El Congrés de Diputats ha decidit vetar l’accés dels parlamentaris a un informe sobre una de les unitats més tèrboles de la policia patriòtica. Es tracta de documentació sobre la Brigada d’Anàlisi i Revisió de Casos (BARC), creada per l’aleshores director adjunt operatiu (DAO) del Cos Nacional de Policia, el comissari Eugenio Pino, amb l’aval del que era ministre de l’Interior a l’època, Jorge Fernández Díaz, sota presidència de Mariano Rajoy. De fet, va ser tan fosca aquesta unitat policial que quan José Ignacio Zoido va substituir Fernández Díaz i va assolir la cartera d’Interior, encara amb Rajoy com a president, el primer que va fer va ser clausurar-la. Una pota de l‘Operació Catalunya va quedar enterrada i ara encara s’hi tira més sorra al damunt.
La BARC va servir per reobrir casos que, tot i que estaven solucionats judicialment podien servir a l’Estat per complicar la vida a l’oposició política o la dissidència. En va ser víctimes el major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, els comandaments policials i polítics embolicats en el cas Faisán –de filtracions a ETA– o fins i tot, els del cas dels atemptats jihadistes a Madrid de l’11-M. Va actuar també en investigacions a polítics independentistes i en el cas de la desaparició de Marta del Castillo. La BARC va ser una unitat secreta, formada per una dotzena d’agents que actuaven al marge dels comandaments policials i només responien davant Pino. Ara, diversos diputats han decidit recuperar aquest informe i la Mesa del Congrés ha decidit declarar que la documentació serà secreta i sotmesa a una estranya protecció de la Llei de Patrimoni Històric Espanyol.
Una unitat secreta?
Pino negava, en converses amb el comissari jubilat José Manuel Villarejo, que aquesta unitat fos “secreta”. Ara bé, sí que advertia que treballava en una “nova dimensió”. Així ho reconeixia en una conversa amb Villarejo i el seu excap de gabinet, Agustín Linares, el 17 de desembre del 2014, al seu despatx, en una conversa arran del cas del Pequeño Nicolás.
La tasca d’aquesta unitat es va mantenir opaca tant durant l’etapa en què estava operativa com després. La seva clausura immediata per part del ministre Zoido i el seu DAO, Florentino Villabona, ja feia sospitar que el seu historial era bastant galdós. Fins i tot, es va fer una nota de premsa informant que la unitat quedava anul·lada i una comissària, Núria Mazo, va elaborar un informe fent inventari de les seves tasques que encara resta per aclarir.
Al Congrés, veto
Del març al setembre del 2017, es va celebrar al Congrés de Diputats, una comissió d’investigació sobre la utilització partidista del Ministeri de l’Interior en l’etapa de Fernández Díaz i la utilització d’efectius, mitjans i recursos del departament i de les forces i cossos de seguretat de l’Estat amb finalitats polítiques. En aquesta comissió, es va demanar aportar la documentació al respecte d’aquesta unitat. En concret, es va aportar el protocol d’actuació de la brigada i una relació detallada dels informes elaborats per la dotzena d’agents que formaven la BARC, que tenia el sobrenom de Brigada de Punt i Final.
En aquella comissió es va concloure, arran dels escassos documents aportats i de les intervencions de Pino, que la BARC actuava al marge del poder judicial, que estava adscrita a la poderosa Unitat d’Afers Interns, dirigida pel comissari Marcelino Martín Blas, i que mai va figurar en l’ordre ministerial d’estructura i funcionament de la Direcció General de la Policia. De fet, es van crear simplement com a destinació en el catàleg de llocs de treball. Els seus integrants, però, van ser premiats amb destins en ambaixades i consolats amb dietes mensuals que superaven 10.000 euros i medalles que incloïen una pensió vitalícia.
Ara els dos informes han estat vetats per la Mesa del Congrés a diversos diputats que n’han demanat una còpia, al·legant que la comissió va tenir caràcter “secret”, quan va ser a porta oberta, i que els documents ara estan protegits per la Llei de Patrimoni Històric espanyol. Així ho va informar per escrit la Mesa de la cambra que presideix la socialista catalana Meritxell Batet, el passat 4 d’octubre. Una manera declarar secreta una documentació per la porta de darrera de la Llei de Secrets Oficials. El misteri continua.
17
