Si no pots amb els teus adversaris, ves contra els seus advocats. Una fórmula que les clavegueres de l’Estat van voler aplicar contra la família Pujol Ferrusola. En concret, el comissari jubilat José Manuel Villarejo i Francisco Martínez, número dos del ministeri de l’Interior, que aleshores dirigia el català Jorge Fernández Díaz, van maniobrar per fabricar proves contra Cristóbal Martell, l’advocat de la família i prestigiós penalista amb seu a Barcelona. Una part clau de la policia patriòtica per acabar de collar l’Operació Catalunya contra el Procés.
Segons una gravació enregistrada el 22 d’agost de 2014, a la que ha tingut accés El Món, en una terrassa d’un bar, de gairebé dues hores de durada, Villarejo i Martínez, enraonen de diversos punts que abasten des de l’operació Catalunya, l’Operació Kitchen, el cas Liaño-Lukasov o Andorra. Tot amb dos sucs de taronja naturals i dos cafès en llet sobre una taula a l’ombra. En el punt del que Villarejo bateja sempre com “Operació Pujol”, proposa dirigir l’ofensiva contra els seus advocats i, fins i tot, assessors fiscals com Joan Sánchez Carreté, que portava les tasques comptables amb hisenda del president Jordi Pujol. De fet, amb Sánchez Carreté, a qui Villarejo considera un “tipus clau” a la vista de les agendes, no s’hi va poder reunir mai.
“Els Pujol, com els ianquis al Vietnam: negociar al matí i bombardejar Hanoi a la tarda”
Tot s’esdevé quan Villarejo exposa a Martínez que s’ha reunit amb els Pujol. Segons la seva versió, el comissari es va trobar amb Josep Pujol Ferrusola. Una trobada de la que Martínez en demana els detalls i el per què. Villarejo exposa que “Pujol fill” li va fer arribar un missatge a mig estiu a través d’un advocat “tronco” de Josep Pujol. Per a Villarejo, Josep Pujol “voldria un pacte” però que no se’n refien de “l’interlocutor número 1” que no s’arriba a determinar qui és. De fet, el comissari els hi hauria proposat fins i tot buscar algun “tipus representant de la societat catalana”.
També insisteix que els Pujols estan empipats amb el darrer llibre publicat per Francisco Marco, exdirector de Método 3, i amb Javier de la Rosa, que “canvia de parer segons de qui cobra”. La tesi de Villarejo és que els Pujols tenen “dues alternatives”. “Primer volen negociar raonablement, i després fer com els americans amb el Vietnam, negociar al matí i a la tarda bombardejar Hanoi”, compara. Una metàfora que Martínez replica tot al·legant que ho tenen “malament per bombardejar Hanoi” i tots dos es vanten que l’Operació Pujol ha estat un éxit seu malgrat que “al·lucinin” perquè tothom “s’apunta el tanto, fins i tot Cosidó (en referència a Ignasi Cosidó, aleshores director general de la Policia)”. Fins i tot, Villarejo explica que dos agents del CNI el van trobar a Màlaga i el van felicitar.
Caça i captura contra Martell
Tot i que consideren, com es constata a l’àudio on es relata la trobada entre Villarejo i Josep Pujol, que la família de l’expresident “ho tenen cardat”, no se’n refien. D’aquí que posin sobre la taula, la possibilitat d’embrutar, embolicar en alguna irregularitat, o fins i tot, imputar, l’advocat de la família. Durant la mateixa conversa, apareix aquesta possibilitat dues vegades. En la primera, l’excomissari explica que “JR (Javier de la Rosa) m’ha dit que tenia informació molta informació, perquè va ser el seu advocat, de l’advocat que tenen aquests (en referència als Pujol Ferrusola), el tal Martell, sobre els seus punts flacs, com i on cobra, en negre i en efectiu…, tal i qual i que no sé què…”. Un moment en què Martínez l’interromp glossant que Martell ha estat l’advocat que va aconseguir treure algú d’un procés, tot i que és inintel·ligible quin és el client en concret del que parlen.
A continuació, insisteix que els Pujols tenen amagada “molta pasta als museus d’Andorra”. Uns fets que Villarejo també anota als seus diaris. Villarejo remarca que li “interessa molt l’advocat aquest, el Martell aquest, com li paguen o com no li paguen, (inintel·ligible però en referència al que ha explicat abans), en aquest cas tindríem un greuge comparatiu amb allò d’en López, cal donar-li una pensada i està aquí…”. De fet, les seves agendes posteriors de setembre i octubre delaten maniobres per buscar informacions sobre Martell i fins i tot, enviar-hi fins a dos “negociadors”. Martell aguanta ferm i Villarejo no té més remei que constatar en el seu diari que la maniobra ha tingut un resultat “negatiu”. De fet, ho comunica a una nova reunió del 8 d’octubre de 2014, ni dos mesos més tard, que el comissari torna a celebrar amb Francisco Martínez.
4 