A l’estat espanyol hi havia un grup d’agents que traficaven amb informació policial per fabricar dossiers amb objectius polítics. Aquesta era la tesi de la Unitat d’Afers Interns del Cos Nacional de Policia quan va elaborar el dens informe Colombo. Un atestat del 2014, de 490 pàgines i al qual ha tingut accés El Món. Els investigadors hi van descriure una xarxa de policies i detectius privats que intercanviaven informació, expedients i investigacions, judicials o pre judicials, a canvi de diners. És a dir, el que es va acabar coneixent popularment com a ’policia patriòtica’. Una trama diversificada a través de diferents unitats policials i en diferents llocs de l’Estat espanyol que va emergir gràcies a les perquisicions sobre l’operació Catalunya.
Ara bé, l’informe —que identifica diversos policies adscrits a poderoses unitats policials, com ara la Unitat de Delinqüència Fiscal i Financera, la poderosa UDEF del CNP, o el servei d’informació de la Guàrdia Civil— fa una passa més enllà. En aquest context, els investigadors situen com una de les peces claus de la suposada conxorxa entre els detectius, les empreses de seguretat i les unitats policials, l’entorn més directe del Ministeri de l’Interior del govern del PSOE de José Luis Rodríguez Zapatero. L’embrió d’aquella brigada política, per tant, seria anterior al govern de Mariano Rajoy, l’executiu que sempre s’ha vinculat a la policia patriòtica.
En concret, Alejandro Pérez Rubalcaba, germà del que va ser ministre de l’Interior i una de les icones del PSOE, l’ara ja traspassat Alfredo Pérez Rubalcaba. A més, la policia va trobar una connexió entre els serveis secrets espanyols i les companyies de seguretat privada a través del general Jesús del Olmo Castillo, com a apoderat d’una empresa d’explosius, que acomplia tasques per a l’entramat coordinat per Método 3.
L’informe Colombo va ser arxivat per la Fiscalia Anticorrupció i, posteriorment, per l’aleshores titular del Jutjat Central d’Instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, Manuel García Castellón, quan va ser aportat en una de les peces separades del sumari de l’operació Tàndem, que investiga les actuacions del comissari d’intel·ligència arajubilat José Manuel Villarejo.
Els expedients, la clau
La pista que seguien els investigadors són els expedients trobats en l’escorcoll de la seu de Método 3 a Madrid, arran del cas Camarga, durant la investigació sobre l’agència de detectius privats que va gravar, en un encàrrec mixt del PSC i el PPC, el dinar-conversa entre l’aleshores líder dels populars a Catalunya, Alícia Sánchez Camacho, i l’examant de Jordi Pujol Ferrusola, Victoria Álvarez, que va ser la peça clau per iniciar la instrucció contra la família de l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol a l’Audiència Nacional.
En un dels múltiples expedients trobats en l’escorcoll, sempre seguint el relat de l’atestat policial, els analistes d’Afers Interns destaquen el número 17764, relatiu a tasques portades a terme a la República Dominicana, un dels presumptes destins dels diners que es cobraven pel traspàs d’informació. Un dels països que l’informe va detectar com a seu de societats pantalla que servien per al cobrament i el pagament de factures de serveis.
En detall, situen Alejandro Pérez Rubalcaba com a valedor, per part del govern espanyol, de les tasques que l’agència de detectius de Barcelona i Madrid i les seves societats participades podia fer a la República Dominicana. Segons l’atestat, “Alejandro Pérez Rubalcaba podia intercedir políticament perquè es resolgués a favor de les gestions realitzades per Método 3”, tot emfatitzant que el govern espanyol estava pebdent dels interessos de Método 3. Així, també assenyalen la relació personal d’Alejandro amb l’exdirector de l’agència, Francisco Marco, i María Fernández Lado, expresidenta del grup de seguretat privada Método 3.
