Maniobra de l’Audiència Nacional i la fiscalia per protegir el comissari jubilat José Manuel Villarejo davant possibles reclamacions d de la família Pujol Ferrusola per les seves operacions clandestines. El magistrat titular del Jutjat Central d’Instrucció número 6, Manuel García Castellón, en consonància amb el fiscal César de Rivas, han rebutjat que Jordi Pujol Ferrusola sigui perjudicat al cas Villarejo, la peça principal de la peça 96/2017. L’argument és bàsicament que Villarejo actuava com agent policial i no com un agent d’intel·ligència particular. De fet, la resolució admet sense embuts que Villarejo era un agent doble, que treballava per l’Estat i per a ell. És a dir, que actuava tant per interès particular com per interès policial, tot i que sovint, les dues funcions s’embolicaven. Segons l’Audiència, però, i casualment, pels Pujol actuava policialment. Per tant, blanquegen l’inici prospectiu de l’Operació Catalunya que el comissari va dur a terme.
Aquest desacomplex reconeixement de la figura de Villarejo arriba després de més d’any i mig que Jordi Pujol Júnior presentés un escrit per personar-se com perjudicat en el procediment. De fet, Pujol Ferrusola va registrar la petició el 20 de febrer de 2020 i la va haver de repetir el 20 de setembre del mateix any. No ha estat fins aquest 28 d’octubre que García Castellón no ha resolt. En aquells escrits el gran dels germans Pujol aportava diversa documentació -publicada en molts mitjans de fets realitzats pel comissari que tindrien consideració de delictius. El jutge, a la vista de la reclamació, va demanar a la Unitat d’Afers Interns que realitzés les “comprovacions oportunes” sobre les informacions que aportava Jordi Pujol Ferrusola.
El 16 de desembre, Afers Interns remet l’informe 2.420/2020 en què assegura que entre la documentació intervinguda al comissari hi ha “nombroses evidències” que relacionen Villarejo amb la “captació d’informació d’interès policial (principalment, de fonts humanes) en relació a possibles casos de corrupció vinculats a la família Pujol sobre comptes on els darrers anys han ingressat comissions a la família Pujol”. A partir d’aquí, el jutge -que compra la tesi del fiscal- interpreta que Pujol “no apareix com a investigat per compte de clients privats i a canvi d’un preu en l’execució de cap dels projectes d’investigació/intel·ligència, en els que utilitza informació obtinguda a l’àmbit policial”. Ara bé, aquest tipus d’informació el jutge recorda que es troben en “registres d’accés restringit” o “s’utilitzen tècniques d’investigació restrictives de drets de terceres persones”. És a dir, feia tasques privades amb recursos públics.
Així, García Castellón conclou que Villarejo en el cas Pujol “feia activitat policial de captació d’informació”. De fet, el jutge ressalta que els arxius d’àudio que guardava el comissari contenien “gravacions de trobades amb diferents fonts humanes que manegava aleshores el comissari que relataven al policia, nombrosos episodis indiciàriament delictius, relacionats principalment amb el cobrament de comissions i operacions de blanqueig de capitals”. D’aquí que el jutgi consideri que a les gravacions amb els “informants” Javier de la Rosa o Victòria Álvarez ho hi hagi cap indici de “coacció o indicació per tergiversar el relat per part de qui rep la informació”. Fins i tot, detalla l’anècdota que Álvarez portava un guió per explicar la seva història i que el policia que la gravava només li va recomanar de seguir un “ordre cronològic per facilitar la comprensió del que volia explicar”.
En el mateix sentit, García Castellón afegeix les “notes informatives del comissari” relacionades amb les “mateixes funcions policials” sobre pagaments a comissions a Convergència i Unió o en relació al que es defineix com una “estructura oficial i institucionalitzada, a través de les que han estat percebent durant anys percentatges, de totes les adjudicacions, tant CDC com el govern de Catalunya, com alguns dels seus dirigents, personalment i/o a través de familiars i/o testaferros afins”. Ara bé, el jutge admet que les notes són “notes d’ús intern i estrictament policial no s’especifica amb caràcter general la forma d’obtenció de la informació (fonts humanes o altres), si la mateixa estava verificada o no, com tampoc es coneix si la informació continguda s’ha arribat a incorporar a algun procediment judicial”.
D’aquestes “notes informatives” el jutge i el fiscal consideren que “n’hi ha quatre” que “poden ser considerats com evidència de la comissió de fets delictius en perjudici directe de la família Pujol i en concret de Jordi Pujol Ferrusola”. Però com que aquesta activitat delictiva s’hauria perpetrat a Andorra ja és objecte d’investigació al Principat, i per tant, no és competència de la justícia espanyola. En definitiva, el jutge avala les investigacions de Villarejo, blanquegen les seves fonts inicials de la investigació i si bé, considera que hi ha hagut una investigació irregular, aquesta es va realitzar a Andorra i per tant, pertoca a la justícia andorrana a investigar-ho.
