Silverio Nieto. És el nom d’un capellà que ressonava amb força als cercles de la policia patriòtica i en els missions que portava a terme com l’Operació Catalunya o la Kitchen. Home d’extraordinària confiança del ministre Jorge Fernández Díaz, feia i desfeia, al gabinet del responsable d’Interior. Un fet que sorprenia a un dels cervells operatius de la policia patriòtica, el comissari d’intel·ligència del Cos Nacional de Policia, José Manuel Villarejo. I així li va expressar a l’aleshores líder del PPC, Alícia Sánchez Camacho. A més whatsapps i comunicats de Silverio mostren la seva implicació en els plans patriòtics i, sobretot, com patia per l’espia que la policia tenia als Mossos d’Esquadra.
Ara bé, Silverio no és -ni de bon tros- el famós Padro Calvo, el capellà fatxa i irreductible franquista, que interpretava de manera magnífica Agustín González a la trilogia de La Escopeta Nacional de Luis Garcia Berlanga. Silverio, extremeny de naixement, ha estat policia, jutge del contenciós administratiu, advocat de la Conferència Episcopal Espanyola i home fort d’un ministeri tan sensible com és el d’Interior.
“Confessor de les vel·leïtats del Fernández Díaz”
La primera vegada que en una conversa de Villarejo apareix el nom de Silverio Nieto és la que el comissari manté amb Sánchez Camacho el 6 de novembre de 2012. Una reunió, que va ser enregistrada i a la que ha tingut accés El Món, on tots dos preparen el pla d’espionatge i fan una llista negra d’independentistes que cal investigar. És aleshores quan Villarejo detalla a l’actual senadora del PP que el ministre “té un confessor” que “també és de l’Opus”. De fet, al Silverio s’hi arriba quan el comissari explica que Fernández Díaz s’escapa amb “la seva gosseta Lola” a passejar i fa anar de corcoll als escortes.
El comissari es queixa que en Silverio ha nomenat a “gairebé a tota la cúpula d’Interior”. “És increïble que un capellà nomeni” els alts càrrecs d’Interior, lamenta Villarejo davant una expressiva Camacho amb un “¡¿Qué me cuentas?!”. “Ha nomenat al secretari d’Estat”, diu el comissari d’operacions clandestines i insisteix en què és un “home de confiança” de Fernández Díaz. Fins i tot, embolica pel mig el nomenament de càrrecs que havien estat implicats en el cas Interligare -una investigació de corrupció d’alts càrrecs d’Interior en època d’Alfredo Pérez Rubalcaba-.
Villarejo relata que Silverio Nieto és un capellà que va ser policia, que després va ser jutge i que ara és l’assessor jurídic de la Conferència Episcopal Espanyola. Una descripció que quadra a Sánchez-Camacho en recordar com un dia “Jorge”, en un dels seus nomenaments li va presentar un capellà que li va semblar “singular”. Uns detalls que corrobora Villarejo per afegir-li que “el té a Madrid” i que té la feina de “perdonar-lo cada vegada que té una vel·leïtat”.
Qui és en Silverio?
Més enllà d’aquest neguit sobre el gran poder d’en Silverio al ministeri, el capellà és un personatge gairebé de pel·lícula. De fet, el 30 d’abril de 1973 va ser nomenat sotsinspector de la policia espanyola, destinat a la Comissaria General d’Informació i posteriorment va ser adscrit a l’oficina d’enllaç de la Interpol a Madrid. La seva biografia inclou la seva feina com a mariner mercant.
Posteriorment va entrar a la carrera judicial, després de ser professor de dret a la Universitat de Comillas. Va penjar la toga com a magistrat de la sala del contenciós administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, l’1 de febrer de 2001. I es va lliurar a la fe amb totes les conviccions. Però no va deixar les seves funcions policials ni jurídiques. De fet, va ser nomenat assessor jurídic de la Conferència Episcopal Espanyola. Té entre els seus mèrits ser la Creu de Sant Raimon de Penyafort, que atorguen als juristes de prestigi. Segons fonts de la intel·ligència policial, Nieto tenia molts contactes i una gran influència així com grans dots per a generar informació.
Whatsapps compromesos
Com a home de confiança de Fernández Díaz però també ha sortit tacat pels operatius policials contra la dissidència política, contra l’independentisme, contra els opositors o en la guerra interna del PP pel cas “els Papers de Bárcenas”. En aquest sentit, cal destacar el neguit que va passar en Silverio quan Emilio García Castaño, àlies El Gordo, el comissari responsable de la poderosa UCAO, acrònim en castellà de la Unitat Central de Suport Operatiu, és a dir, els caps de la logística de la informació com dades, seguiments o vigilàncies. García Castaño és un home clau en el funcionament d’aquests operatius i està embolicat en la majoria de causes del sumari Tàndem.
Silverio és un fan del comissari Castaño, i per aquest motiu, lamenta que hagi estat destituït del càrrec i se l’hagi enviat a dirigir la comissari del districte sud de Madrid. En aquest marc, el capellà va enviar un whatsapp al secretari d’Estat d’Interior, Francisco Martinez, queixant-se del relleu. Com a mostra, un whatsapp enviat pel Silverio a Martínez el 4 d’Octubre de 2017, just després del discurs del rei espanyol contra els catalans pel referèndum del Primer d’Octubre. “No és fàcil fer-ho tan malament… s’enyora l’equip anterior i seria imprescindible recuperar EGCastaña. És l’únic que té contactes amb els serveis d’intel·ligència estrangers i coneix els Mossos”, alertava el missatge al que ha tingut accés El Món iq ue consta en un dels informes de la Unitat d’Afers Interns del Cos Nacional de Policia. Martínez li dona la raó i qualifica de “lamentable la situació”, de “despropòsit” i posa pel davant l’afecte personal que li té al comissari.
Però Silverio també és protagonista de diversos whatsapps en l’entramat de l’Operació Kitchen, l’operatiu que es va portar a terme per recuperar els famosos papers de Bárcenas. Una conversa de whatsapp incorporada al sumari del cas mostra la confiança que Martínez manté amb en Silverio compartint la preocupació per l’avanç de la investigació. Fins i tot, una anotació en una agenda de Villarejo sobre una reunió amb Juan Cotino, exdirector general de la policia, ja acredita com el 2012 el capellà Silverio tenia influència. Ara bé, es descartava que fons de l’Opus.
8 
3 