El president de la Generalitat Artur Mas era caça major per a la policia patriòtica del govern espanyol. De fet, Mas i la família Pujol-Ferrusola van ser els “objectius” primaris i prioritaris de l’Operació Catalunya. Una afirmació que pronunciava sense complexos el comissari d’intel·ligència del CNP ara jubilat, José Manuel Villarejo, als seus investigadors, informadors i col·laboradors a Barcelona. “Els objectius són els Pujol i Mas”, assegurava, en una reunió on es preparava un pla per obtenir informació tèrbola del sobiranisme, com va publicar El Món. L’obsessió per Artur Mas va portar la claveguera de l’Estat a buscar comptes corrents, fer seguiments, investigar col·laboradors, i, fins i tot, una suposada filla il·legítima del president que li escurava els estalvis. I volien que semblés que qui havia filtrat la informació eren els llavors líders d’Unió Democràtica de Catalunya, Josep Antoni Duran i Lleida i Ramon Espadaler.
La motivació de la conspiració per trobar material fosc contra Mas era la idea que era una mena d’hereu dels Pujol i qui encapçalava el Procés sobiranista. Comptaven que, si es difonia informació financera i personal que el comprometia, la voluntat independentista cauria o ell mateix rebaixaria les expectatives sobiranistes. Aquesta obsessió es pot seguir fil per randa gràcies als diaris de Villarejo que recullen les converses, avalades pels àudios de les gravacions d’aquestes trobades, entre destacats informadors, caps de la policia i confidents de la brigada política del ministeri de l’Interior. Són diaris que era es troben sota custòdia de l’Audiència Nacional, en mans del jutge Manuel García Castellón, en el marc de la macrocausa Tàndem, i als quals El Món hi ha tingut accés.
Des d’un principi, Artur Mas
La investigació prospectiva contra Mas es comença a reflectir als diaris de Villarejo a partir del 6 de novembre del 2012, data en què el comissari té la reunió inicial amb Alícia Sánchez-Camacho. Serà en aquesta trobada on li passa el telèfon mòbil de l’aleshores president i l’inclou a la llista negra dels independentistes. Rebla el clau, pocs dies després, la reunió amb Javier de la Rosa, que relaciona Mas amb dos noms: Felip Massot, constructor que també serà investigat per la policia patriòtica, i un suposat financer nord-americà, que aleshores treballava al sector bancari andorrà, Philip Bollych. Fins i tot, De la Rosa arriba a assegurar a la policia patriòtica que ha “assistit a juergas a Formentera amb Massot i A.Mas”. Una frase que transcriu de la conversa amb Javier de la Rosa el matí del 10 de novembre de 2012, al bar José Luis del carrer Tuset de Barcelona, acompanyat de l’aleshores tresorer del PPC, Javier Basso. Una part de la conversa on es refereixen a Mas en l’època en què era regidor a l’Ajuntament de Barcelona i se suposava que donava diners a Massot per guardar en comptes opacs.
El 17 de novembre, Mas apareix clarament en un primer informe de situació on relacionen comptes del sumari del Palau de la Música a Suïssa amb les “connexions derivades dels comptes a Luxemburg a nom del pare d’Artur Mas i amb les facilitades per Alemanya, existents al HSBC a nom de Jordi Pujol fill. Ho consideren punts de connexió que aclareixen el flux exagerat d’efectiu utilitzat en la compra de grans complexos, casinos… que no tenen justificació de cap altra manera que la de rebre fluxos positius objecte del pagament de suborns i comissions”. Un fet que, per altra banda, la policia no va poder demostrar davant de cap jutge o fiscal.
L’endemà, el 18 de novembre, Villarejo enraona amb Juan Cotino, director general de la Policia amb el govern del PP, i aquest li reclama “forçar la raó per la qual Mas convoca urgentment eleccions”. La intenció és esbombar els suposats comptes a l’estranger d’hipotètics suborns o comissions per tal de fer creure a l’opinió pública que ha convocat els comicis per tapar afers de corrupció.
La filla il·legítima
Paral·lelament a les perquisicions de suposats comptes o fons del president Mas, la policia patriòtica va obrir una altra investigació. L’objectiu era certificar l’existència d’una suposada filla il·legítima d’Artur Mas. Una investigació que es va allargar més d’un any per part d’un dels comissaris estrella d’aquesta brigada política de la policia espanyola, Enrique García Castaño, alies el Gordo o Big, responsable de la Unitat Central de Suport Operatiu, la poderosa UCAO en el seu acrònim en castellà. Es produeix una primera reunió que serveix per informar Villarejo d’una filla il·legítima de Mas. El comissari Villarejo li ordena que “doni ja els detalls”. És el 19 de novembre del 2012. García Castaño s’hi posa. Mentrestant, la policia fa seguiments a Mas. En concret, hi ha una referència el 24 d’abril del 2013, quan els policies Rafael Araujo, que acabarà esdevenint cap de Seguretat de Repsol, i Rafael Girona, el segon d’Araujo al CNP, segueixen Artur Mas.
El 23 d’octubre del 2013, després que l’aleshores director adjunt de la Policia, Eugenio Pino, li demani a Villarejo que li passi a García Castaño les “dades del testaferro de Mas”, Big telefona al comissari perquè necessita explicar-li novetats en un missatge sobre la suposada filla d’Artur Mas. Villarejo se n’està d’apuntar els detalls, però el dos de gener del 2014 li passa la informació a la seva mà dreta a Barcelona, l’inspector del Cos Nacional de Policia en segona activitat Antonio Giménez Raso, alies Tony, per tal que acabi d’investigar i fer l’informe. El més curiós és que Pino li ordena a Tony que faci veure que l’afer de la filla il·legítima del president Artur Mas li han passat Josep Antoni Duran i Lleida o Ramon Espadaler, els líders d’Unió Democràtica de Catalunya que ja començaven a tenir problemes dins la coalició de CiU. Continuarà.
22 
1 