Aurora Madaula i Giménez (Mollet del Vallès, 1978) és diputada al Parlament de Catalunya des del 21 de desembre del 2017 per JxCAT, i aquest dijous ha estat nomenada secretària segona de la Mesa del Parlament després d’una votació secreta a l’hemicicle en substitució del també junter Jaume Alonso Cuevillas. Madaula, que també forma part del pinyol del Consell per la República, és doctora en història, especialista en nacionalisme basc i exili. Afronta aquesta responsabilitat avisant que la cambra no pot centrar-se a debatre si una qüestió és simbòlica o no: “Si és per fer això, tanquem el Parlament”.
Acaba d’assumir la responsabilitat de ser secretària segona de la Mesa del Parlament, una Mesa que és també diana de la repressió de l’Estat. Amb una presidenta del Parlament a la presó, diversos membres inhabilitats i altres ara investigats, contempla haver d’afrontar vostè una repressió directa en totes les gradacions possibles, inclosa la presó?
Sí, ho contemplo. Desgraciadament, quan ets diputada d’un partit independentista a Catalunya has de saber que hi ha un risc evident de presó, exili i inhabilitació. I com més responsabilitats tens al Parlament, més risc, perquè prens decisions que es poden considerar punibles. I si no són punibles també, perquè tenim més de 3.000 represaliats i represaliades, i tallar una carretera pot ser considerat terrorisme. És el que hi ha, però ser diputada és un honor. Que algú posi una papereta amb el teu nom dins d’una urna és una responsabilitat molt gran cap a aquella persona i cap a la representació de la sobirania popular que escull els seus representants. I aquesta sobirania popular recau en el Parlament, i per tant, ser-hi implica defensar amb absolutament totes les conseqüències aquesta sobirania.
Arriba a la Mesa després de la renúncia de Jaume Alonso Cuevillas després de considerar que no valia la pena que la Mesa admetés propostes de resolució simbòliques que tindrien conseqüències repressives. Quin valor té la confrontació simbòlica per a Aurora Madaula?
Penso que la confrontació no deu ser tan simbòlica quan la repressió de l’Estat no en té res, de simbòlica. Ens van dir que posar o treure una pancarta del Palau de la Generalitat era simbòlic, però la inhabilitació del president no és gens simbòlica, per tant, els qui denigren aquella actuació del president com a simbòlica perquè comparteixen el contingut de la pancarta, no pensen que l’Estat espanyol ha donat un alt valor a un gest suposadament simbòlic responent amb repressió.
Per tant, quina utilitat té per a vostè una resolució –sense efectes ni jurídics ni legals– del Parlament que denunciï la corrupció de la monarquia espanyola?
Hem d’anar a l’arrel de la qüestió. El Parlament té sobirania per debatre i aprovar les resolucions que consideri i per parlar de tot, mentre sigui dins del marc dels drets humans. La Constitució no és la bíblia sagrada que no es pot canviar. El poder legislatiu canvia les lleis, té el poder i l’obligació de fer lleis més justes, que per això ens han triat. Debatre sobre la monarquia o la república, el dret d’autodeterminació… és obligat de fer-ho! Però ens estem acostumant molt fàcilment, i aquí es veu que la repressió funciona, a dir, bé, això no cal fer-ho perquè ens ho tombarà el TC. Però el Parlament no pot actuar en funció del fet que l’altre braç, el judicial, ens tombi les coses. Hem de fer la nostra feina i ens hem de creure la separació de poders, perquè si no, què hi fem al Parlament? Hem de debatre, hem d’aprovar lleis i ho hem de publicar tot. I després ja veurem que la pseudo-democràcia espanyola ho acabarà tombant o no. La nostra obligació és exigir que la voluntat del poble, que en aquest cas és majoria independentista, sigui sobirana dins del Parlament. És que estem prement un botó –de votació– no pas un Kalashnikov per matar ningú. En tot cas, si el nostre debat és si una qüestió és simbòlica o no, val més que tanquem el Parlament.
La legislatura anterior la repressió va ser contundent, dins i fora del Parlament. La por va frenar avenços?
