A poc a poc es va desgranant com es va muntar una de les primeres ofensives de l’operació Catalunya, la trama andorrana de la lluita contra el procés sobiranista. Uns àudios i anotacions a l’agenda del comissari jubilat José Manuel Villarejo delaten les maniobres de la fiscalia espanyola a Andorra per empaitar la família Pujol Ferrusola i, de pas, pressionar la Banca Privada d’Andorra (BPA) perquè cedís informació dels seus comptes. Les noves revelacions podrien intoxicar encara més el primer judici contra la direcció de la BPA, que se celebra des de fa mesos a Andorra i ara torna a estar aturat per enèsima vegada.
En concret, la clau de tot plegat és una anotació i una conversa entre Villarejo i l’aleshores número dos del ministeri de l’Interior, Francisco Martínez, on detallen una trobada amb el fiscal anticorrupció José Grinda, el president del Tribunal de Corts d’Andorra, el magistrat Josep Maria Pijuan –que veuria posteriorment la causa de la BPA i va ser recusat per una via sorprenent– i el fiscal andorrà. Una tèrbola reunió l’estiu del 2014, just abans de la intervenció de l’entitat financera i que explicaria la pressa de les autoritats espanyoles per xuclar les bases de dades del banc andorrà.
L’amenaça prèvia sobre la Banca Privada d’Andorra
L’agost del 2014 comença l’estratègia final que ja s’havia encetat a principis d’estiu. El mes de juny, l’inspector del Cos Nacional de Policia adscrit a l’ambaixada d’Espanya a Andorra, Celestino Barroso, va pressionar els germans Cierco, propietaris de la BPA, així com el seu conseller delegat, Joan Pau Miquel, per obtenir les bases de dades dels comptes dels Pujol-Ferrusola. L’amenaça era denunciar la BPA al Tresor nord-americà per tal que emetessin una nota contra l’entitat per blanqueig de capitals. D’aquella primera trobada en van sorgir dues més a l’Hotel Villamagna de Madrid, on el CEO de la BPA es va reunir amb un tal Fèlix, el nom en clau del comissari Marcelino Martín Blas, cap de la poderosa Comissaria d’Afers Interns del CNP, pal de paller de la policia patriòtica.
El set de juliol del 2014, el diari El Mundo publicava els comptes amb més de tres milions d’euros dels quals deien que eren titulars els membres de la família Pujol-Ferrusola. Era una imatge, una captura de pantalla que es va popularitzar amb el terme col·loquial en castellà “pantallazo”. Hi constaven presumptament els diners que hi havia en comptes que suposadament anaven d’ANDBANK i a la BPA en el moment que la família Pujol Ferrusola va abandonar l’entitat. Tot el treball anterior començava a prendre forma. L’operació Catalunya, en la seva trama andorrana, començava a agafar força.
“Dades d’Andorra que li preocupen”
Ales agendes de Villarejo a les quals ha tingut accés El Món, el 17 de juliol del 2014 el comissari va mantenir una conversa telefònica amb Francisco Martínez, alies Chisco als seus dietaris. Les anotacions són clares. De fet, qui telefona és el número dos del ministeri, que li va trucar per “la problemàtica de Catalunya”. A més, puntualitza el comissari, volia parlar “sobre les dades d’Andorra que li preocupen” i va proposar veure’s per dinar el dilluns següent.
El mateix 17 de juliol, Villarejo anota la informació que li passa “Pedro Barna”, que, segons es constata posteriorment als seus dietaris, és l’aleshores cap d’Informació del Cos Nacional de Policia, Pedro Esteban, que va investigar els jutges independentistes i que després va treballar a la misteriosa unitat de Seguretat de “la Caixa”. Pedro Barna li explica que el fiscal d’Andorra és “català” i que un “possible contacte és Grinda”, en referència al fiscal anticorrupció, José Grinda, molt citat als dietaris. També referma que “les dades dels comptes [d’Andorra] s’aconsegueixen a través de Celestino, avui molt mosca amb Marcelino Martín Blas”.
Una preparada ofensiva mediàtica
El 23 de juliol hi va haver nou lliurament d’informació de l’operació Catalunya. És un dels moments del front mediàtic. A les onze del matí, el comissari ha enraonat amb Eduardo Inda, ara director i editor d’OK Diario i aleshores redactor a El Mundo. “Quieren datos de los Pujol”, escriu Villarejo per afegir que “donaran canya a IG -Ignacio González president de la Comunitat de Madrid- si li demanen”. Torna a aparèixer aquest dia Pedro Barna, i en les anotacions es confirma la identitat del personatge. És, efectivament, Pedro Esteban, que li comunica que marxarà a “La Caixa” (un fet que no passarà fins el 2016). Esteban li fa saber a Villarejo que de “l’11 al 18 de juliol un fiscal va estar a Andorra”. No n’apunta més detalls.
Dos dies després, l’ofensiva mediàtica es constata. Un apunt de Villarejo assenyala que “Inda i Esteban (Urreiztieta) volen una cita per aconseguir les dades sobre Andorra”. Així mateix, exposa que avisen del comunicat de Jordi Pujol. És 25 de juliol, el dia que Pujol admet negre sobre blanc que tenia diners a Andorra procedents de la deixa que el seu pare Florenci li havia deixat. Aquell mateix dia tot són anotacions de missatges de felicitació, de María Dolores de Cospedal, de Martínez i del mateix Director Adjunt Operatiu, Eugenio Pino.
