Sort que el diputat del PSC al Congrés, Arnau Ramírez, és de Sant Feliu de Codines, una població del Vallès Oriental que fa frontera amb el Moianès. Un municipi, el darrer poble on Pompeu Fabra va romandre abans de marxar a l’exili, i on aquesta setmana han celebrat l’Escudella de Carnestoltes. Un ranxo que aporta prou calories i energia i que, ben segur, li han servit per evitar que la claca del PP esberlés una sessió interessantíssima de la Comissió d’investigació de l’operació Catalunya que presideix.
Ramírez s’ha hagut d’arremangar durant el matí, en la compareixença de l’expresident Mariano Rajoy, i a la tarda, amb el testimoniatge de Jorge Fernández Díaz, que va dirigir el ministeri de l’Interior durant els anys de plom de l’operatiu policial i polític contra l’independentisme. Ramírez ha mostrat ofici, paciència i, fins i tot, fina ironia. Després d’una compareixença de Rajoy duríssima, on el portaveu del PSOE, Manuel Arribas, ha arribat a inquietar Rajoy i els diputats populars que l’acompanyaven, ha estat el torn de Fernández Díaz.
La tècnica Zotal
L’exministre ha utilitzat el patró dels alts càrrecs d’Interior que han passat per la tribuna de la comissió. La tècnica del Zotal. Una maniobra que serveix per treure’s les puces de sobre, i que pren el nom d’un famós desinfectant animal. És a dir, que qualsevol pla clandestí contra l’independentisme era responsabilitat dels policies que ho feien. Unes activitats que feien al marge dels càrrecs polítics.
En tot cas, i a preguntes del portaveu del PNB, Mikel Legarda, l’aleshores ministre ha insistit que l’Operació Catalunya “és un invent, no en tinc cap dubte”. A més, ha afegit que “mai va sentir a parlar de l’operació Catalunya fins que el director de comunicació del ministeri li va ensenyar un teletip on sortia aquest concepte”. Legarda, hàbilment, no s’ha empassat l’argument i recordant el cas Kitchen, pel que la fiscalia li reclama 15 anys de presó a l’exministre, o els papers de Bárcenas i l’operació Catalunya, li ha replicat que “una vegada és casualitat, dues coincidència i tres, sabotatge”.
Per altra banda, i responent a la portaveu de Podemos, Ione Belarra, ha negat haver “despatxat” amb el comissari jubilat, José Manuel Villarejo, tot i que l’ha saludat dues vegades. El punt còmic de la intervenció, també ha estat amb Bellarra, que tot recordant-li al ministre que és un expert en “aparicions marianes” és que ha admès que “no cal ser doctor en ciències polítiques” per veure que M.Rajoy que apareix als papers de Bárcenas és l’expresident espanyol Mariano Rajoy. Ara bé, no s’ha volgut pronunciar sobre les conseqüències del fet que aparegués el seu nom als documents.
Àudios manipulats
Un dels punts més calents de la intervenció ha estat davant la negativa d’haver-se reunit amb Villarejo, l’àudio de la reunió al ministeri el 16 de desembre de 2012, que la comissió té en el seu poder i que va reproduir El Món, estan manipulats. Fernández Díaz ha fet una passa més enllà i ha argumentat que “no fa falta arribar a la intel·ligència artificial per saber les meravelles que es poden fer amb uns àudios”. Seguint aquest fil, ha apuntat que “potser aquest àudio era d’una altra reunió” i “la transcripció judicial diu que no hi ha proves” de la comissió de cap delicte. En referència, a la inadmissió de la querella presentada per Joan Pau Miquel, CEO de la BPA, l’entitat financera andorrana que va haver d’abaixar les portes després de saber que els Pujol Ferrusola tenia comptes corrents.
La tesi de la manipulació també l’ha utilitzada per la famosa conversa amb el llavors director de l’Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso, i on ell afirmava que “la fiscalia t’ho afina”. L’exministre ha negat que conspirés amb De Alfonso conspiressin “per destruir el sistema sanitari català”, com es va dir aleshores, i en comptes de “t’ho afina” deia “en fi”. Una manipulació ha subratllat.
La trobada amb Pujol
L’exministre ha narrat que l’octubre de 2012 es va reunir amb el president Jordi Pujol, a qui ha dit tenir “molt afecte, també a la seva família” per demanar que amb la “seva autoritas, que no potestas, aturés el Procés”. Així ha ubicat el principi del Procés el dia que el president Artur Mas va entonar al Parlament la frase que “posaven rumb de col·lisió”. Si bé, ha mostrat preocupació política pel Procés, ha negat que dones ordres i instruccions per establir un operatiu contra l’independentisme.
De fet, ha argumentat que no ho hauria permès. “Si hagués tingut coneixement de la seva existència, hauria actuat”, ha dit, perquè “si algú fa una actuació il·legal, els que les feien es cuidarien que transcendissin, perquè no estaven autoritzades, i les hauria sancionat”. “Dins de la llei tot, fora de la llei res”, ha insistit. També ha negat “amb rotunditat” haver posat en contacte Alícia Sánchez Camacho, exlíder del PP, amb el comissari Villarejo, a qui només ha saludat “dues vegades” en actes institucionals.