Sens dubte, la repressió funciona i molta gent té por. I hi ha una cosa que és pitjor encara, l’autocensura, quan has d’anar amb peus de plom. Si has de fer una proposta de resolució –una declaració política sense efectes legals– on es rebaixi al màxim l’objectiu, per exemple, de defensar el dret d’autodeterminació, perquè et diuen que ho ha de veure prèviament un advocat… Què vol dir, que ens poden posar a la presó? Doncs sí, ja hem vist que això passa. És clar que hi ha gent que pensa que per aprovar una proposta de resolució que acabarà al TC i ens imputarà, millor que no ho fem… En aquest sentit, la meva proposta quan vaig a la Mesa és que jo no desobeiré, sinó que obeiré el poble de Catalunya, i tot el que fem és dins de la legalitat i de les nostres obligacions de debatre i fer lleis. No és al revés, perquè si no és així, no té cap sentit que siguem diputats.
Però després toca afrontar la repressió.
Sí, evidentment. I tots els manuals de resistència civil i política davant d’una repressió diuen que totes les accions col·lectives són molt més eficaces que les accions individuals. Les inhabilitacions són molt més fàcils a una persona que a quatre-centres, i això és el que hem de repensar. Per això defensem des de JxCAT l’estratègia conjunta, no només dels partits i les entitats sinó també de les institucions.
En la legislatura anterior, el Parlament va ser escenari de disputes internes a causa dels efectes de la repressió, com la investidura del president Puigdemont, el vot dels presos polítics o l’escó del president Torra. Hi ha el risc que torni a passar?
Era una confrontació entre dos grups que reproduïen les desavinences al Govern. Per exemple, quan el president Torra va anar a votar, el seu botó estava anul·lat i ningú no li havia dit… Les desavinences no estaven ben treballades en el pacte, i per això ara volem que quedi tot ben lligat i per escrit perquè no es tornin a repetir els errors del passat. Al Govern no es van veure les desavinences del tot perquè el president no va voler fer una crisi de Govern fent fora els socis d’ERC. Ara treballem conjuntament amb ERC i la CUP per tenir una estratègia unitària de l’independentisme.
El Parlament també ha de corregir la seva estratègia?
Ha de tenir un accent molt diferent pel que fa al feminisme. I hem de tornar a defensar la sobirania del Parlament, que és la sobirania dels electors i dels diputats. Defensar el resultat a les urnes i la inviolabilitat dels diputats i la seva protecció, que no s’ha fet prou.
Les propostes que faci Vox han de ser acceptades per la Mesa, si s’ha de poder debatre de tot?
L’anomalia és que partits que són netament antidemocràtics es presentin a unes eleccions democràtiques. Tenim un grup antifeixista al Parlament, on hi havia el PSC però va marxar, on debatrem cada iniciativa que faci Vox per veure quina resposta hi donem.
El vot delegat del diputat Lluís Puig també ha generat conflicte en la votació d’investidura. Com s’ha de tractar aquest vot?
Com el dels altres 134 diputats. En Lluís Puig ha estat escollit diputat en unes eleccions, s’ha pogut presentar a les eleccions i no hi ha més debat. Hem de defensar els drets dels diputats i de tots els electors que l’han votat. Però segurament en faran batalla, com ja van fer en la legislatura anterior. No normalitzarem la repressió ni dir que com que significarà un problema, el deixem fora.
Cinc dels set membres de la Mesa independentistes és garantia que es tramitaran totes les iniciatives que tinguin a veure amb la independència?
Hauria de ser-ho. Si som independentistes, totes les propostes independentistes haurien de poder arribar al ple i tirar endavant.
Per què Vox no ha de tenir senador en nom de la Generalitat?
El mètode imperiali s’utilitza en altres parlaments del món i està escrit pel Tribunal Constitucional com a vàlid, i per tant, no hi ha res a discutir. Però també hi ha una qüestió de majories, els parlaments també estableixen majories. A més, els senadors representen la Generalitat, i Vox vol destruir la Generalitat. M’incomodaria profundament que la Generalitat tingués un representant d’extrema dreta. Estan exclosos perquè no són demòcrates. Aquesta gent és franquista i va contra els drets humans. Són uns salvatges, però no aixequen el braç i vesteixen més o menys bé.
84 
104 
