Molts anys de feina, però finalment la trama andorrana de l’Operació Catalunya comença a obrir-se camí als jutjats del Principat d’Andorra i, de retruc, a Espanya. La batllessa de la secció d’instrucció especialitzada 2 d’Andorra, Stephanie Garcia, ha remès una comissió rogatòria internacional, a la qual ha tingut accés El Món, dirigida a les autoritats judicials espanyoles perquè notifiquin a l’expresident del govern espanyol Mariano Rajoy, l’exministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz i l’exministre d’Hisenda Cristóbal Montoro, així com els caps visibles de la policia patriòtica i responsables de l’anomenada Operació Catalunya, que se’ls investiga com a querellats i que han de buscar-se un advocat a Andorra.
Tot arran d’una querella de l’Institut de Drets Humans d’Andorra a la qual es van afegir posteriorment els germans Ramon i Higini Cierco, els propietaris de la Banca Privada d’Andorra (BPA), l’entitat financera víctima de l’entramat político-policial contra el procés sobiranista de Catalunya i contra la família Pujol Ferrusola. La jutgessa andorrana ordena a tots els querellats que nomenin advocat al Principat d’Andorra. La querella, defensada pels advocats Alfons Clavera, de l’Institut de Drets Humans d’Andorra, i Agustí Carles, de l’entitat Drets, es va presentar el gener del 2017 i desgrana com va ser l’operatiu de l’Operació Catalunya a Andorra i com es va vulnerar la sobirania del Principat.
A més de l’expresident i els exministres espanyols, la justícia andorrana imputa Francisco Martínez, exsecretari d’Estat de Seguretat; Ignacio Cosidó, exdirector general de la Policia; el comissari Eugenio Pino, exdirector adjunt operatiu de la policia, i la seva mà dreta, l’inspector Bonifacio Díez, alies Boni. La jutgessa reclama que contractin un advocat andorrà per tal de portar a terme la defensa dels seus interessos. I, si no ho fan, la justícia del Principat els en designarà un d’ofici.
Atac a la sobirania andorrana
La jutgessa conclou, a la vista de la prova que ha pogut acumular fins ara i als indicis exposats pels autors de la querella, que s’hauria comès un delicte de l’article 322 del Codi Penal d’Andorra, que descriu l’atac a la sobirania andorrana a través de les coaccions, les amenaces, l’extorsió i el xantatge. Així, veu indicis clars en una investigació que es va iniciar el 5 de setembre del 2016 arran d’una declaració judicial d’Higini Cierco davant la batllessa instructora de l’anomenat cas BPA, Canòlic Mignorance, on va explicar que a partir del mes de maig del 2014 tant ell com el CEO del banc, Joan Pau Miquel, van ser coaccionats i extorsionats, primer per l’inspector del Cos Nacional de Policia agregat d’Interior a l’ambaixada espanyola, Celestino Barroso, i després pel comissari en cap d’Afers Interns, Marcelino Martin Blas, alies Fèlix, en diferents trobades amb Miquel a Madrid.
La intenció de les coaccions era aconseguir les dades dels suposats comptes bancaris andorrans del president Artur Mas, del vicepresident Oriol Junqueras així com els membres de la família Pujol Ferrusola. L’amenaça per aconseguir la informació era un virtual tancament del banc andorrà (BPA) com la seva filial espanyola Banco Madrid. Les amenaces es van complir amb el tancament de les dues entitats bancàries el 10 de març del 2015. Un tancament que ha generat diverses causes a Andorra i un procés judicial a Madrid així com un informe del Servei de Prevenció de Blanqueig de Capitals del Banc d’Espanya (SEPLAC), que reconeix que no hi havia motius per intervenir el banc.
La querella va ser ampliada l’agost del 2020 arran de diverses aparicions i filtracions dels arxius del comissari jubilat José Manuel Villarejo, així com informació sobre la ja famosa policia patriòtica. De fet, la querella inicial va emetre també comissions rogatòries només contra els responsables policials, però va resultar ineficaç perquè l’Estat va protegir o bé amb “immunitat diplomàtica” o bé posant en un calaix a dormir el son dels justos la seva tramitació. En tot cas, només Martín Blas va comparèixer davant la jutgessa andorrana.
Rajoy no pot tenir immunitat a Andorra
Segons els portaveus de l’IDHA i de Drets, l’actuació del govern espanyol per “mirar d’aconseguir les dades bancàries dels polítics independentistes catalans –que, per cert, mai no han aparegut– va ser un atac en tota regla a la sobirania andorrana”.
“El senyor Rajoy, quan va visitar Andorra per reunir-se amb el govern del Principat, ho va fer com a president del govern espanyol i no com a cap d’estat –figurada reservada al Rei d’Espanya, segons la Constitució Espanyola–, amb la qual cosa no està protegit per la immunitat prevista a l’article 8 del Codi Penal andorrà, de la mateixa manera que tampoc no ho estan els seus ministres i la resta de càrrecs polítics implicats”, indiquen els impulsors d’un procés històric a Andorra. Ara comença la segona part d’un llarg camí processal, una part clau d’uns fets transcendentals de l’Operació Catalunya.
26 
7 