Al final, a l’Audiència Nacional hauran de fer una plantilla. Aquest dimecres, la Sala d’Apel·lació de l’Audiència Nacional ha tornat a absoldre el comissari d’intel·ligència ara jubilat José Manuel Villarejo. En una sentència de 35 pàgines, a la qual ha tingut accés El Món i de la qual n’ha estat ponent el jutge Enrique López, els magistrats han confirmat l’absolució del comissari dels delictes de suborn passiu, revelació de secrets i falsedat en document mercantil per l’encàrrec que li va fer un empresari per obtenir informació de l’administrador concursal de la companyia.
En la resolució, els togats tomben el recurs del fiscal anticorrupció César de Rivas que recriminava l’absolució, per part de la secció quarta de l’Audiència Nacional, de Villarejo, el seu soci Rafael Redondo i l’empresari immobiliari Antonio Erico Chávarri, qui va encarregar el projecte d’investigació. Una operació batejada com a “projecte Grass” que va configurar la peça separada 29 de la macrocausa Tàndem. El Tribunal va interpretar que l’actuació de Villarejo va ser una activitat privada executada al marge de la seva funció policial. I, per tant, no hi havia delicte.
S’ha valorat la prova
La Fiscalia Anticorrupció va recórrer en entendre que la sentència havia de ser anul·lada per no tenir una “prou motivació, irraonable i constitucionalment incompatible amb el dret d’obtenir una resolució fundada que permeti el control jurisdiccional de la Sala d’Apel·lació”. Una opinió que no comparteix de cap de les maneres la sala. De fet, els magistrats argumenten que la primera resolució té motivació suficient i completa conforme als paràmetres constitucionals perquè “exposa detalladament les proves practicades -testificals, documentals i especialment els àudios i les declaracions dels investigadors policials- i, a partir d’elles, fonamenta de manera raonada la convicció absolutòria”.
En la mateixa línia, la sala destaca “el caràcter estrictament privat de l’encàrrec i dels serveis prestats, que es corresponien amb tècniques de recerca pròpies de l’àmbit empresarial o de detectius privats i no amb investigacions policials oficials”. Així mateix, emfatitzen la “significativa inexistència de diners vinculada a un acte propi del càrrec, ja que els pagaments es van identificar com a contraprestació per serveis privats, sense retorn funcional il·lícit cap a l’Administració”. Al capdavall, el client, com recorda la sala no sabia que en aquell moment, Villarejo era comissari en actiu.
