteniments preventius són relativament fàcils de calcular perquè són previsibles, i els correctius no tant, però tampoc són despeses inassumibles; per tant, i a la vista de l’experiència, tenien prou arguments per demanar el redimensionament del pressupost del manteniment dels vehicles“.
La figura utilitzada per fer la maniobra comptable era el “reconeixement de deute”. Una figura mercantil, sovint utilitzada per l’administració, que serveix per liquidar quan els serveis prestats per l’empresa adjudicatària superen, de manera sobrevinguda, l’import de la licitació. És un procediment per evitar “l’enriquiment injust de l’administració a costa del contractista”. En aquest cas concret, en haver-hi suposadament més avaries de les previstes i superar l’import establert en la licitació, es reconeixia el deute com un servei fora del contracte i s’acabava pagant. Però, aquest reconeixement era a cada licitació i a cada facturació, fet que topa amb la legislació de la contractació pública.
Un dels altres indicis que incrementa la irregularitat és que sempre es tractava de la mateixa empresa i que, a sobre, tenia avantatges en les licitacions per “criteris de solvència”, és a dir, experiència en els Bombers de la Generalitat. Curiosament, i sempre segons fonts de la instrucció i a la vista dels informes que consten al sumari, aquests criteris ponderaven més en la puntuació final que no pas el preu, d’aquí que Iturri pogués concórrer als concursos i les licitacions amb un preu més competitiu.
Per altra banda, els mateixos informes incorporats a la causa indiquen fins i tot que, en cas de necessitat extrema, un any es pot bescanviar una despesa del capítol 2, on s’integraven aquests contractes, per una altra del mateix capítol que no s’hagués finalment gastat ni disposat o que no fos prioritària. En aquest sentit, els investigadors remarquen que una de les “excuses” de fer aquesta mecànica de facturació era per evitar quedar en romanent i que en el següent pressupost no es destinés la mateixa quantitat o una quantitat inferior. Un argument que, segons els tècnics d’Interior, “fa, senzillament, riure” i més en un departament on tot sovint sobren partides de despesa.
L’ombra sobre el 2% s’incrementa en tenir present com eren les factures que es van presentar a cobrament. Les primeres factures “aleatòriament” escollides que els assessors jurídics i comptables d’Interior van començar a revelar “dades estranyes”. Val a dir que integrades a l’aplicació de la Generalitat amb tardança. Un exemple són els “vehicles amb quilometratge minvant”, és a dir, que estranyament a cada revisió perdien quilòmetres. Per exemple, una factura de la revisió d’un vehicle del 14 de gener del 2021 reflectia que tenia 37.872 quilòmetres fets. Però una nova factura de la revisió del mateix vehicle emesa quatre dies després deia que en tenia 37.629. I el 26 de gener es torna a generar una factura per una nova revisió, i aquesta vegada s’hi reflecteixen 37.375 quilòmetres. Finalment, en una altra factura del mateix 26 de gener, de sobte hi ha un increment i s’hi consignen 38.195 quilòmetres. “Un compta quilòmetres molt sui generis“, ironitzen les mateixes fonts. Una situació que es repeteix amb factures d’altres vehicles. S’afegeixen al garbuix factures de vehicles d’un model que no es correspon amb la matrícula o, fins i tot, factures de diverses revisions generals d’un mateix vehicle el mateix mes.
