El judici a l’equip directiu de la Banca Privada d’Andorra (BPA) està oferint claus importants i llamineres sobre l’entramat de l’operació Catalunya de les clavegueres de l’Estat espanyol. Després de més de dues centes hores de declaració de qui va ser màxim executiu del banc intervingut i tancat, Joan Pau Miquel, comencen a encaixar les peces del puzle. “Es van carregar un banc per fotre l’independentisme”, era la síntesi que expressava un dels membres de la policia patriòtica en conversa amb El Món. Una tesi que el mateix comissari jubilat José Manuel Villarejo expressava, amb una rialla, en la seva declaració d’aquesta setmana a la comissió de Congrés sobre el cas Kitchen, que investiga la utilització de mitjans del ministeri de l’Interior per tapar la corrupció del Partit Popular. Les proves documentals del sumari, les declaracions i les gravacions que s’han emès, deixen al descobert els detalls de com va ser l’operació. Narcotraficants holandesos, diners de segrestos, policies espanyols i diplomàtics dels EUA són protagonistes d’un afer que desprèn cada dia una pudor més forta d’operació política.
El protagonisme de la BPA en l’operació per aturar el sobiranisme és clau. Els cervells de l’operació buscaven comptes corrents i fons irregulars dels líders sobiranistes en el sistema bancari andorrà que a l’imaginari financer internacional era relacionat amb un paradís fiscal. La vista i el sumari del judici deixen un rastre clar de com la BPA va ser víctima de pressions per tal que donés informació de la família Pujol Ferrusola, d’Artur Mar i d’Oriol Junqueras. El primer element que obre la ruta de l’operatiu és la conversa entre Celestino Barroso, inspector del Cos Nacional de Policia i agregat d’Interior a l’ambaixada espanyola d’Andorra, amb Joan Pau Miquel. És el juny del 2014. La conversa, reproduïda a la sala de vistes del palau de justícia on se celebra el judici, va ser esfereïdora. Miquel la va gravar després que un dels propietaris del banc, Higini Cierco, l’advertís que “algú” de l’Estat espanyol volia enraonar amb ell. L’amenaça va ser clara. Barroso va dir amb totes les lletres que “hi havia nord-americans disposats a fer-se càrrec” de tancar el banc.
Des de Zapatero
Tot allò podia ser un parlar. Però els documents i les fotografies apunten cap a una prova concloent. Els advocats de la defensa recorden el que va passar el 4 de juliol del 2011. Un dia que cal subratllar. Al palau de La Moncloa es reuneixen els aleshores presidents espanyol i andorrà, José Luis Rodríguez Zapatero i Antoni Martí, que havia estat escollit feia tot just dos mesos. Una trobada on tots dos van perfilar el “procés per a la signatura d’un Conveni de Doble Imposició Fiscal entre Espanya i Andorra”. Un sistema que facilitaria el comerç entre els dos estats i serviria per obrir el camí d’Andorra per accedir al mercat interior europeu, després que el 2010 oficialment havia deixat de ser un paradís fiscal, complint els termes marcats pel G20. Espanya es comprometia a ajudar Andorra amb els seus acords amb la Unió Europea. Aleshores el Principat tenia un 45% del total d’intercanvis comercials es realitzava amb Espanya.
Després d’aquella trobada, passarien tres anys fins a l’advertiment de Barroso a la BPA. Espanya volia aprofitar la seva situació de veïnatge especial amb Andorra amb l’ajuda dels Estats Units. Curiosament apareix una carta datada el 26 d’agost del 2014. Una missiva del Consolat General dels Estats Units a Barcelona, per ordre de l’ambaixada espanyola nord-americana a Espanya, a Madrid. La carta anava adreçada a Gilbert Saboya, llavors ministre d’Exteriors andorrà. En el text, les autoritats americanes exigeixen a les autoritats polítiques i financeres andorranes aplicar mesures de control fiscal i del diner en efectiu. Era un “document oficiós”, un “non paper” amb què els Estats Units, tot i reconèixer els esforços del Govern d’Andorra durant els darrers set anys per reforçar l’ordenament jurídic per lluitar contra el blanqueig de capitals, deixaven clar que no estaven del tot satisfets. Una situació que també lamentava MoneyVal. “Ens segueix preocupant que actors financers il·lícits estiguin explotant vulnerabilitats de l’ordenament jurídic andorrà en matèria de lluita contra el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme”, deia la carta.
