Gir de guió en la munió de querelles presentades per víctimes de l’Operació Catalunya. Ara és el cas de la família Sumarroca. La querella que els empresaris van presentar ara fa gairebé un any, contra Dolores de Cospedal, Alícia Sánchez Camacho i Jorge Fernández Díaz, així com contra el comissari d’intel·ligència jubilat José Manuel Villarejo, ha anat a parar a l’Audiència Nacional després d’un viatge circular per instàncies judicials de Madrid.
La querella es va presentar davant el jutjat degà de Madrid, que el va lliurar al jutjat d’instrucció número 10 de la ciutat. El jutge d’instrucció, però, es va inhibir davant l’Audiència Nacional. Al seu torn, el titular del jutjat central d’instrucció 6 de l’Audiència Nacional, Manuel García Castellón, el passat u d’agost, va remetre la querella al ministeri fiscal per tal que opinés sobre la inhibició i, posteriorment, decidir qui s’havia de quedar el cas. De fet, García Castellón el passat mes de març ja va inadmetre la querella, però, en canvi, va acceptar la “possibilitat” que els fets denunciats “presentin, indiciàriament, aparença de delicte”. Ara la querella ha complert amb una versió castissa de la dita “volta el món i torna al Born”, i després de rebutjar-la, García Castellón ara pregunta al fiscal si creu que hi ha prou matèria i competència per a tirar endavant la seva tramitació.
Ara té la paraula fiscalia, que ha de valorar si el fonament de la querella i les proves pertoquen o no a l’Audiència Nacional. De fet, en les darreres interlocutòries, els magistrats d’aquest tribunal especialitzat han declinat admetre les querelles dels Sumarroca i s’han inhibit a favor dels jutjats d’instrucció ordinaris, tot i que deixant entreveure la possibilitat del seu retorn si la instrucció o les investigacions permeten o destapen indicis i proves que obliguin l’Audiència a instruir el cas. En tot cas, la fiscalia ha de justificar la seva posició tenint present que el jutjat d’instrucció 13 de Madrid que va admetre, juntament amb fiscalia, la querella de Sandro Rosell per la mateixa causa.
Una querella plena de ‘VIPs’
Les querelles, dirigides pels advocats Pau Molins i Jordi Pina, porten la signatura de Carles i Jordi Sumarroca i dels seus dos fills, així com de Susanna Sumarroca, i s’han interposat inicialment pels delictes d’organització criminal, malversació de fons públics, falsedat en document oficial i revelació de secrets. Ara bé, la querella demana que es puguin ampliar a altres delictes a la vista que van ser víctimes d’un “grup corrupte de polítics i policies” des de finals de l’any 2012. La querella es fonamenta en les maniobres de la policia patriòtica que van portar a la imputació de Carles Sumarroca i el seu fill en els casos Pujol, Petrum i Torredembarra.
Àudios, agendes i documents difosos per aquest diari han fonamentat la querella pels delictes d’organització criminal, falsedat en document oficial, detencions il·legals, descobriment i revelació de secrets i malversació de cabals públics. La querella es dirigeix contra el comissari del Nacional de Policia (CNP) José Manuel Villarejo, l’exlíder del PPC i actual senadora per Madrid Alícia Sánchez-Camacho, l’exministre de l’Interior Jorge Fernández Diaz, l’exministra de Defensa i exsecretària general del PP María Dolores de Cospedal, l’exsecretari d’Estat de Seguretat Francisco Martínez Vázquez, l’exdirector Adjunt Operatiu del CNP Eugenio Pino i l’inspector de la Unitat de Delictes Econòmics i Fiscals Álvaro Ibáñez Alfaro, que ha signat bona part dels atestats contra la família Pujol.
Una investigació prospectiva
El text de la querella és demolidor. La família d’empresaris relata que van ser víctimes de “denúncies” que mai no han estat verificades”. Una persecució que qualifiquen de prospectiva i fins i tot inventada. En aquesta línia, l’escrit destaca que l’atac als Sumarroca estava premeditat, motivada perquè la família “ha estat representativa i emblema d’un model empresarial familiar d’èxit que ha contribuït al desenvolupament econòmic territorial de Catalunya”. Així, en diversos documents recorden que Carles Sumarroca va ser qui va anar a buscar a la presó al president Jordi Pujol pels fets del Palau.
En aquest context, la querella també emfatitza el valor simbòlic dels atacs i la persecució que han patit els Sumarroca. Per això, creuen que els han convertit en “un cap de turc intencionat buscant el descrèdit gratuït i tendenciós” que implica un “cost reputacional” tant per als integrants de la família com per a un model empresarial “compromès amb el territori”. És a dir, que consideren que els van embolicar en diferents trames per tal d’embrutar el seu nom i relacionar les seves activitats amb la corrupció política entortolligada amb la relació que mantenien amb la família Pujol.
17
