Sorpresa a Andorra per la resposta de l’alta judicatura espanyola a les seves peticions d’auxili judicial en el context de la trama andorrana de l’operació Catalunya. L’aleshores titular del Jutjat Central d’Instrucció 6 de l’Audiència Nacional, el ja jubilat Manuel García Castellón, va tancar les portes a la jutgessa andorrana que instrueix la investigació de l’operació Anacleto, una contraofensiva d’una part del poder judicial i fiscal andorrà per afeblir l’altra causa que manté imputats l’expresident espanyol Mariano Rajoy, els seus ministres d’Hisenda i Interior Cristóbal Montoro i Jorge Fernández Díaz i la cúpula del Ministeri de l’Interior durant els anys de plom de la policia patriòtica contra el Procés.
El jutge García Castellón va denegar enviar els documents al·legant que eren “secrets d’estat” i que provenien de l’actuació de Villarejo com a policia adscrit a la Direcció Adjunta Operativa del Cos Nacional de Policia (CNP). Una opinió que compartia amb el ministeri fiscal i que recull en una interlocutòria del 2023 que no es va fer arribar a la justícia andorrana fins just abans de la declaració del comissari, dimarts de la setmana passada, en el marc de la instrucció de la querella contra Rajoy interposada per l’Institut de Drets Humans d’Andorra, en què també s’han personat els germans Cierco i la família Pujol-Ferrusola. La resposta de l’Audiència Nacional descafeïna la contrainvestigació andorrana que pretenia debilitar la causa contra Rajoy, que pot afectar antigues autoritats andorranes.
Anacleto, una contraquerella
La resolució del jutge, de cinc pàgines, amb data 8 de febrer del 2023 i a la qual ha tingut accés El Món, responia a una comissió rogatòria de la batlle –jutgessa, segons la terminologia andorrana– d’Instrucció Especialitzada número 1, Azahara Cascales, del 7 de juny de 2022. En aquestes comissions reclamava gravacions i documents que, en principi, es trobaven a la macrocausa Tàndem que investiga les activitats de Villarejo. Uns indicis que podrien acreditar les relacions dels expropietaris de la BPA amb Villarejo, que haurien servit per elaborar documentació que servís per a la querella contra Rajoy.
L’operació Anacleto -en homenatge al famós personatge de còmic creat per Manuel Vázquez, Anacleto, agente secreto– es va iniciar arran d’un atestat de la policia andorrana que alhora es nodria, curiosament, d’un altre informe de la Unitat d’Afers Interns del Cos Nacional de la Policia espanyola i que relacionaria els germans Ramon i Higini Cierco, propietaris de la Banca Privada d’Andorra (BPA) –víctima de l’operació Catalunya– amb José Manuel Villarejo.
La investigació se centra en suposats encàrrecs dels Cierco a Villarejo per tal d’elaborar les notes d’intel·ligència que haurien servit per documentar la querella andorrana contra Rajoy. El sumari va arrencar just quan es van tramitar les comissions rogatòries a Espanya comunicant a Rajoy, Montoro i Fernández Díaz que se’ls investigava per la trama andorrana de l’operació Catalunya.
“Material secret”
La interlocutòria respon a l’habitual estil directe i clar del magistrat García Castellón. En principi, la jutgessa andorrana reclamava tres gravacions d’àudio, recollides en un informe de la Unitat d’Afers Interns del 16 de desembre de 2020, així com les còpies de les notes d’intel·ligència sobre Andorra i les anotacions de les agendes que es referien a persones físiques i jurídiques del Principat d’Andorra. Així, i pel broc gros, també sol·licitava qualsevol document, registre, àudio o imatge referida a andorrans que es trobés dins la causa.
En rebre la sol·licitud, es va donar trasllat al ministeri fiscal, per tal que expressés el seu posicionament. El fiscal César de Rivas Verdes-Montenegro ja va posar traves a la sol·licitud recordant que són elements sensibles per a la seguretat de l’Estat. Una opinió compartida per García Castellón, que en la seva resposta a Andorra recorda que la macrocausa Tàndem, aleshores amb 36 peces separades -ara n’hi ha 40- “té aspectes classificats com secrets o reservats” que “es van obtenir en les tasques policials del comissari Villarejo”.
Villarejo era policia
En aquesta línia, aporta un dictamen del poderós Gabinet Tècnic de la Direcció General de la Policia -que, fins i tot, manega part dels fons reservats- del dos de febrer de 2021 amb què “es consigna que són documents classificats i afectes a la legislació de secrets oficials”. Tot plegat perquè són “documents que contenen dades concretes sobre fonts dels serveis d’informació i dades i altres informacions que poden revelar-les”. Les converses demanades, on Villarejo enraona amb dues persones diferents sobre les seves activitats a Andorra, són simplement “secretes” i, per tant, no es poden desclassificar i remetre a Andorra perquè la legislació espanyola no ho permet.
A més, afegeix que les notes d’intel·ligència demanades van ser protegides com a “secretes” per acord del Consell de Ministres del 6 de juny de 2014″ perquè “afectaven la seguretat nacional i els interessos nacionals d’Espanya”. En la mateixa línia, el jutge remarca que Villarejo no era un comissari qualsevol, sinó que era un “comissari d’intel·ligència adscrit a la Direcció Adjunta Operativa del Cos Nacional de Policia” i, per tant, en aquest destí “manegava fonts d’informació sobre fets presumptament delictius, i actuava en funció de la seva activitat professional”. Per tant, les seves activitats i els documents demanats, com actuacions policials estarien “emparades per la manta de cobriment del caràcter secret”.
Seria un “col·lapse”
Per altra banda, el jutge també es nega a remetre qualsevol informació sobre Andorra que es trobi en la causa 96/17. Ras i curt, el magistrat admet que encara no s’ha pogut desencriptar tot el material confiscat en els escorcolls. En aquest sentit, assevera que el volum d’informació recollit al llarg de la instrucció fa impossible poder destriar informació a demanda. A més, molta d’aquesta informació, segons al·lega el jutge, es manté sense investigar per què està encriptada i ni el Centre Criptològic Nacional (CCN), el braç informàtic del Centre Nacional d’intel·ligència (CNI), ni els analistes del CNP tenen prou recursos per poder obrir-los i esbrinar que hi diu o què aporta la documentació.
De fet, en declaracions aquesta setmana a TVE Catalunya, García Castellón, admetia que només s’havia pogut desencriptar un 1% de tot el material. En tot cas, l’instructor subratlla a la seva companya de toga andorrana que no hi ha cap sistema per buscar dins els arxius amb els paràmetres que demana, com per exemple, la territorialitat. La quantitat d’informació té “saturats” els serveis policials de la investigació i fa “inviable” la petició de documentació, perquè en cas contrari, la policia i el jutjat arribaria al “col·lapse”.
