Un any i quatre mesos és el que ha trigat la fiscalia a arxivar una de les denúncies més comprometedores de l’Operació Catalunya. Segons ha pogut saber El Món, el ministeri públic ha decidit barrar el pas a la denúncia que va interposar l’excap superior del Cos Nacional de Policia a Catalunya Narcís Ortega contra l’exministra de Defensa i exsecretària general del PP Dolores de Cospedal, l’exministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz i el seu número dos, Francisco Martínez, així com contra el coordinador de la policia patriòtica, el comissari d’intel·ligència ara jubilat José Manuel Villarejo.
La denúncia es basava en les converses difoses per El Món entre l’exlíder i actual senadora del PP, Alícia Sánchez Camacho, i Villarejo on incorporaven Ortega en una “llista negra” d’independentistes que calia vigilar i obtenir-ne informació que els pogués perjudicar. A més, aportava prova documental de seguiments al comissari Ortega per part d’efectius de la policia patriòtica així com diverses anotacions en les agendes de Villarejo aportades a la causa Tàndem, en el jutjat Central d’Instrucció número 6 de l’Audiència Nacional. De moment, la defensa d’Ortega, que dirigeix l’advocat Jordi Pina, està pendent de si recorren contra la decisió o obren la via judicial directament.
Barcelona sí que la va admetre
De fet, la fiscalia de Barcelona va admetre la denúncia i va obrir les diligències d’investigació 307/2022 perquè considerava que els fets denunciats pel comissari Ortega “podrien ser constitutius de delicte“. Però a finals de juliol de 2022, el mateix ministeri públic va entendre que els fets corresponien a la fiscalia de Madrid on va remetre les diligències, i no ha estat fins aquesta setmana que ha comunicat l’arxiu al denunciant al·legant que no hi veia delicte i, en tot cas, si n’hi hagués podrien haver prescrit.
La denúncia es basa en les informacions i àudios publicats per El Món on es constatava que Ortega va ser represaliat perquè dirigents del govern de Mariano Rajoy i líders del PP a Catalunya entenia que festejava amb l’independentisme. L’escrit dirigit a la fiscalia recordava que el comissari Ortega fou nomenat cap superior a Catalunya el 29 de juliol de 2008, per ordre del llavors ministre de l’Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba. Va ser destituït el 17 de gener de 2012 per Fernández Díaz per, segons la denúncia, “motius purament ideològics i en el marc de setge a tothom que estigués relacionat amb el moviment independentista”.
El PP, en el rerefons
La defensa d’Ortega raonava que a la vista dels àudios i els documents publicats es podia concloure que “l’Operació Catalunya estava orquestrada des de la cúpula del Partit Popular i del govern, a qui el comissari Villarejo reportava sobre l’avanç o no de les investigacions prospectives que havien iniciat”. En concret, els informes que passava a Cospedal, Fernández Díaz i Francisco Martínez i que avalen diversos àudios publicats. D’aquí que la denúncia es dirigeixi contra els tres responsables polítics i contra Villarejo. Fins i tot, en una conversa de Villarejo a Cospedal el comissari va informar que Ortega “cobrava dels catalinos“.
La denúncia entenia que tots van participar de la confecció de proves falses dirigides a intimidar, perjudicar o desprestigiar persones relacionades presumptament amb l’independentisme així com obtenir-ne informació. Tot amb “recursos de l’Estat per portar a terme una autèntica persecució de qui es considerava adversaris polítics, absolutament impròpia d’un règim democràtic”. A Sánchez Camacho no la denunciava perquè en aquell moment estava aforada al Tribunal Suprem.