“En concret”, continuava la carta, “sembla que actors il·lícits estant utilitzant Andorra com a centre clau per invertir en el sistema financer internacional ingressos il·lícits”. “Tal com s’ha pogut veure en articles de premsa, el novembre del 2013 els Països Baixos i Espanya van desmantellar les activitats de blanqueig de capital d’una xarxa que havia disposat aproximadament de 16 milions d’euros provinents del narcotràfic en comptes bancaris d’Andorra”, asseverava el document. En aquest sentit, afirmava que havien detectat “mancances” en el sistema andorrà en les mesures per informar de moviments transfronterers de divises, cosa que creava “vulnerabilitats” en l’ordenament jurídic andorrà. Un tipus d’activitat que “planteja una amenaça al sistema financer internacional”. Així mateix, insistia que la “supervisió global de les institucions financeres andorranes queda per sota dels estàndards internacionals”. En aquesta direcció recomanava canvis per “ajudar les institucions financeres i el Govern d’Andorra a identificar ingressos il·lícits”.
Narcos, segrestos i inversions
La nota es referia a l’operació Sunbird, una operació conjunta d’Espanya, Andorra i Holanda, coordinada per Eurojust, contra una xarxa de blanqueig de diners. L’operació va tenir lloc el 6 de novembre als tres països simultàniament i la van dur a terme, als Països Baixos, la Policia Nacional holandesa; a Andorra, el jutge instructor, el fiscal i la Policia d’Andorra; i a Espanya, els jutges instructors de Vila Joiosa (al País Valencià) i a Marbella. A Andorra, van detenir Herman Blom, un home de 52 anys de nacionalitat holandesa. A Espanya, l’operació va acabar amb l’arrest de dos holandesos més que havien residit a Andorra. L’operació en aquell moment va suposar el bloqueig de 300.000 euros, tres vehicles i l’embargament d’una parcel·la de terreny. Es va batejar l’operació com Cavall de Troia.
Blom era tot un personatge. Vivia Andorra des del 1990 aproximadament. Arran de la seva detenció es va descobrir que feia dos anys que exercia de responsable de la immobiliària anomenada Hollandor. Se l’acusava, per part de la justícia andorrana, d’ingressar 16 milions d’euros d’origen criminal en una entitat bancària andorrana que no era la BPA. Blom tenia fixada la residència a Erts, un municipi entre la Massana i Arinsal, al mateix edifici on havia viscut Rob Grifhorst, un altre holandès errant, digne protagonista de novel·la negra. Segons la premsa holandesa, Grifhorst va ser un dels segrestadors dels magnats de la cervesa, Frank Heineken. Tal com recullen les investigacions, s’hauria quedat bona part del rescat que posteriorment serviria per fer negocis immobiliaris a Andorra, on hi vivia des del 1990. Va fugir d’Andorra el 2002 en assabentar-se que el buscava la policia. Tot gràcies a una filtració. Amb la seva mort, l’abril de 2014, part del secret se’l va endur a la tomba.
Durant les perquisicions de l’operació Cavall de Troia, la policia va connectar Grifhorts amb Blom. Les seves operacions immobiliàries blanquejarien diners que procedien de la prostitució i del narcotràfic. Però hi apareix un tercer nom, Richard van der Bunt, un narcotraficant que seria el punt d’unió entre tots dos. Bunt va ser assassinat d’un tret al cap al carrer Santa Engràcia de Madrid l’any 2008. Precisament, l’operació policial que va comportar l’arrest de Blom es basava en la sospita que hauria blanquejat 16 milions d’euros provinents del narcotràfic que dirigia Van der Bunt a través d’operacions immobiliàries a Andorra. Una curiositat que va aixecar molta polseguera a Andorra és que Carles Fiñana, que dirigia la Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra (UIFAnd), va adquirir una propietat a aquest entramat holandès. Un fet que li va costar una investigació judicial que va portar molta cua al Principat.
