David Martínez Madero va ser un dels fiscals anticorrupció més destacats de Catalunya. El seu nom tenia gran prestigi amb operacions destacades contra els tentacles de les màfies russes i georgianes instal·lades a Catalunya i amb les operacions contra la corrupció policial que van desembocar en els casos Saratoga i Riviera, sobre els negocis de comandaments policials a través dels famosos prostíbuls a Catalunya. La seva col·laboració amb els Mossos d’Esquadra i el fet que fos nomenat primer director de l’Oficina Antifrau de Catalunya, el 20 de maig del 2009, el va convertir en un dels objectius de la policia patriòtica. Tant és així, que la policia patriòtica es vantava d’haver-lo “matat entre cometes”. Madero va morir sobtadament d’un infart a l’aeroport de Milà, el 20 de gener del 2011. I José Manuel Villarejo explicava en una conversa, quatre anys després, que possiblement li havia provocat ell l’infart per l’amenaça que li havia llançat en una trucada hores abans de la mort.
De fet, així s’exposa, amb cert desacomplexament, en els àudios i les agendes integrats en les diligències 96/17 del jutjat central d’instrucció número 5 de l’Audiència Nacional, la macrocausa batejada com a Tàndem, que investiga les activitats privades del comissari d’intel·ligència, ara jubilat, José Manuel Villarejo.
Converses entre responsables policials mostren com Madero era un objectiu a abatre i un peó abans d’arribar al que encara consideren l’enemic número 1, el fiscal anticorrupció José Grinda, que acusen de treballar directament per al Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI). L’ofensiva contra Madero va anar més enllà fins i tot de la seva mort. L’odiat Martínez Madero va ser substituït com a cap de l’Oficina Antifrau pel jutge Daniel de Alfonso, que conspirava amb Jorge Fernández Díaz contra el sobiranisme.
La revenja per la detenció d’un policia, la clau
Un dels elements per entendre la conspiració contra Madero és la figura de l’exinspector de policia Antonio Giménez Raso, soci de Villarejo en l’expansió de les activitats del comissari a Catalunya. Giménez Raso, alies Tony, va ser detingut el febrer del 2008 arran de la investigació de l’operació Gamba Roja, per un esperpèntic robatori d’un contenidor de cocaïna abalisat per l’agència nord-americana DEA. El cas va destapar una trama de corrupció policial i una guerra de confidents que va desembocar posteriorment en els casos Riviera i Saratoga i, posteriorment, en l’operació Macedònia, un cas instruït per un jutge molt conegut per l’independentisme, Joaquín Aguirre, titular del jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona i inspirador i director de la causa Volhov.
La detenció de Raso va ser ordenada pel jutjat d’instrucció número 3 de Martorell després que l’hagués demanat el fiscal del cas, justament David Martínez Madero. En aquesta causa apareixerà un personatge que hauria col·laborat amb els Mossos d’Esquadra, l’empresari Manuel Guitérrez Carbajo, que va passar de testimoni clau a ser processat com a narcotraficant, i absolt, per tots aquests casos. La policia espanyola considerava que Gutiérrez Carbajo era amic dels Mossos, per als quals feia “millor” de confident. La detenció de Tony va provocar un daltabaix en la cúpula de la policia patriòtica, aleshores integrada pel comissari en cap de la UDEF, José Luis Olivera, i el comissari Villarejo. Tots dos van encarregar al comissari Carlos Salamanca, alies Charly, intentar l’alliberament de Tony. En diverses anotacions a les agendes de Villarejo ja es constata el neguit que tots passaven perquè tenien un dels seus entre barrots.
De fet, el 21 de febrer hi ha una anotació de Villarejo que constata que Tony no ha donat senyals de vida tot i que havien concertat una reunió. A continuació, el comissari anota una trucada en la qual fa constar que han comentat “en clau” que Tony té “problemes”. I contínuament apareixen anotacions sobre l’estat de Tony, el suport que li han de donar i com li han de preparar el futur. Tot fins que és alliberat. A partir d’aquí començaria la revenja contra Madero.
Una operació absolutament discreta. L’explicació de tot plegat la fan el mateix comissari en cap d’Afers Interns, Marcelino Martín Blas, i Villarejo en una densa conversa de tres quarts d’hora el primer d’octubre del 2013. Una conversa on carreguen els neulers, amb insults molt durs, contra Madero, pel seu favoritisme per la Guàrdia Civil i per la seva proximitat amb els Mossos, que suposadament li va permetre accedir a ser cap d’Antifrau.
El 31 de novembre del 2008 hi ha una anotació a l’agenda de Villarejo en referència a Madero. De fet, és de les poques que no és en clau. Fins i tot esmenten el coronel Alarcón, oficial de la Guàrdia Civil que va ser acusat en el seu dia de passar informació a Gutiérrez Carbajo sobre les aprehensions de droga. En aquesta anotació qualifiquen Madero de “cantamañas” i critiquen la seva protecció, que fa que no acabin de trobar la manera de neutralitzar-lo. Una protecció que tenia l’aleshores fiscal de l’operació Avispa, la primera gran causa contra el crim organitzat a Catalunya que va dirigir Madero contra la màfia georgiana que actuava des de Tarragona. La intenció de la policia patriòtica era desprestigiar Madero filtrant informació segons la qual cobrava de narcotraficants per fer els ulls grossos amb determinades màfies o utilitzant la mateixa pràctica que al fiscal José Grinda, acusant-lo de pedòfil.
La conversa en què Villarejo diu que “probablement” va provocar-li l’infart a Madero
El fet que Madero fos nomenat cap de l’Oficina Antifrau de Catalunya amb els vots del tripartit encara va afegir més llenya al foc. En aquest sentit, interpretaven que l’enemic de la Policia Nacional espanyola s’havia convertit al catalanisme i es tancava el cercle. Així doncs, la pressió de la policia patriòtica hauria apujat el to contra el fiscal, fins al punt que Villarejo es vantava d’haver “matat Madero entre cometes” en una llarga conversa, el 25 d’abril del 2014, amb el comissari Juan Rueda, subdirector general de Cooperació Policial Internacional, de la Direcció General de Relacions Internacionals i Estrangeria de la Secretaria d’Estat de Seguretat, i Creu del Mèrit policial atorgat pel ministre Jorge Fernández Díaz.
Parlen d’imputacions de policies enmig de l’operació Emperador. És aleshores quan tots dos comencen a parlar tant de Grinda com de Madero. Diuen que són “pedòfils” i Villarejo explica que a Madero el va “matar” ell. “A Madero, probablement, entre cometes, el vaig matar jo. Perquè venia de tornada i li vaig trucar i li vaig dir que tenia dades per imputar-lo, i va tenir un infart durant el viatge”, especifica Villarejo. “En aquest sentit, Rueda apunta que havia sentit aquesta història i que havien de dir que va ser una “mort natural”. Rueda anima la conversa afegint que a més és “amic dels Mossos” i de l’aleshores cap de la investigació criminal de la policia de la Generalitat, el llavors encara comissari Josep Lluís Trapero. Serà la primera pista d’una altra de les derivades de l’Operació Catalunya, batejada com a Objectiu Trapero.
El mateix concepte de Madero i Grinda comparteixen el comissari Villarejo amb el cap de la comissaria d’Afers Interns, Marcelino Martín Blas i el seu home fort a Catalunya, l’inspector Pedro Esteban. Tots critiquen la fiscalia i en especial Grinda i Madero. Els acusen de difamar la policia com a “corrupta” i de “fotre” Tony i les operacions de la policia a Catalunya. Continuarà.
11
