L’ofensiva política per un pacte fiscal similar al concert econòmic ha arrencat aquest matí al Parlament, amb una clara desorientació del PSC i del PP. El tripartit a la basca que formen CiU, ERC i ICV ha aprovat la proposta de pacte fiscal, mentre els representants dels partits estatals no sabien com encaixar la nova majoria parlamentària. Aquesta no tindrà concreció més enllà del concert, però aquesta reivindicació serà la que presidirà la política catalana després de les eleccions generals.
Els socialistes han reaccionat enrocant-se i no han volgut votar ni un sol punt de la proposta de sobirania fiscal. Ho han fet en tots els casos en contra, al marge fins i tot del contingut de cada apartat. S’han limitat a defensar una reforma de l’actual model de finançament, a la qual li han posat el sonor nom de “pacte fiscal federal”. El PP ha optat per l’estratègia contrària, i ha intentat no quedar aïllat votant algunes propostes dels partits partidaris de la sobirania fiscal. També algunes de les seves han obtingut suport.
La proposta catalana aprovada
La proposta catalana similar al concert, que compta amb el suport de 82 diputats, als quals s’hi han d’afegir Joan Laporta i en alguns aspectes els 2 de SI, se centra en l’objectiu que la Generalitat recapti tots els impostos. Això comportaria una relació bilateral amb l’Estat, i inclouria una quota de solidaritat amb Espanya. CiU, ERC i ICV s’han acollit a l’informe elaborat per l’Institut d’Estudis Autonòmics (IEA) per subratllar que la proposta és del tot constitucional i estatutària.
I com es pot aplicar? La majoria partidària de la sobirania fiscal creu que s’ha de reformar la llei orgànica de finançament de les autonomies (LOFCA) i excloure Catalunya del règim comú de finançament, com Euskadi, Navarra i les Canàries. El traspàs dels impostos es pot fer a través de l’article 150.2 de la Constitució, com va succeir amb la transferència del control del trànsit.
La comissió parlamentària del pacte fiscal ha tancat d’aquesta manera 4 mesos de treballs. El portaveu del govern, Francesc Homs, ha celebrat l’existència d’una majoria parlamentària a favor del pacte fiscal, i ha emmarcat la reivindicació en el dret a decidir.
La socialista Rocío Martínez Sampere, en canvi, ha titllat la petició de “inestable”, mentre es defeia en elogis cap a l’actual model de finançament negociat pel conseller Antoni Castells. En una línia paral·lela, el popular Enric Millo ha insistit que la reivindicació del concert no pot ser “buscar un element de confrontació amb la resta d’Espanya”.
PSC i PP “anticatalans”
El republicà Joan Puigcercós i l’ecosocialista Joan Herrera han defensat el pacte fiscal similar al concert amb nitidesa. L’expresident d’ERC ha subratllat que l’aposta significa un nou pacte polític amb l’Estat. “Si hi ha voluntat política dels partits espanyols hi haurà acord”, ha pronosticat. Per Solidaritat, Uriel Bertran ha demanat la independència i ha arribat a titllar PSC i PP de partits “anticatalans”. L’afirmació ha molestat Joaquim Nadal i Rocío Martínez Sampere.
Segons el document aprovat, en el termini d’un mes s’ha de constituir un grup de treball per elaborar la base de càlcul sobre la solidaritat amb què Catalunya ha de contribuir a l’Estat si recapta tots els impostos. També preveu que en el termini de tres mesos es presentarà al Parlament una reforma de la llei de consultes per si se’n fa una sobre el pacte fiscal. No ha quedat concretat si es farà abans de negociar amb el govern espanyol.