L’escletxa que van aprofitar les clavegueres de l’Estat
Tot i aquest entramat, la resposta del govern andorrà no es va fer esperar. El 21 de setembre, el ministre d’Exteriors d’Andorra respon contundent als Estats Units: “Andorra ha fet importants progressos en el sistema de lluita contra el blanqueig de capitals”. Amb aquesta resposta, els americans queden descontents, i aquesta és l’escletxa que l’operació clandestina de les clavegueres de l’Estat aprofita per utilitzar els Estats Units i per fer valer la seva amenaça sobre la BPA. Passaran pocs mesos. El sis de març del 2015, Jennifer Shasky Calvery, directora de l’àrea d’investigació de delictes financers, FinCEN, signa la nota que serveix per rebentar la BPA i, de retruc, la seva filial espanyola, Banco de Madrid, que s’intervenen el 10 i 11 de març. Era la famosa nota “311”.
Però no tot queda aquí. Perquè la BPA no era l’objectiu. Un mail desclassificat pel govern nord-americà posa més llenya al foc de la sospita. El correu, que consta en el sumari i al qual ha tingut accés El Món, té data del 27 de maig del 2015, dos mesos i mig després de la intervenció. El signa Anton Smith, l’agregat d’Economia de l’ambaixada americana d’Espanya i Andorra. En aquest mail, reconeix que la nota 311 era contra Andorra i no pas contra la BPA. De fet, recorda que en una conferència va exposar que la carta de l’agost del 2014 mostrava “oficialment l’inquietud” per les debilitats detectades per Moneyval sobre el sistema financer andorrà antiblanqueig. “Com que no van actuar, vam agafar el martell”, indica.
En el correu insisteix: “Em referia a un procediment general que es va lliurar a les autoritats andorranes, motivat per les preocupacions que ens van portar finalment a emetre la nota del 311”. En cap cas, l’informe de FinCen fa referència a l’entramat holandès. És més, ni el SEBlAC ni els serveis del Tresor dels Estats Units han trobat cap senyal d’aquest blanqueig. De fet, el judici contra la BPA a Andorra és pel cas Gao Ping, o cas Emperador, en el registre espanyol. Curiosament, amb tota aquesta operació per intentar obtenir informació sobre líders polítics catalans es va tancar un banc que feia pocs mesos havia estat catalogat com la millor banca privada d’Espanya per la revista Capital i considerat la millor entitat de gestió de patrimonis d’Espanya per la publicació Global Banking & Finance Review.
No es poden passar per alt dos detalls importantíssims. El quatre de setembre del 2014, poc més d’una setmana després de la carta del EUA a Andorra, i dos mesos després de la conversa de Barroso amb Miquel, es va celebrar una cimera andorrano-espanyola. El palau de La Moncloa va ser l’escenari d’una cordialíssima trobada entre l’aleshores president espanyol, Mariano Rajoy, amb el cap de Govern d’Principat d’Andorra, Antoni Martí, amb qui van analitzar les importants negociacions per al Conveni de Doble Imposició entre els dos països. De fet van acordar que la primera ronda tècnica començaria divuit dies després. Andorra es va comprometre a ajudar a Espanya en el seu objectiu d’entrar a la taula del Consell de Seguretat de l’ONU, un objectiu estratègic espanyol. No va ser la primera trobada. El vuit de gener del 2015, va ser Rajoy qui va fer una visita a Andorra. Un fet inèdit. Espanya i Andorra van signar un Memoràndum d’Entesa i un conveni per evitar la doble imposició i lluitar contra el frau fiscal. A més, Rajoy es va comprometre amb el president andorrà a fer un cop de mà amb l’acord econòmic amb la UE. Dos mesos després s’esdevenia el daltabaix que acabaria amb la BPA.
