Els atemptats jihadistes de Barcelona i Cambrils del 17 d’agost de 2017 van ser una “gran cagada de tots”. Ho expressa amb aquesta contundència l’aleshores director del poderós Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO) i excap de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF), el comissari José Luis Olivera, en una conversa amb el comissari jubilat José Villarejo. En la conversa gravada, a la qual ha tingut accés El Món, els dos policies lamenten que no s’hagués fet cas dels informes d’intel·ligència previs que s’havien nodrit d’informació aportada per fonts humanes. També destaquen els punts foscos de la investigació policial els dies després dels fets, com ara que Younnes Abouyaaqoub –el conductor de la furgoneta de la Rambla- pogués romandre amagat gairebé cinc dies i després apareixés de sobte del no res amb un cinturó d’explosius simulat.
La conversa és del 22 d’agost del 2017. Villarejo contacta amb Oliveira per queixar-se que no han fet cas dels avisos de les seves fonts jihadistes, informació que ell havia passat per escrit als comandaments a través de les seves notes d’intel·ligència. La xerrada comença amb l’advertència que “per collons”, arran dels atemptats, han hagut de deixar de fer vacances. El punt de partida l’estableix Villarejo, culpabilitzant principalment la policia de la Generalitat, els Mossos d’Esquadra. “Jo crec que en línies generals és una cagada total dels Mossos d’Esquadra que no tenen ni puta idea del que s’hi cou a Catalunya”, s’exclama Villarejo. Oliveira hi afegeix: “Bé, i de tots”, amb to resignat i un xic rialler.
“A Catalunya ningú s’assabenta de res”
En aquesta línia, Villarejo explica que el va trucar en “Jimmy”, un agent encobert i infiltrat que els havia passat informació sobre el trànsit de jihadistes entre Catalunya i Bèlgica. Una trucada per queixar-se que no li havien fet cas dels perills que hi havia a Catalunya amb el jihadisme. “Catalunya està totalment abandonada, allà la gent fa el que li surt de la punta de la polla i ningú s’assabenta de res”, alerta Villarejo. Unes expressions a les quals Oliveira va assentint.
“El gran problema”, continua el comissari jubilat, és que “ni el calb [en referència a l’aleshores cap d’Informació del Cos Nacional de Policia, Enrique Barón]- té puta idea del que passa; el cap superior d’allí [en aquella època el comissari Sebastián Trapote] i els Mossos, ni puta idea… i Catalunya deixada de la mà de Déu”. Una reflexió que Oliveira completa amb una càrrega de profunditat amb ironia contra l’estratègia antijihadista de Barón: “El que està buscant el calb és la jihad virtual”. I Oliveira comença el despit: “No tenien informació de res!”. “Portaven sis mesos en un xalet un grapat de moros preparant el tema i ningú no s’ha assabentat de res! Ni el veí del costat… en un xalet abandonat!”. “I els del banc, callats com a putes”, puntualitza Villarejo. En aquesta línia, el comissari emfatitza el lloc de l’atemptat: “La Rambla, joder! Amb la de cops que un passa per les Rambles ja sap que allò…La quantitat de gent que cada dia passa caminant… és l’objectiu perfecte!”.
Els Mossos no passen informació però donen “cuchichi” a tots
El retret és que no es va fer cas de la informació que des del 2015 s’havia anat aportant al Centre Nacional d’Intel·ligència o al Cos Nacional de Policia sobre el risc d’atemptat jihadista a Catalunya. En aquest aspecte, Villarejo carrega contra la policia catalana perquè “no donen informació”. En canvi, Oliveira lloa la seva resolució “operativa”. “Els Mossos”, continua el cap del CITCO, “han funcionat bé en la part de seguretat ciutadana per part de les patrulles”. Una opinió compartida per Villarejo que subratlla que els Mossos han donat “cuchichi a tots” [els van abatre]. “I ningú ha protestat! Ni cinturó o no se què de quatre cartutxeres de merda… a tomar pel cul, això ha estat el millor i que ningú protesti… escolti que anaven desarmats que es podien haver entregat… i una polla!”, sentencia. I rebla el clau Oliveira: “I una polla, s’haurien entregat”.
Durant la conversa, en canvi, Oliveira assegura que n’hi ha hagut dos que s’han entregat a la policia i apunten que algun quedarà en llibertat. Però Oliveira, tot i considerar que el perillós va ser l’imam, Abdelbaky Es Satty, que “era el fanàtic”, constata diversos dubtes de la investigació i del cas. En tot cas, tots dos retreuen als cossos policials i als serveis d’intel·ligència que no en sospitessin perquè “era marroquí, imam i es bellugava entre Bèlgica i Catalunya”. És a dir, les “mateixes pautes” que els informadors en matèria de jihadisme avisava sobre el risc d’atemptat a Catalunya. En primer terme dels punts foscos situa l’estranya fugida del Younnes Abouyaaqoub. “L’últim tord és el que portava la furgoneta de la Rambla, i després va caminant fins a la Zona Universitària, allà roba el cotxe del noi –en referència a Pau Pérez– i l’apunyala i el posa al seient del darrera i pira; se’n va i se salta un control i deixa al cotxe a Sant Just Desvern”, relata. “Després se’n va cap a Sant Sadurní d’Anoia, que hi ha un trosset, uns quants quilòmetres i mira… de la nit al dia es canvia de roba i porta una armilla… què passa? Ho portava a la butxaca?”, es pregunta.
Una narració que Villarejo completa amb un “Allà n’hi havia més”. Una reflexió que abona Oliveira: “Hi havia un grup de gent”. “Això encara no s’ha acabat”, comenta. Consideren que és “més difícil amagar-se al camp que a la ciutat”, però amb l’excepció de “si tens amiguets”. La sospita dels policies és sobre com va tenir el principal sospitós aquella gran capacitat de fugir i amagar-se si en principi no tenia cap suport. La pregunta que es fan tots dos és per què no es va detectar abans la cèl·lula si estaven avisats de l’activitat jihadista a Catalunya.
11 