Una multa retirada
Per als investigadors, les gestions d’Alejandro Pérez Rubalcaba per a Método 3 van arribar al més alt nivell del Ministeri de l’Interior. De fet, segons aquest atestat, el germà del que va estar al capdavant del ministeri de l’abril del 2006 al juliol del 2011, havia avalat les tasques de l’agència de detectius perquè compartia “interessos amb el govern espanyol”. És a dir, deixaven entendre que Método 3 executava tasques concertades amb el ministeri i els cossos i forces de seguretat de l’Estat. Un dels indicis amb què l’informe relaciona Rubalcaba amb el tracte preferent de les agències de detectius que suposadament recollien informació són unes “gestions realitzades el novembre del 2011 al ministeri de l’Interior, quan el dirigia Alfredo Pérez Rubalcaba”.
Segons els policies les gestions estaven encaminades a “arxivar un expedient sancionador obert per la policia a Método 3 per faltes greus”. Un expedient que podria haver suposat el tancament de l’agència o una multa de fins a 600.000 euros. La “intermediació” d’Alejandro Rubalcaba, amb Justo Zambra, com a secretari d’Estat, hauria comportat l’arxivament de l’expedient. Finalment, amb Antonio Camacho, com a ministre d’Interior que va rellevar Rubalcaba al càrrec, es va arxivar el cas tot i un informe contrari del Comissari en cap de la Brigada de la Unitat Central de la Seguretat Privada, amb número 4933 de 5 de febrer de 2013 que es va incorporar a l’informe Colombo. Antonio Camacho actualment és l’advocat de Begoña Gómez l’esposa del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en el cas que està investigada per prevaricació i apropació indeguda. De fet, Camacho és l’advocat que s’ha retirat del cas Pujol en representació de Grand Tibidabo.
Un contacte amb els serveis secrets
L’informe també destaca en l’entramat la figura de Jesús del Olmo Pastor, un personatge interessantíssim, com apoderat de Maxamcorp, antiga Unión Española de Explosivos, SA. Una empresa dedicada als explosius que després es transforma en Maxam Europe, SA, i canvia l’objecte social assegurant que es dedica a la prestació de serveis de consultoria, assessorament i supervisió relatius a la regeneració de terrenys degradats, creació de massa vegetal i gestió del medi ambient. Els policies posen la lupa a del Olmo pel seu passat com a secretari general adjunt del CESID, el Centre Superior d’Informació de la Defensa, és a dir, el pare de l’actual Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), els serveis secrets espanyols. De fet, els responsables de Método 3 l’anomenaven “el coronel”.
De fet, l’informe Colombo destaca el seu passat com a general del Cos Jurídic Militar i la seva influència dins l’aparell d’informació de l’Estat. Del Olmo havia estat membre del gabinet tècnic del ministeri de Defensa des de 1981, com a auditor del cos jurídic de la Defensa. Però, el que fou ministre de Defensa després de Narcís Serra, Julián Garcia Vargas, el va nomenar cap de gabinet del ministeri i des de l’aleshores no s’ha bellugat de la part alta de l’administració de la defensa de l’Estat. El 1993 va afegir a aquest càrrec el de director de Relacions Socials i Informatives de la Defensa i aquell mateix any va ser ascendit a general de brigada, llavors el general més jove d’Espanya.
Ara bé, el seu destí va canviar el juliol de 1995 quan, juntament amb el general Félix Miranda, va encapçalar la direcció del CESID, en una reforma impulsada per l’aleshores ministre de la Presidència, Alfredo Pérez Rubalcaba, amb Felipe González com a president. Per una banda, Miranda ocuparia la direcció del centre i Del Olmo seria secretari general. Rubalcaba defensava aleshores que el director del CESID “havia de viatjar molt” i per tant, “necessitava un substitut amb plena capacitat de govern i coordinació de les unitats operatives”, segons recullen les cròniques de l’època. Del Olmo s’ho va agafar seriosament. La història interna del CESID el fa responsable de la creació de “l’Ala 25”, l’Agrupació Operativa de Missions Especials (AOME). És a dir, un grup d’espies que no tenien relació directa amb Miranda i que controlava Del Olmo. Miranda va dimitir després de la victòria del PP, el març de 1996 i Del Olmo va passar a la reserva el mes d’abril, però, un cop jubilat, es va dedicar a l’activitat privada que Afers Interns de la Policia va investigar, sense que cap jutge ni fiscal obrís unes diligències d’investigació.
