A poc a poc, els tentacles de l’operació Catalunya van traient el cap a la comissió d’investigació del Congrés de Diputats, fins i tot aquells documents compromesos que porten el segell de confidencial o secret. Les pròximes sessions obriran una nova pantalla en les perquisicions dels diputats. En concret, la trama andorrana del pla de les clavegueres contra el Procés. És a dir, la profusa activitat que van dur a terme per aconseguir dades financeres de líders independentistes al Principat d’Andorra i que va acabar amb la intervenció de la Banca Privada d’Andorra i de la seva franquícia espanyola, Banco Madrid.
Una intervenció i captació d’informació realitzada en temps rècord amb la inestimable col·laboració de l’ambaixada d’Espanya a Andorra. Ara bé, aquesta intervenció sempre va tenir punts foscos i una curiosa connexió amb la Guàrdia Civil, així com els nexes amb el departament del Tresor nord-americà, el FinCEN, que va emetre la nota informativa que va propiciar la intervenció de l’entitat financera, la seva posterior venda, tancament i traspàs d’actius a comptes corrents a nom de l’Estat andorrà. Ara es podrien escatir alguns punts dels més foscos gràcies al poder del Congrés de Diputats. Cal tenir present que el 10 de març de 2015 el FinCEN va emetre la “notice of finding” (NOF) contra la BPA, clau de volta de la intervenció, però abans d’un any, el 18 de febrer de 2016, la va retirar. Tanmateix, la BPA ja estava en capella.
De Columbia a Madrid
La part nord-americana de l’entramat va ser judicialitzada als EUA, en un jutjat del Districte de Columbia, per part dels propietaris de la BPA, Ramon i Higini Cierco. Aquell procés judicial va permetre la desclassificació de centenars de documents sobre l’operatiu. Ara bé, va ser una desclassificació esbiaixada, perquè van quedar gairebé 500 documents tancats a pany i forrellat. Així mateix, molts dels documents que van ser desclassificats per la FOIA, la llei de transparència, estan pertinentment camuflats i tapats.
Tot i això, sí que es desprenen d’aquests documents dades i referències que indiquen que van ser emesos des d’Espanya, fins i tot a través de funcionaris de l’ambaixada nord-americana i del consultat del país a Barcelona. Un estudi d’aquests documents permet esbossar l’operació que es va portar a terme. Per això, ara, la comissió d’investigació del Congrés es planteja reclamar a les autoritats espanyoles les comunicacions que van remetre a les autoritats nord-americanes.
Ambaixades, consolats i Sepblac
En concret, membres de la comissió es plantegen que abans de l’assistència com a compareixent que l’ex-CEO de la BPA, Joan Pau Miquel, es reclamin els documents de la intervenció del Banco Madrid i les comunicacions de les autoritats financeres i diplomàtiques espanyoles a les autoritats andorranes i nord-americanes. De fet, molta d’aquesta documentació va ser desclassificada pel govern dels EUA però sense oferir tota la informació, ja que moltes dades i de noms resten tapats o censurats.
Entre aquests documents hi consten les comunicacions de Jesús Blázquez, un dels investigadors de l’ambaixada dels EUA a Madrid, de Tanya C.Anderson, cònsol general dels EUA a Barcelona, i de diversos inspectors del FinCEN amb les autoritats espanyoles. Precisament, els noms de les entitats i dels seus responsables són els noms que resten tapats perquè les autoritats nord-americanes no estaven autoritzades a revelar aquestes dades.
Amb aquests documents a la mà, els diputats poden sol·licitar ara al ministeri d’Economia i al Servei de Prevenció del Blanqueig de Capitals (Sepblac), totes les dades. És a dir, qui va enviar informació, quina mena d’informació i amb quin interès. Sempre tenint present que hi ha documents pendents de desclassificar, més enllà dels 483 folis ja aportats i als quals ha tingut accés El Món.
Abans i després de la intervenció
De fet, els documents van més enllà dels moments previs a la intervenció de l’entitat financera. Així, hi ha una gran quantitat de documents on es constaten les comunicacions entre els directius i analistes del FinCEN. Tot plegat, recollint informació de les autoritats andorranes i espanyoles i les legacions diplomàtiques dels Estats Units a Barcelona i Madrid. Altres mails, per exemple, també traspassen informació de com la BPA ha fet dissabte del seu compte de clients i les mesures de compliment que han imposat de cara la normalització del mercat financer i bancari andorrà i la lluita internacional contra el blanqueig.
També ressalta, dins el gruix de documents, la quantitat de comunicacions generades després de la intervenció. Tot plegat, amb contínues peticions d’informació i dades. De fet, coincideixen aquestes comunicacions amb el lliurament de les dades dels comptes i balanços al cap del grup 22 de la Unitat de Delinqüència Fiscal i Financera (UDEF) a l’ambaixada d’Espanya a Andorra, sis dies després de la intervenció. Una dada força destacable, amb el benentès que el procés d’emissió de la nota, com es veu en els documents per les dates, va ser vigilat i esperonat des de les autoritats espanyoles, andorranes i nord-americanes.
Treure l’aigua clara d’un dels punts més foscos de l’operació Catalunya implica aclarir aquestes comunicacions i si les legacions diplomàtiques espanyoles als Estats Units van participar en l’operatiu. Per això, un estudi en profunditat d’aquests documents pot ajudar a completar un puzle que definiria l’estratègia emprada per aconseguir unes dades financeres sobre líders sobiranistes, com la família Pujol Ferrusola o Artur Mas, forçar al tancament d’una entitat incòmoda per a la competència bancària al Principat i portar a terme una operació política per mostrar en el circuit internacional que Andorra es prenia seriosament la lluita contra el blanqueig.
