El culebrot pel cas del diputat canari de Podem, Alberto Rodríguez, continua. El nou episodi és un recurs d’empara al Tribunal Constitucional on es constata el nyap que la presidenta del Congrés, la socialista catalana Meritxell Batet, va fer amb les garanties que han de protegir els drets dels diputats, i sobretot, dels seus votants. En concret, la prova documental aportada a la causa per part del Congrés, determina que Batet va basar la seva decisió en un suposat “informe verbal” del secretari general del Congrés, diametralment oposat al que havien fet els lletrats de la cambra baixa tres dies abans, aquest sí, per escrit.
Segons el recurs presentat el passat tres de gener, i al que ha tingut accés El Món, el calendari dels fets és, segons la defensa del diputat dirigida pel lletrat Gonzalo Boye, una radiografia del cúmul de despropòsits del cas. Una situació que obligaria, i això és el que es demana al TC, la urgent suspensió cautelar de la pena i es restitueixi al seu escó a Rodríguez. El garbuix té una dimensió tan aclaparadora que quan encara no s’ha resolt res, el diputat ja ha complert amb escreix la seva pena d’inhabilitació d’un mes i mig.

En concret, tot s’enceta en la sentència del Tribunal Suprem del passat 6 d’octubre. La resolució, dictada per la sala II, i en el benentès que el diputat era aforat, el condemnava a una pena d’1 mes i 15 dies de presó, amb l’accessòria d’inhabilitació especial per al dret de sufragi passiu durant el temps de la condemna. La pena de presó se substituïa per la pena de multa de 90 dies amb una quota diària de 6 euros. La sentència va ser notificada el 13 d’octubre a la Mesa del Congrés de Diputats.
Segons la documentació aportada pel Congrés a la defensa de Rodríguez, i a la que ha tingut accés El Món, el 19 d’octubre se celebra una reunió de Mesa i sobre la taula ja hi havia un informe “elaborat d’ofici pels Lletrats del Congrés de 18 d’octubre de 2021”. Un document que establia de manera diàfana que no calia deixar el diputat sense escó.
“En definitiva”, prescrivien els serveis jurídics de la cambra, “d’una anàlisi de la normativa aplicable, interpretada a la llum dels principis constitucionals en la manera com han estat configurats pel Tribunal Constitucional en jurisprudència reiterada, porten a concloure que de la Sentència 750/2021, de 6 d’octubre, dictada en la causa especial 3/21029/2019, no es pot derivar cap conseqüència extra penal que afecti la condició de diputat del Sr. Rodríguez, no concorrent ni la causa d’incompatibilitat sobrevinguda contemplada a l’apartat 2 en relació amb el apartat 4 de l’article 6 de la LOREG, ni cap dels supòsits que, en aplicació dels articles 21 i 22 del Reglament del Congrés, comportarien bé la suspensió dels drets, les prerrogatives i els deures del diputat, o bé la pèrdua de la condició”.
Tot i aquest informe, Batet va demanar un aclariment al Tribunal Suprem dels termes i condicions de la resolució. Una petició que va ser recollida i replicada amb caire d’escarni pel mateix president de la sala Penal, Manuel Marchena. El 22 d’octubre, el magistrat responia: “Com vostra excel·lència coneix, la Llei 6/1985, 1 de juliol, del Poder Judicial, no inclou entre les funcions del Tribunal Suprem la d’assessorar altres òrgans constitucionals sobre els termes d’execució d’una sentència ja ferma.” Així mateix, el tribunal afegia que considerava obligada la pena accessòria d’inhabilitació especial encara que la presó havia estat substituïda per una pena de multa.

Davant d’aquesta resposta, Batet va requerir un segon informe als lletrats del Parlament. Ara bé, segons la documentació aportada el 21 d’octubre el secretari general de la cambra, Carlos Gutiérrez, es va pronunciar en termes diferents al que havien fet els lletrats del seu departament el 18 d’octubre. Aquest segon informe va ser “suposadament documentat tres dies després” que la presidenta del Congrés adoptés la retirada de l’escó al diputat canari.
Ara bé, en aquest informe es fa constar pel mateix secretari general que “l’assessorament es va realitzar verbalment el 21 d’octubre”, el mateix dia que Batet va resoldre privar de l’escó a Rodríguez, tot i que no es va posar negre sobre blanc fins tres dies després, el 22 d’octubre. De fet, la defensa el titlla de “coartada” més que d’informe. Així ho reflecteixen les actes de les reunions de Mesa número 88 de 19 d’octubre de 2021 i la 89 de 21 d’octubre de 2021, aportades al procediment.
Tot un dia abans de la resposta del Suprem. De fet, Batet va comunicar per “telèfon” que li retirava l’acta de diputat el mateix dia 21 d’octubre. No és fins l’endemà, dia 22, que li remet una comunicació per escrit al diputat proscrit del seu escó. El diputat, però, no es va quedar de braços plegats i el 25 d’octubre va demanar a Batet que aclarís el fons i els motius argumentals pels que li treia la condició de diputat. La resposta de Batet no arriba fins el tres de novembre i no concreta cap causa, i només aporta la resposta a l’aclariment que el 22 d’octubre li fa el Tribunal Suprem, l’endemà que decidís deixar sense escó a Rodríguez.
La història no acaba aquí, Batet també es remet a una resolució de la Junta Electoral Central per argüir la seva decisió, sense entrar en el fons ni detallar-la. Però, curiosament, la resolució de l’expedient 570/194, de 27 d’octubre sobre el cas Rodríguez obert arran de la petició de Batet, afirma que “Rodríguez no podrà concórrer com a candidat a processos electorals durant el període de durada de la pena imposada en aquesta sentència”.
En la mateixa data, el ministeri fiscal, gràcies a un altres recurs interposat per la defensa de suspensió cautelar de la pena, opinava de manera similar que la JEC. “La condemna significa únicament i exclusiva que durant el temps d’un mes i quinze dies que es fixi tal liquidació, el senyor Rodríguez no podrà presentar-se a càrrecs públics. Ni més, ni menys”, assevera el ministeri públic.

El 22 de novembre el diputat va requerir tota la documentació que no li va ser lliurada fins el 15 de desembre. Cinc dies després el Suprem va dictaminar que ja havia liquidat la pena i el 28 de desembre va demanar a Batet reincorporar-se al seu escó. Davant tota aquesta seqüència de fets, Rodríguez ha portat al Constitucional el que entèn una clara vulneració dels seus drets fonamentals i polítics i demana la restitució immediata del seu escó.
Segons el recurs, la documentació aportada i la seqüència dels fets indiquen que la resolució es va adoptar “sense seguir cap tipus de procediment prèviament establert i per qui no té competències per fer-ho”. A més, Batet va decidir al marge de les conclusions de l’informe emés pels lletrats del Congrés, de data 18 d’octubre de 2021 i s’adopta sense reunir la Mesa del Congrés a aquests efectes específics. Només amb una comunicació verbal amb el secretari general i una trucada telefònica.
De fet, el recurs també retreu que la resolució s’adopta sense el suport de cap altre informe ni consell i sense motivar les raons per les quals s’aparta de l’únic informe amb què comptava que no és altre que el de data 18 d’octubre. Així, el recurs remarca “l’aparició d’un escrit signat pel secretari general de les Corts, tres dies després de dictada la resolució”. Un supòsit sense cap base jurídica. Tant és així que “s’efectua i es registra després d’adoptar-se la resolució, i sembla més una coartada que un informe jurídic en què s’hauria basat la presidenta Batet”.