El magistrat instructor del Jutjat Central d’Instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, Manuel García Castellón, ha tirat la pilota endavant en una de les investigacions claus de l’anomenada Operació Catalunya: el cas Método 3. Aquest divendres, l’instructor ha prorrogat sis mesos més la instrucció de la peça separada 27 de les diligències 96/2017 de la que s’inscriuen en la macrocausa Tàndem en base els documents i les gravacions decomissades al comissari jubilat d’intel·ligència José Manuel Villarejo.
De fet, segons la interlocutòria a la que ha tingut accés El Món, la pròrroga va ser demanada pel policia, a la vista que encara no havia declarat com investigat i que la causa es remunta a vuit anys enrere, la famosa gravació de la Camarga. El denunciant en aquest cas és l’exdirector de l’Agència de Detectius Método 3, Francisco Marco, que tampoc s’ha oposat a la pròrroga, a la vista de les perquisicions practicades fins ara.
El passat dos de juny, en una interlocutòria, i arran d’un informe del ministeri fiscal que hi veia fets “presumptament delictius” en el cas Método 3 i Camarga, continuava la investigació iniciada al juliol de 2020, ja ha començat a prendre forma i contingut. De fet, el jutge està convençut que hi ha prou indicis per investigar que Villarejo “en concert amb membres de la cúpula policial i en col·laboració amb Antonio Giménez Raso (‘El Bigotes’, un policia en segona activitat que compartia activitats amb. el comissari jubilat)” haurien “fabricat indicis falsos per procedir a la detenció el febrer de 2013 a Francisco Marco, director de Método 3 i obtenir l’autorització judicial per escorcollar les seus de l’agència a Madrid, Barcelona i els domicilis dels seus propietaris”. Segons les sospites del jutge i el fiscal, “l’objectiu era fer-se amb documentació de les bases de dades de la seva empresa”.
Un objectiu que en el seu moment va fer sorgir moltes suspicàcies i teories. De fet, sempre va ser al·legat pel mateix Francisco Marco. Fins al punt que en les seves declaracions en aquesta investigació sempre ha sostingut que la gravació de La Camarga, que enregistrava una conversa de l’aleshores presidenta del PPC, Alícia Sánchez Camacho, amb l’exparella de Jordi Pujol Júnior, Victòria Álvarez, del 7 de juliol de 2010, va ser encarregada per la líder popular a Método 3. Un fet fonamental que Villarejo coneixia.
A més, també va sorgir la tesi que el famós pen drive incloïa informació obtinguda de l’escorcoll i que hauria fet córrer l’exdirector Adjunt Operatiu del Cos Nacional de Policia, Eugenio Pino. Aquest llapis de memòria li ha costat un procés judicial que encara cueja contra la família Pujol Ferrusola per revelació de secrets, però fonts de la investigació asseguren que la informació que contenia provenia d’un escorcoll irregular arran d’una investigació privada sobre els negocis de Jordi Pujol Ferrusola.
Aquest relat coincidiria segons el jutge, amb un ofici de la Unitat d’Afers Interns del Cos Nacional de Policia amb número 1.198/2021 del passat sis de maig. En aquest informe policial, els investigadors remarquen que entre la “documentació intervinguda en l’escorcoll del domicili del comissari Villarejo -també investigat en aquest cas- i en el domicili de Rafael Redondo Rodríguez, un dels seus socis, s’ha trobat diversa documentació de Método 3, fet que corroboraria la versió del denunciant, Francisco Marco“.
El jutge vol investigar fil per randa en aquest sumari el cas Método 3 i la implicació que hi tindria el comissari jubilat José Manuel Villarejo i la cúpula de la policia patriòtica com una peça més de l’Operació Catalunya, l’entramat policial contra el Procés. Però no són els únics possibles investigats, com ara Alícia Sánchez Camacho.
El jutge va citar el passat mes de juny Elisenda Villena, Alex Borreguero i Julián Peribáñez -tots extreballadors de l’agència- per tal de prendre’ls declaració com a testimonis i per oferir-los la possibilitat de personar-se com a perjudicats, a la vista, que arran d’aquesta suposada “fabricació de proves”, van ser detinguts. El cas podria esdevenir en una falsificació documental i una detenció il·legal, entre d’altres. La contaminació d’aquesta causa, que tindria tots els requisits d’una investigació prospectiva, és transcendental per les diferents derivades que ha tingut la coneguda com Operació Catalunya. És a dir, la policia patriòtica dedicada a buscar i fabricar proves contra els líders sobiranistes tot just quan començava el Procés.
El cas Método 3 va ser clamorós i mai aclarit, malgrat que fins i tot, es va portar a terme una comissió parlamentària. La gravació de la Camarga va comportar la difusió dels missatges entre Camacho i Victòria Álvarez i l’excap de gabinet de Mariano Rajoy, Jorge Moragas, que l’animava a confessar els hipotètics negocis tèrbols de la seva parella i, de retruc, de la família Pujol. La gravació va ser utilitzada per encetar i orientar una investigació de la Unitat de Delictes Econòmics i Fiscals, la poderosa UDEF, el Cos Nacional de Policia.
La Camarga va ser la punta de l’iceberg i va servir de ganxo per buscar tota la informació que Método 3 havia acumulat durant anys de feina a Catalunya, en encàrrecs de seguretat de diverses institucions del país. El cas es va embolicar en un magma d’espionatge que va servir per embolicar la troca de la guerra entre partits. Si la investigació a l’Audiència Nacional prospera, un episodi tan opac com clau de la política catalana i espanyola es podria aclarir i oferir moltes respostes.
