Sorpresa a l’Audiència Nacional. La Sala d’Apel·lació de l’Audiència Nacional ha acordat la nul·litat de la primera sentència del cas Tàndem, que va condemnar a 19 anys de presó el comissari d’intel·ligència jubilat José Manuel Villarejo. D’aquesta manera, la sala ha ordenat a la secció Quarta de la Sala Penal que en dicti una de nova amb el mateix tribunal amb la que valori la totalitat de la prova practicada al judici oral i es pronunciï sobre tots els delictes objecte d’acusació.
La resolució arriba després que els magistrats de la sala d’apel·lació hagin estimat els recursos presentats per les acusacions, entre elles la Fiscalia Anticorrupció, i els acusats que van ser jutjats a les peces Iron (peça 2) Land (peça 3) i Pintor (peça 6) de la macrocausa que investiga els negocis del comissari Villarejo. La sentència que ha estat anul·lada es va dictar el passat mes de juliol va condemnar a 19 anys de presó per delictes de revelació de secrets d’empreses i de particulars, alhora que el va absoldre de suborn i d’extorsió en grau de conspiració.
Però a banda del comissari, a la banqueta dels acusats s’hi van asseure 26 persones més, entre elles el seu soci Rafael Redondo, que també va resultar condemnat, però a tretze anys de presó. Així mateix, nou persones més van ser condemnades a penes d’entre tres mesos i dos anys, mentre que 16 més van ser absoltes, entre elles la dona, el fill de Villarejo i diversos policies. De fet, va ser un judici que va iniciar la llarga vista oral amb moltes conformitats. Els magistrats de l’apel·lació consideren que el tribunal d’instància no es va pronunciar sobre qüestions plantejades per les parts, ara li ordena que les valori totes. En tot cas, el Tribunal conclou que no hi ha hagut una investigació general i prospectiva i dona validesa també a la instrucció judicial. D’aquesta manera desestima les qüestions prèvies per vulneració de drets al·legades pels acusats.
Delictes que han quedat pendents
En la resolució de la sala, de 172 pàgines i a la que ha tingut accés El Món, concreta que la secció quarta haurà de dur a terme una valoració de proves practicades en el judici i sobre les quals no hi ha cap motivació argumental en la primera sentència. Així mateix, haurà de pronunciar-se respecte dels delictes de conspiració per a l’extorsió en alguna de les peces, l’obstrucció a la Justícia, la manca de motivació de les indemnitzacions fixades en concepte de responsabilitat civil i la quota diària de multa. Un dels punts que més remarca aquesta segona sentència és aclarir els fets i les proves per la condemna de suborn i l’aplicació en primera instància de la prescripció del delicte. De moment, doncs, Villarejo té només una condemna de tres anys amb un vot particular que en reclama l’absolució.
