Només quinze dies. Aquest és el termini que el Tribunal de Corts d’Andorra va atorgar el passat dimarts 15 de juliol a les parts del judici de la causa Gao Ping de la Banca Privada d’Andorra (BPA) per poder recórrer al Tribunal Superior contra la sentència. Una condemna que implica penes de fins a set anys de presó, a més de milions d’euros en multes, al conseller delegat i una vintena d’executius més de l’entitat que va tancar quan era una dels principals afectades de l’operació Catalunya, ja que era l’entitat on la família Pujol Ferrusola tenia els dipòsits generats, suposadament, per la deixa del pare del president Jordi Pujol, Florenci Pujol.
Dos dies després de la notificació de la sentència, la majoria de lletrats de la defensa han presentat un escrit en què demanen ampliar el termini per presentar el recurs. L’escrit, de cinc pàgines i al qual ha tingut accés El Món, assegura que la llei processal andorrana permet estirar el termini d’acord amb el “dret a un recurs efectiu, que inclou el dret a disposar d’un temps raonable per preparar-lo, especialment quan el cas presenta una complexitat important, com el present“.
Les condicions
Els condemnats conclouen que existeixen “raons excepcionals”, que estan “motivades i notificades pel tribunal”, que justifiquen la flexibilització del termini. Així, argüeixen que la sentència té un “volum extraordinari”, amb 6.180 folis i que el cas acumula una forta “complexitat jurídica o tècnica”. A més, recorden “l’existència de múltiples parts i la gran quantitat de proves que s’han aportat a la causa” i que el tribunal ha trigat 20 mesos a dictar una sentència des que va acabar la vista oral. Una dada que, a criteri dels lletrats defensors, “ultrapassa amb escreix les dimensions del que es podria considerar una causa penal ordinària”.
Per això, demanen una ampliació de termini de com a mínim tres mesos, comptant-los des de la data de notificació de la sentència, o, en tot cas, el termini que el tribunal consideri raonable en atenció a les “circumstàncies concretes del cas i a fi de preservar el dret a una defensa efectiva i a un recurs útil, d’acord amb els estàndards establerts pel Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH)“.
