Alícia Sánchez Camacho, ex líder del PPC i actual senadora de la formació, va iniciar amb el comissari jubilat José Manuel Villarejo l’operació Catalunya. De fet, va ser ella qui va passar-li el contacte de Vicky Álvarez i la informació que li havia fet arribar arran de la conversa de La Camarga, tot conxorxat amb l’ex cap de gabinet de Mariano Rajoy, Jorge Moragas. Era la peça clau que faltava. Una gravació a la qual ha tingut accés El Món mostra com el 6 de novembre del 2012, just en campanya per les eleccions al Parlament convocades pel president Artur Mas, Camacho i Villarejo van conspirar per iniciar el que s’ha batejat com a Operació Catalunya de les clavegueres de l’Estat. Aleshores, però, s’anomenava Operació Pujol.
La conversa, de prop de dues hores, traça tot un pla de treball sobre com aturar el Procés, fa balanç de l’independentisme, de l’espanyolisme i de les maniobres dins la premsa catalana. Així mateix s’estableix un pla per tal que l’equip de Villarejo pugui extreure informació i tingui una llarga i interessant llista de contactes. Tot amb la supervisió insistent de María Dolores de Cospedal, aleshores secretària general del PPC i presidenta de Castella-la Manxa, i després ministra de Defensa.
“Una persona que es diu Vicky”
La reunió se celebra a casa Sánchez-Camacho a Barcelona. El comissari demana un cafè ben carregat amb llet, que un amfitrió anomenat José li serveix amb galetes i un gotet d’aigua, que l’avisa que ja no té pols “que tenia abans” i que les mans li tremolen una mica. El comissari felicita en José pel cafè, que troba “al seu punt” i que és una “meravella”. Camacho arriba en plena agenda de campanya dels comicis al Parlament del 25 de novembre del 2012. Està un pèl afònica. Les eleccions han estat avançades pel president Mas després del fiasco de la negociació amb Madrid del pacte fiscal i la manifestació de l’11 de setembre de 2012. Un cop fetes les salutacions, Sánchez-Camacho i Villarejo comencen a preparar l’operació per aturar l’independentisme.
El primer pas és trobar fets, denúncies i sobretot contactes que puguin ajudar i persones a qui investigar, a més de la família Pujol Ferrusola. Com a punt fonamental, Camacho centra la pilota i demana al comissari que pari l’orella a un nom del qual es refia “relativament”. “És una persona que es diu Vicky”, informa. Li passa el telèfon i li fa una descripció i li passa les dades per on considera que és indispensable que enceti el contacte.
“Té molta informació i molta informació dels Pujol”
“Jo de tu no hi aniria personalment”, li comenta Camacho al comissari, i li proposa que hi vagi un dels seus homes. “Tranquil·la”, li respon. I afegeix que ja té “algú” per fer aquesta primera tasca. “Aquesta noia es diu Vicky”, continua Camacho, “és íntima de Jorge Moragas, me l’envia Jorge Moragas, però el més sorprenent és que aquesta noia ha estat l’amant de Josep, ai Jordi Pujol Ferrusola, el [fill] gran”. I descriu suposats maltractes, i comentaris sobre la seva salut mental i fins i tot de virtuals fiascos sexuals que el converteixen en “paranoic perdut”.
A partir d’aquí, detalla que aquesta “noia ha anat a Andorra a portar diners amb ells, a Mèxic, i amb ells a unes illes d’Anglaterra que són com una mena de paradís fiscal”. “Les illes del canal, l’Illa de Man”, respon Villarejo. “Tota aquesta informació me la passa ella”, remarca l’exlíder del PPC. “Qué bonic, no?”, afegeix el comissari amb un to satisfet i engrescat. En aquest marc l’anima a contactar-hi contacti i li diu que, si li costa, ella mateixa li farà un “toc”.
“I treballa per al partit o no?”
Un cop posat el comissari en antecedents, Villarejo pregunta si treballa per al partit. Camacho diu que no, tot i que “ella ho volia”. De fet, admet que Moragas li va demanar però no ha sabut “on col·locar-la”. Tot i que la noia “és molt llesta” i en glossa el seu currículum. Villarejo no hi veu problema i apunta maneres d’ajudar-la. Camacho creu que ha rebut “amenaces de la família”. “Jo la vaig gravar!”, reconeix al comissari tot recordant el dinar de La Camarga i Villarejo s’encomana a “tocar-la”.
“Ningú li feia cas”
“Em diu que ha intentat denunciar-ho…, ella anava al cotxe quan va trucat la seva mare, la Marta Ferrusola, i els va posar diners i se’ls van emportar a Andorra”, subratlla Sánchez Camacho. “Ha estat dos anys i mig amb aquest tio, em vaig quedar molt sorpresa quan em va passar aquesta informació i em va dir que ni policies ni jutges li feien ni puto cas… són intocables [els Pujol]”, conclou. “Aquesta tia insisteix que té molta informació”, remarca Camacho. Així mateix admet que té un punt estrany que compara amb el caràcter de Jorge Fernández Díaz i és una mica “esbojarrada”.
En aquest marc, relata que Vicky i Pujol Ferrusola es van conèixer de “casualitat en un avió”. “Ella és molt pepera, molt espanyolista”, constata. “Es diu Vicky” recorda quan el comissari li demana pel cognom. “Jo la tinc com a Vicky Moragas”, reconeix Camacho per reblar la connexió que hi havia entre l’exparella de Jordi Pujol Ferrusola i la mà dreta de Rajoy. Argumenta, al llarg de la conversa, que Jordi Pujol Ferrusola es va separar quan estava amb ella i després “es va embolicar amb una altra” per justificar el despit de Vicky. “Com me n’alegro d’haver-te vist!”, s’exclama Villarejo abans d’acomiadar-se content d’haver obtingut aquesta informació. Camacho se’n va a comprar roba per a les fotos de campanya. Continuarà.
6 