El 28 de juliol, Inda i Urreiztieta es troben amb Vicky Álvarez, exparella de Jordi Pujol Ferrusola, per “preparatiu tema Jordi Pujol”. “Van a dar caña a tope!”, afegeix. Fins i tot, apunta una batalla entre Pedro J. Ramírez i Casimiro García Abadillo, dos futurs exdirectors d’El Mundo. El 29 de juliol els dos periodistes es troben amb Villarejo. Estan “contents i relaxats” per com evoluciona el cas Pujol i després es veuran amb el comissari Pino. El 30 de juliol, Villarejo anota que Inda i Urreiztieta publicaran la informació sobre el Banco Madrid, la filial espanyola de la BPA. Pino també alerta Villarejo que, arran de la confessió de Pujol, Álvarez “està trucant a ASC (Alícia Sánchez Camacho) i l’està amenaçant”. El comissari es compromet amb el DAO a parlar amb ella. No vol que s’espatlli la trama andorrana, clau en l’operació contra el sobiranisme.
La fosca reunió de la fiscalia espanyola
És 21 d’agost del 2014. El comissari Villarejo escriu una llista de temes pendents a parlar amb Francisco Martínez. Serà en una conversa que mantindran l’endemà, que va ser gravada i a la qual ha tingut accés El Món. L’anotació és inquietant i recull notes anteriors. En concret és que “Andi” (Andrés Gómez Gordo, policia que treballava al gabinet de Dolores de Cospedal quan era presidenta de la Comunitat de Castella-la Manxa), l’informa d’un “assessorament de Grinda a Pijuan i al fiscal d’Andorra”. És a dir, que el fiscal anticorrupció espanyol celebra una reunió no oficial amb el president de Corts de la Justícia Andorra que després serà membre del tribunal que jutjarà els directius de la BPA acusats de blanqueig, un cop el banc ha hagut de tancar per les maniobres de la policia espanyola. Curiosament, el 18 d’agost, els Pujol Ferrusola havien presentat una querella per revelació de secrets contra Higini Cierco, propietari de la BPA, i Joan Pau Miquel, CEO de l’entitat.
La conversa, de gairebé dues hores, rebla el clau en aquesta anotació. Villarejo li exposa a Martínez que “la querella que han muntat a Andorra va dirigida al tema del “borrador” –és a dir, a l’informe de l’esborrany sobre els comptes que en el seu dia va rebutjar el jutge Pijoan quan treballava a Catalunya enmig de la causa del cas Palau. Era un document apòcrif de la UDEF que embolicava líders de CDC en negocis i comptes de comissions. També afegeix el comissari: “La querella va dirigida a la conversa que van tenir l’Alícia [Sánchez-Camacho] i ella [Victoria Álvarez] com origen de tots els temes, en fi. Però recordes que et vaig dir que hi hauria una querella, et vaig avisar i fa bastant temps? Escolta, tenen preparat això i van estar parlant amb Grinda, eh! Que ja ho he verificat, van estar allà a Catalunya [es confon amb Andorra] i els va aconsellar el que havien de fer. Es van veure amb el jutge que hi ha allà [Andorra], que abans va ser el jutge Pijuan, recordes? El famós jutge del cas borrador i tal i qual, en fi, o sigui, que són sempre els mateixos… el que passa nosaltres…. ells ni tan sols canvien de nom…”.
La conversa no acaba aquí. Continua i mitja hora més tard volen posar la pressió sobre la reunió i quina maniobra es va dur a terme. La policia patriòtica té por que es quedi tota la informació sobre els comptes dels líders sobiranistes a Catalunya. “El tema Grinda i de tal, d’allò de Pijuan i tal, això convindria d’alguna manera, doncs no sé, si més no que ell expliqui, no? Escolta, amb qui t’has reunit? Ell ha estat a Andorra, m’ho han confirmat, s’ha reunit amb el fiscal de Catalunya [Andorra] i el Pijuan i han estat veient el disseny de com boicotejar-ho tot eh! Em diuen que la meitat del text… menys malament que és molt dolent el fiscal i és molt maldestre, o sia, em diuen la meitat del text on va la querella tal i com l’han parit, a aquest l’han convidat, l’hauran portat fer un xarrup”, expressa Villarejo.
Una explicació a la futura recusació
De la conversa es desprèn que Grinda s’ha reunit amb Pijuan per veure l’abast de la situació i la interferència que podia suposar la querella contra la BPA. La policia patriòtica tem que Grinda es faci amb tota la informació, i acordi una estratègia amb el jutge que després haurà de jutjar els directius de la BPA. A més, la trobada indicaria una submissió de la sobirania d’Andorra a la justícia espanyola.
Passen els mesos i el mes de març del 2015 es procedeix a la intervenció del Banc de Madrid i la nota del SINFEN nord-americà que provoca el tancament de facto de la BPA. Queda poc per aclarir com n’era de tèrbola la reunió entre Pijuan i Grinda. Explicaria una decisió sorprenent de Pijuan, que es va agafar a la primera oportunitat que va trobar per deixar de ser magistrat del primer macrojudici contra l’entitat víctima de la guerra bruta de l’Estat contra Catalunya.
Pijuan no podia fer pública aquesta trobada. Així que va aprofitar una discussió amb l’advocat de cinc de la vintena llarga d’acusats de la BPA, Joan Antoni Silvestre, per apartar-se. Una decisió que va sorprendre l’opinió pública andorrana. Va ser el 20 de setembre del 2018 quan, un cop configurat el tribunal, el lletrat Silvestre va formular una recusació arran d’un agre debat amb què el magistrat va apuntar que l’actitud de l’advocat podia perjudicar als seus clients. Va ser presentar la recusació i el jutge acceptar-la, una decisió avalada pel Tribunal Suprem. Pijuan evitava d’aquesta manera, i sense donar explicacions, contaminar un procés clau de la història política andorrana. Ara, però, la difusió dels àudios, deixen en entredit la consistència del judici de la BPA en el benentès que és una part més del muntatge de l’operació Catalunya.
7 
